Amnistia Internacional reclama que els governs nord-americà i ruandés lliurin amb seguretat el líder d'una facció del grup armat M23, Bosco Ntaganda, a la Cort Penal Internacional (CPI) i que, a l'espera del judici a  l'Haia per crims de guerra i de lesa humanitat comesos a Ituri, a l'est de la República Democràtica del Congo (RDC), en garanteixin els drets.

El Departament d'Estat dels Estat Units va confirmar que Ntaganda va arribar a l'ambaixada a Kigali, capital de Rwanda, el 18 de març. Segons el Departament, Ntaganda va sol·licitar que el transferissin a l'Haia i el govern nord-americà s'ha compromès a afavorir la petició.

“És obligació de tot estat no refugiar presumptes autors de genocidi, crims de lesa humanitat o crims de guerra”, ha remarcat al respecte Sarah Jackson, directora adjunta del Programa per l'Àfrica d'Amnistia Internacional, qui entén que el lliurament de Bosco Ntaganda a la CPI ha de tenir un fort efecte dissuassiu: “Ha d'ajudar a trencar els persistents cicles d'impunitat que devasten l'est de la RDC”, ha valorat Jackson.

La primera ordre de detenció de la CPI  contra Ntaganda data de l'any 2006 pel càrrec de recultar menors de 15 anys com a soldats de les Forces Patriòtiques per a l'Alliberament del Congo, entre 2002 i 2003. No obstant això, ni les autoritats de la RDC ni les de l'ONU van procedir. De fet, el gener de 2009, en el marc de l'acord de pau de què els grups armats prengueren part, Bosco Ntaganda es va convertir en general de l'èxercit congolés.

Sis anys més tard, el juliol de 2012, la CPI va dictar una segona ordre de detenció per càrrecs de crims de guerra i de lesa humanitat, entre els quals assassinat, violació i esclavitud sexual, presumptament comesos entre l'any 2002 i el 2003.

Bosco Ntaganda va liderar, posteriorment, el Congrés Nacional per la Defensa del Poble, els integrants del qual van abusar contra els drets humans. Una massacre a Kiwanja, Kivu Septentrional, en què 150 persones civils van ser assassinades el novembre de 2008, és una de les violacions de drets encapçalada pel grup.

A l'abril de 2012, Bosco Ntaganda va liderar una rebel·lió amb la creació del grup armat M23, els combatents del qual han comès nombrosos abusos contra els drets humans, com són homicidis, reclutament forçós de menors i violacions. Notícia original en castellà