Les autoritats singaleses han reprimit durament les protestes i han demonitzat les persones que protesten durant el període de crisi econòmica i dificultats que travessa el país, afirma Amnistia Internacional en un nou document publicat avui.

En el document Penalized for Protesting: Sri Lanka’s crackdown on protestors es detalla la manca de protecció estatal a les persones que protesten pacíficament, i com les autoritats han recorregut l'ús excessiu de la força, desplegant a l'exèrcit per controlar les protestes i prenent represàlies contra els qui protesten, alhora que demonitzen als qui exerceixen pacíficament el seu dret a protestar.

“En els últims mesos hi ha hagut a Sri Lanka protestes generalitzades en la pitjor crisi econòmica de la història del país des de la seva independència. La gent té dret a expressar el seu descontentament pacíficament i l'Estat té l'obligació de facilitar l'exercici d'aquest dret, però les autoritats singaleses han sufocat les seves veus reiterada i implacablement”, afirma Yamini Mishra, directora d'Amnistia Internacional per a Àsia Meridional.

“El nou govern de Sri Lanka ha continuat recorrent a l'ús il·legal de la força, la intimidació i la fustigació per a reprimir els qui protesten, enviant amb això al poble singalès l'aterridor missatge que no hi ha lloc per a la dissidència. El dret a la llibertat de reunió pacífica és la pedra angular de qualsevol dret que tingui relació amb la societat i ha de ser respectat i protegit”.

Cal assenyalar que, des que va començar el moviment de protesta, al febrer de 2022, s'han produït incidents de violència durant protestes. Encara que aquestes protestes no poden considerar-se pacífiques, les autoritats han de respondre-hi segons les lleis i normes de drets humans.

Gas lacrimogen, canons d'aigua... i munició real

Des de l'inici de les protestes, fa cinc mesos, la policia i les forces armades han utilitzat sistemàtica i indegudament gas lacrimogen i canons d'aigua contra manifestants en la seva majoria pacífics. En dues ocasions les forces de seguretat van disparar amb munició real contra ells, posant fi a la vida d'almenys una persona en Rambukkana el 19 d'abril.

Aquest ús indegut de la força també es va produir en altres incidents clau, demostrant que el govern es nega a facilitar el dret de reunió pacífica, a pesar que la seva obligació de fer-ho en virtut de les lleis i normes internacionals de drets humans.

Des de l'arribada al poder del president Ranil Wickremesinghe, el 21 de juliol, han estat detinguts més de 140 manifestants, i a 18 més se'ls ha prohibit viatjar. A més, tant parlamentaris com el mateix president han qualificat als manifestants de “terroristes” en reiterades ocasions, i el president Wickremesinghe els ha titllat de “feixistes”, la qual cosa s'inscriu en una pauta general de demonització del moviment de protesta. Les autoritats han anat un pas més enllà, en utilitzar la Llei de Prevenció del Terrorisme per detenir tres manifestants. En el passat, Amnistia Internacional ha documentat l'ús d'aquesta draconiana llei per part de les autoritats per a atacar i assetjar minories, activistes, periodistes i veus crítiques. La Llei de Prevenció del Terrorisme viola el dret internacional dels drets humans i ha de ser revocada.

‘Volen veure'm en la presó”

Des del 2 d'abril, les autoritats han efectuat detencions sense respectar el degut procés. Les forces de seguretat no presentaven la seva identificació oficial ni l'ordre de detenció, ni explicaven adequadament els motius de la detenció. A algunes persones se les emportaven i les retenien diverses hores en llocs sense identificar. En aquestes ocasions no es va confirmar la detenció ni es va donar a les persones detingudes l'oportunitat d'informar sobre el seu parador a familiars, amistats o advocats.

Una persona que participa en les protestes va explicar a Amnistia Internacional: “Continua preocupant-me que tractin de detenir-me i m'acusin d'una cosa que no he fet, perquè volen veure'm en la presó.”

Aquestes detencions, que constitueixen una privació il·legal de llibertat, han d'aturar-se immediatament, i les autoritats han de dur a terme les detencions respectant les obligacions que han contret en virtut de les lleis i normes internacionals, com el PIDCP, que prohibeix la detenció arbitrària i protegeix el dret a la llibertat i la seguretat de la persona. A més, han de deixar d'utilitzar la normativa d'excepció, que ofereix amplis poders a la policia i les forces armades per a dur a terme escorcolls i detencions sense les garanties del degut procés i vulnera el dret internacional dels drets humans.

“L'Estat no està del costat del poble”

Una altra de les persones que participa en les protestes, assetjada reiteradament per les autoritats, va explicar a Amnistia Internacional: “A moltes de les persones que protesten se'ls ha prohibit viatjar, han sofert vigilància i agressions amb gas lacrimogen, així com càrregues amb porres. A vegades s'han emès ordres judicials contra elles i han estat empresonades [...] L'estat sempre protegeix i defensa únicament al poder polític, i no està del costat del poble.”

Amnistia Internacional demana a les autoritats de Sri Lanka que retirin tots els càrrecs contra les persones que protestaven pacíficament en les anomenades “reunions il·legals”. Totes han de quedar immediatament en llibertat. A més, les autoritats han de dur a terme  sense demora recerques transparents i imparcials sobre totes les denúncies d'agressions a persones que protestaven pacíficament, amb l'ajuda d'observadors internacionals.

“La implacable repressió del dret a la llibertat de reunió, circulació i expressió ens parla de la tradicional supressió de la dissidència a Sri Lanka. Per l'immens i històric suport del moviment pacífic de protesta, les autoritats singaleses han de canviar d'actitud i posar fi immediatament a la seva repressió del dret de la gent a protestar”, ha afirmat Yamini Mishra.

Informació complementària

El dret a la protesta corre perill a tot el món. La campanya “Protegim la Protesta”d'Amnistia Internacional desafia els atacs a la protesta pacífica, defensa els qui els pateixen i dona suport a les causes dels moviments socials que pressionen en favor d'un canvi en drets humans.