Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Síria: cal repatriar 27.000 nens en condicions terribles en un campament

© DELIL SOULEIMAN/AFP via Getty Images

Desenes de milers de nens han estat privats arbitràriament de la seva llibertat i exposats a condicions inhumanes i mortals a al-Hol, extens campament del nord-est de Síria. El seu futur està envoltat d'incertesa mentre els governs continuen mostrant una vergonyosa manca de voluntat per repatriar-los, segons Amnistia Internacional.

Durant els últims dos anys, els nens que viuen al campament d'al-Hol no han tingut un accés adequat a aliments, aigua neta i serveis essencials com l'assistència sanitària i l'educació. L'Administració autònoma kurda de Síria, que controla el camp, ha detingut arbitràriament nens de 12 anys, ha separat els nens de dos anys dels seus cuidadors i ha restringit l'accés a l'assistència sanitària. L'augment del treball infantil, la violència i els assassinats han afectat greument el creixement i el desenvolupament de molts nens.

“Desenes de milers de nens de Síria, Iraq i altres 60 altres països més, han sigut abandonats a la misèria, trauma i la mort senzillament perquè els seus governs estan rebutjant assumir responsabilitat i portar aquests nens a un entorn segur", ha afirmat Diana Semaan, investigadora d'Amnistia Internacional a Síria.

"Els governs han de deixar d’ignorar les obligacions internacionals en matèria de drets humans i defensar el dret d'aquests nens a la vida, la supervivència i el desenvolupament i repatriar-los ràpidament com a qüestió d'urgència. A més, l'Administració autonòmica ha d'elaborar un mecanisme clar de retorn dels nens sirians a les seves mares o els seus tutors”.

Amnistia Internacional va entrevistar 10 persones amb coneixement de la situació als camps, i entre elles vuit testimonis, que van descriure les condicions precàries a al-Hol així com els abusos per part de l'Administració autònoma que gestiona el camp i té un control efectiu sobre el nord-est de Síria.

Des de l'any 2019, quan va acabar el conflicte amb el grup armat Estat Islàmic a Síria, prop de 60.000 sirians, iraquians i nacionals de tercers països, la majoria dones i nens, han estat detinguts al camp d'al-Hol sense accés al degut procés, segons l'Oficina de l'ONU de l'Alt Comissionat per als Drets Humans. El campament allotja persones amb diferents graus d'afiliació a l'Estat Islàmic, però també milers d'individus sense cap associació que es van reunir al camp fugint del conflicte.

Nens estigmatitzats, detinguts i separats per la força de les seves famílies

El camp d'al-Hol està sota el control dels Asayish, el cos policial de l'Administració autonòmica. La secció principal del campament acull sirians i iraquians, mentre que la zona del campament coneguda com l'Annex, separada del campament principal per un punt de control, acull totes les dones i nens de tercers països (excepte l'Iraq). Els nens de l'Annex estan sotmesos a diverses formes de separació forçada dels seus tutors.

Durant l'últim any, els Asayish han detingut arbitràriament nens de fins a 12 anys a l'Annex, separant-los de les seves mares i cuidadors, únicament per sospita de la potencial "radicalització" dels nois en el futur i sense cap prova de delicte. L'Asayish trasllada els nois a centres de detenció descrits com a "centres de rehabilitació" fora del camp d'al-Hol, que no tenen accés adequat a menjar, aigua i assistència sanitària i on hi ha malalties com la tuberculosi i la sarna.

Els nens de l'Annex de només dos anys es veuen obligats a separar-se de les seves mares o cuidadors per anar a un hospital. Quan els nens necessiten accedir als serveis sanitaris fora del campament, les organitzacions humanitàries proporcionen una derivació basada en un procés llarg. Les forces armades de seguretat escorten els nens als serveis sanitaris i es neguen a permetre que les mares o cuidadors s'incorporin, i després no fan un seguiment directament amb les famílies, les quals es queden sense informació sobre l'estat mèdic dels seus fills.

Segons la Convenció sobre els Drets de l'Infant, cap nen no hauria de ser privat de la seva llibertat de manera arbitrària i la detenció d'un nen hauria de ser una mesura d'últim recurs i durant el període de temps més breu possible.

"L'Administració autonòmica ha d'alliberar immediatament tots els nois que hagin estat detinguts arbitràriament i cessar la pràctica de la separació familiar i reunificar el més aviat possible qualsevol nen que romangui separat dels seus pares o tutors", va dir Diana Semaan.

Moviment reduït, mitjans de vida restringits

Les greus restriccions de circulació imposades per l'Administració autonòmica a la pràctica equivalen a una privació de llibertat. Les dones i els nens no poden sortir del camp sense l'aprovació prèvia, cosa que els Asayish rarament concedeixen, segons persones entrevistades per Amnistia Internacional.

Per accedir a l'àrea de servei de l'Annex, on les organitzacions humanitàries ofereixen assistència sanitària i altres serveis essencials, les dones i els nens de l'Annex han d'obtenir l'aprovació de l'Asayish i creuar un punt de control gestionat per ells. Al punt de control s'han de fer una foto amb la cara descoberta, la qual cosa significa que les dones que es troben tapades es veuen obligades a revelar-se. Aquest procés es repeteix en cada visita a l'àrea de servei i ha desanimat a moltes dones a buscar atenció mèdica per a elles i els seus fills, de vegades provocant condicions mèdiques greus, com ara infeccions prolongades i danys greus a la visió i la salut dental.

Els homes i les dones tenen un accés molt limitat a les oportunitats laborals. L'Administració autonòmica va permetre breument que les organitzacions humanitàries donessin feina a homes i dones al camp principal d'al-Hol, però recentment va suspendre la decisió per raons poc clares.

La manca d'oportunitats de subsistència per als adults, juntament amb l'accés inadequat a espais segurs i a l'educació dels nens, ha provocat un augment del treball infantil. Un informe recent de Save the Children va trobar que només el 40% dels nens del campament d'al-Hol d'entre tres i 17 anys reben educació. Durant el confinament de la Covid-19, els nens del campament no van poder continuar la seva educació, ja que els centres d'aprenentatge del campament tancaven i l'aprenentatge en línia no era una opció a causa de la manca de connexió a Internet i de telèfons mòbils.

Present descoratjador, futur desolador

El fracàs de l'Administració autonòmica per elaborar i implementar un pla de seguretat transparent i coherent al campament ha provocat un clima d'ira i por enmig de la violència generalitzada, segons els entrevistats. Un informe de Save the Children destaca les altes taxes d'assassinats al campament amb 79 persones assassinades al camp aquest any, incloent-hi tres nens afusellats i 14 morts més de nens atribuïdes a diversos incidents, com ara incendis.

"Aquestes condicions insuportables han afectat significativament la salut mental dels nens que ja pateixen. Els donants han de garantir que les organitzacions humanitàries tinguin els fons necessaris per oferir suport psicosocial als nens d'al-Hol i d'altres camps del nord-est de Síria", ha afirmat Diana Semaan.

Barreres per tornar

Tot i que alguns sirians tenen permís per abandonar definitivament el campament, un seguit d'obstacles impedeixen el seu retorn a casa seva. Aquests inclouen la por de tornar a zones sota el control del govern sirià, l'Administració autònoma que rebutja les peticions de retorn d'algunes persones i es tradueix en la separació familiar, la reticència de les dones a tornar sense els seus familiars masculins que estan detinguts o desapareguts, i elevats costos de transport.

A causa del finançament insuficient, les organitzacions humanitàries que operen al nord-est de Síria no poden oferir serveis de protecció als nens sirians quan surten del campament d'al-Hol, exposant-los sovint al risc de tràfic de nens, matrimonis organitzats o reclutament per part de les forces armades.

Per als nens iraquians i de terceres nacionalitats, la repatriació és la seva única oportunitat d'abandonar el campament. L'any 2021, l'Iraq va iniciar lentament un procés de repatriació. Tanmateix, la majoria d'altres estats s'han mostrat reticents a comprometre's plenament a la repatriació de tots els nens.