“Quan la supervivència de milions de persones afectades pel terratrèmol continua depenent de l'ajuda humanitària transfronterera de l'ONU, aquesta ha de continuar lliurant ajuda a través dels passos fronterers de Bab al Salam i Al Rai després del venciment el 13 de maig de l'autorització del govern sirià, amb independència de si el govern renova o no aquest consentiment”, ha declarat avui Amnistia Internacional.
Segons l'anàlisi legal d'Amnistia Internacional, l'entrega d'ajuda humanitària imparcial a població civil que la necessiten amb urgència a través de la frontera siriana sense l'autorització del Consell de Seguretat de l'ONU o el consentiment del govern sirià és legal segons el dret internacional. Això es deu al fet que no existeixen altres alternatives i al fet que les operacions transfrontereres d'ajuda humanitària de l'ONU són essencials per a prevenir el sofriment de la població civil i violacions greus de drets humans en el nord-oest de Síria.
“Amnistia Internacional demana a l'ONU que continuï amb el lliurament transfronterer d'ajuda a través dels passos fronterers disponibles amb independència de si el govern sirià dona o no el seu consentiment. Està en joc la vida de més de quatre milions de persones i el dret internacional diu clarament que els seus drets han de ser primordials”, ha afirmat Sherine Tadros, directora adjunta de Relacions Institucionals i representant davant l'ONU d'Amnistia Internacional.
“Durant els primers dies crítics després dels terratrèmols, el lliurament d'ajuda humanitària essencial a través de passos fronterers addicionals i el suport als equips de cerca i rescat es va retardar a causa de les contínues restriccions arbitràries a l'ajuda del govern sirià i a la reticència per part de l'ONU d'usar passos fronterers no autoritzats pel Consell de Seguretat. Això va tenir un enorme cost per a la població civil a la zona de Síria controlada per l'oposició. L'ONU hauria d'adoptar una postura clara contra les cruels maniobres polítiques que obstaculitzen des de fa diversos anys les operacions humanitàries en el nord de Síria”.
Des de juliol de 2020, l'ONU entrega ajuda per a la zona del nord-oest de Síria afectada pel conflicte a través del pas de Bab al Hawa, a la frontera amb Turquia. Després dels terratrèmols que van afectar el nord de Síria i al sud-est de Turquia el 6 de febrer de 2023, el primer enviament d'ajuda de l'ONU va trigar tres dies a arribar. Aquest retard, combinat amb la incapacitat de l'ONU d'augmentar la seva resposta d'ajuda a causa de dificultats logístiques i polítiques, va agreujar encara més les necessitats humanitàries i va obstaculitzar la labor dels equips de cerca i rescat. El govern sirià no va acordar fins al 13 de febrer l'obertura temporal, durant tres mesos, de dos passos fronterers addicionals, també des de Turquia al nord-oest de Síria. Aquest acord expirarà el 13 de maig.
L'ajuda transfronterera: necessària i legal
Des de l'esclat del conflicte a Síria al març de 2011, el govern d'aquest país restringeix arbitràriament l'accés a l'ajuda a les zones de Síria controlades per l'oposició i utilitza la fam de la població civil com a arma de guerra en privar a aquesta població d'aliments, medicaments i altres articles de primera necessitat. Com a conseqüència, el Consell de Seguretat de l'ONU va establir un mecanisme transfronterer d'ajuda humanitària de l'ONU al juliol de 2014 que permetia que aquesta organització i les seves entitats associades proporcionessin ajuda al nord-oest de Síria sense autorització del govern sirià.
Rússia, membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU amb dret a veto, i el govern sirià s'oposen des de fa temps al mecanisme transfronterer al·legant que viola la sobirania de Síria. Des del 2014, venen reduint el marc temporal i l'àmbit geogràfic de la resolució, deixant Bab al Hawa com a únic pas fronterer autoritzat per a l'entrega d'ajuda humanitària i fins i tot aquesta autorització expirarà al juliol de 2023 tret que la renovi el Consell de Seguretat.
El 2016, l'Oficina de l'ONU per a la Coordinació de l'Assistència Humanitària a l'Afganistan (OCHA) va afirmar que, en situacions excepcionals, cal reduir temporalment la sobirania i la integritat territorial d'un Estat si aquest ha rebutjat de manera arbitrària una assistència vital per a població civil que necessita ajuda humanitària amb urgència. Les dues opcions per a proporcionar aquesta ajuda són obtenir autorització del Consell de Seguretat de l'ONU o lliurar l'ajuda sense autorització per raons de necessitat urgent, que és clarament el que passa al nord-oest de Síria.
Amnistia Internacional demana també a l'Assemblea General de l'ONU que declari la necessitat de proporcionar ajuda humanitària a través de la frontera de Síria i que reiteri la condemna de la negativa arbitrària de Síria al lliurament d'ajuda transfronterera imparcial.
“La sort de milions de persones no ha de dependre de l'autorització del Consell de Seguretat de l'ONU ni de l'aprovació del govern de Síria. Els jocs polítics tòxics han impedit que arribi l'ajuda a les persones la supervivència de les quals en depèn. Expirada o no, aturar l'entrega transfronterera d'ajuda en un moment tan crític equivaldria a abandonar persones en situació desesperada i privar-los dels seus drets humans fonamentals”, ha conclòs Sherine Tadros.