Les autoritats russes neguen sistemàticament el contacte familiar a les persones crítiques amb el govern empresonades arbitràriament, segons revela Amnistia Internacional en un nou informe.

L’informe Rússia: “M’encantaria abraçar-la, però és impossible”  es basa en diversos casos emblemàtics per documentar com les autoritats s’aprofiten dels buits legals i s’inventen pretextos per aïllar, encara més, les persones dissidents, incloses les que són a la presó per denunciar la invasió russa d’Ucraïna.

“No són pràctiques aïllades utilitzades per uns pocs funcionaris. Es tracta d’una estratègia deliberada del govern rus per aïllar i silenciar les persones dissidents i causar-los-hi més patiment, tant a elles com a les seves famílies. S’estan reduint totes les formes de contacte –visites, trucades telefòniques, cartes–", ha declarat Natalia Prilutskaia, investigadora d’Amnistia Internacional sobre Rússia.

Les autoritats estan utilitzant una sèrie de tàctiques per privar arbitràriament els presos i les preses del contacte amb les seves famílies i amistats.

Una manera és denegar sistemàticament les sol·licituds de visites i trucades telefòniques mentre la persona està detinguda, sovint sense al·legar cap raó, a l’espera del judici. En altres casos, es designa als familiars com a “testimonis” en els processos judicials dels seus éssers estimats, fet que impedeix tenir-hi cap contacte. Quan això passa, és possible que les famílies no vegin els seus éssers estimats durant mesos o, fins i tot, anys. Les autoritats també poden retardar el correu de les persones detingudes i preses o prohibir-los-hi completament la correspondència amb certes persones.

Una altra tàctica és el trasllat sense avís previ de les persones recloses en espera de judici a altres centres penitenciaris a la vigília d’una visita familiar prevista, que llavors, es cancel·la. Aquests trasllats requereixen l’aprovació judicial del mateix tribunal que aprova la visita, fet que fa que aquesta pràctica sigui encara més cínica.

Un mitjà de fustigació àmpliament utilitzat per les autoritats penals és col·locar arbitràriament les persones preses en una cel·la disciplinària per, presumptament, cometre una infracció disciplinària menor, sovint inventada, just abans d’una visita familiar programada. La persona és privada de visites i trucades telefòniques durant la durada del càstig.

Aquestes pràctiques no només suposen un càstig addicional per la dissidència empresonada, sinó que també infligeixen un greu patiment psicològic a les seves famílies.

“Aquestes tàctiques són absolutament inhumanes. Les autoritats no només destrossen la vida de les persones que es van atrevir a expressar opinions dissidents en empresonar-les, sinó que també roben les poques possibilitats de mantenir-se en contactes amb els seus familiars. Aquests maltractaments cruels han d'aturar-se immediatament i totes les persones empresonades únicament per exercir pacíficament el seu dret a la llibertat d’expressió, d’associació i de reunió pacífica han de ser alliberades de manera immediata i incondicional”, va afirmar Natalia Prilutskaya.

Casos emblemàtics

A Vladimir Kara-Murza, polític de l’oposició arrestat l’abril del 2022 i condemnat a 25 anys de presó per múltiples càrrecs falsos, se li va negar el permís per trucar la seva esposa i els seus fills durant 14 mesos. “El més difícil [durant la detenció] és estar separat de la teva família”, va dir Vladimir Kara-Murza en una entrevista publicada a través del seu advocat.

Aleksandra (Sasha) Akotxilenko, artista de Sant Petersburg, va ser arrestada l’abril del 2022 pel seu activisme contra la guerra i condemnada a set anys de presó. La va aïllar de la seva parella, Sonya, que va ser designada “testimoni” del cas, un any després. “Després d’un any de separació, estic molt contenta de poder veure la Sasha. M’encantaria abraçar-la, però és impossible”, va dir Sonya a Amnistia Internacional.

Oleg Orlov, defensor dels drets humans i copresident de Memorial, va ser condemnat el febrer del 2024 a dos anys i mig de presó per un article crític contra les autoritats russes. A la seva esposa només se li va concedir una visita a l’abril, però just abans de poder-lo venir a veure, Oleg Orlov va ser traslladat a un centre de detenció preventiva de Moscou a una altra regió, a més de 1.000 km de distància.

Aleksei Gorinov, regidor de l’Ajuntament de Moscou, va ser detingut l’abril del 2022 i condemnat a set anys de presó per criticar la guerra de Rússia a Ucraïna durant un ple municipal. Mentre complia la seva condemna de presó, va ser col·locat de manera sobtada en una cel·la d’aïllament de càstig per presumptes infraccions menors. En una ocasió, això va tenir lloc abans d’una visita programada, fet que va implicar que la seva família viatgés a la colònia penitenciària per trobar-se que se’ls denegava la visita.

Violacions del dret internacional

El dret de la persona detinguda a mantenir contacte amb el món exterior està consagrat en les normes internacionals de drets humans. La denegació del contacte amb les famílies infligeix aquestes normes i podria constituir tracte o pena cruel, inhumana o degradant. Alguns casos poden constituir detenció incomunicada o desaparició forçada.

Amnistia internacional insta les autoritats russes que alliberin de manera immediata i incondicional totes les persones empresonades únicament per exercir el seu dret a la lliberta de reunió, pacífica, d’expressió i d’associació. Les autoritats han de garantir que totes les persones detingudes i preses poden mantenir un contacte regular amb les seves famílies. S’ha de modificar la legislació penal per evitar la denegació arbitrària de contacte. Les autoritats han d’investigar totes les violacions de drets humans denunciades i dur els responsables davant la justícia.

En aquest informe es nega el contacte familiar amb dissidents sota custòdia i posa de manifest l’ús sistemàtic i generalitzat de l’aïllament i la denegació de contacte contra les persones empresonades a Rússia per expressar la seva dissidència. Aquestes pràctiques no són incidents aïllats, sinó que formen part d’una estratègia més àmplia i d’una motivació política que utilitzen les autoritats russes per reprimir la llibertat d’expressió i castigar aquells que pronuncien opinions contràries al govern.