Combatents del Moviment 23 de Març (M23), amb suport de Ruanda, han comès terribles abusos contra els drets humans de miners artesanals a l'est de República Democràtica del Congo (RDC), al mateix temps que han facilitat el tràfic d'or i coltan a la veïna Ruanda amb l'ajuda de les autoritats ruandeses, ha afirmat Amnistia Internacional en un nou informe.

L'informe DRC: We didn’t come to play: M23 abuses at artisanal mines and the trafficking of gold and coltan to Rwandadocumenta els abusos comesos per l'M23, inclosos execucions sumàries, tortura i maltractaments, detenció arbitrària, treball forçós i reclutament forçós. L'informe revela que combatents de l'M23 van obligar miners a extreure minerals, en molts casos obligant-los a treballar sota terra durant més d'una setmana sense interrupció en mines de coltan prop de Rubaya, a la província de Kivu septentrional, i Lomera, una explotació minera a la província de Kivu meridional. Aquests abusos poden ser constitutius de crims de guerra, que són crims de dret internacional.

“L'M23, amb suport de Ruanda, està cometent a l'est de República Democràtica del Congo terribles abusos contra els drets humans que poden ser constitutius de crims de guerra. Amb això pretenen castigar i infondre por entre els miners i altres persones que viuen i treballen prop de les mines, mentre els minerals són objecte de trànsit travessant la frontera amb Ruanda, que ha continuat beneficiant-se de l'explotació de les riqueses minerals de República Democràtica del Congo”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“La Unió Africana i els seus Estats membres han de prendre mesures molt més valentes que no pas les adoptades fins ara per a posar fi al presumible saqueig impulsat per la insaciable fam internacional de minerals crítics d'Àfrica. La manca d'unitat contra aquests saquejos i els terribles abusos que se'n deriven no faran sinó animar altres actors a fer el mateix.”

“Els actors internacionals han de posar fi al seu silenci entorn de les atrocitats de l'M23, el tràfic il·lícit de minerals procedents de zones afectades per conflictes i la responsabilitat de Ruanda. Han de fer rendir comptes als responsables d'aquests actes, incloses les autoritats governamentals ruandeses.”

Amnistia Internacional demana a tots els països i empreses que deixin de comprar coltan i or a Ruanda —o a empreses de transformació i refineries de tercers països que compren aquests minerals a proveïdors de Ruanda— fins que el govern d'aquest país aporti proves concretes que ha posat fi a la recepció de coltan i or objecte de trànsit des de República Democràtica del Congo. Les autoritats de Ruanda també han de garantir que les persones ruandeses, armades o no, no siguin presents ni exerceixin cap paper en els abusos que es cometen en les explotacions mineres de Lomera i Rubaya.

Amnistia Internacional demana a més als Estats Units i als països membres de la Unió Europea (UE) que no tanquin cap acord d'activitat minera relatiu a la mina de Rubaya o altres mines controlades per l'M23 a la República Democràtica del Congo, a menys quees permeti l'accés ple i sense traves d'observadors i observadores de drets humans internacionals i d'organitzacions de supervisió internacionals independents.

L'M23 controla desenes de mines artesanals a Kivu septentrional i Kivu meridional, on desenes de milers de persones en depenen per a obtenir ingressos. El grup controla estrictament l'accés a aquestes mines, que no compten amb supervisió internacional independent.

Amnistia Internacional va entrevistar 26 persones, entre les quals hi havia miners artesanals, experts en mineria, propietaris d'explotacions mineres i familiars de víctimes. L'equip d'investigació també va analitzar fotografies i proves videogràfiques d'explotacions mineres.

Els testimonis assenyalen la presència de persones de nacionalitat ruandesa a Rubaya i Lomera. A Rubaya, els miners van dir que persones ruandeses exerceixen un doble paper com a miners civils o directius de les explotacions, però també participen en les hostilitats quan és necessari juntament amb combatents del M23. A Lomera i Rubaya, els guàrdies de seguretat, alguns dels quals han estat identificats com a ruandesos i parlaven kinyarwanda, la llengua de Ruanda, col·laboren amb el M23 i han copejat i infligit maltractaments a miners.

Ni l'M23 ni les autoritats governamentals ruandeses han respost a la sol·licitud de comentaris d'Amnistia Internacional a aquest informe. 

Abusos contra els drets humans en les mines

L'organització va documentar l'execució sumària de 18 miners artesanals a les mines de Rubaya i Lomera. Segons testimonis i familiars, a 10 els van matar a cops, dos van morir per trets i sis miners segrestats van ser trobats sense vida més tard.

Una de les víctimes mortals va ser Evariste*, de 22 anys, espòs i pare d'una nena d'un any.

Un testimoni presencial va dir:

“Quan vam veure l'Evariste*, tenia molt dolor. No tenia força per a parlar. No podia posar-se dempeus. Tenia tot el cos ensangonat”.

Un altre miner, que va ser testimoni de la mort a cops del seu germà, va assenyalar:

“Van colpejar-lo al pit amb una piqueta, i quan vaig denunciar l'home que el va matar a cops, [combatents del M23] em van ficar en la presó. Em van imposar un càstig de dues setmanes sense salari a l'explotació minera. Vaig dir a la gent que volia portar [el seu cos] a la nostra família. Van enterrar-lo com a un animal [en la galeria de la mina]”.

Un total de 16 persones —miners o civils— que vivien prop de les mines van relatar com havien estat torturades o sotmeses a maltractaments per combatents de l'M23 o guàrdies de seguretat que hi col·laboren. Alguns miners van rebre pallisses tan brutals que van perdre el coneixement. Els miners van explicar a Amnistia Internacional que els colpejaven si demanaven descansos, es negaven a lliurar minerals, o per infraccions menors.

Un supervisor miner va relatar com combatents de l'M23 van atacar un dels seus empleats: “Quan vam sortir del jaciment amb la sorra mineralizada, hi havia cinc [combatents de l'M23] ben armats i tres que no ho estaven. Van dir: “No hem vingut a jugar. Si es resisteixen [a lliurar-nos la terra amb contingut aurífer], els matarem”.

Prop de la mina de Rubaya, l'M23 utilitza tres contenidors de mercaderies com a cel·les de detenció. Una persona entrevistada va dir que podia sentir els xiscles dels detinguts quan els torturaven dins dels contenidors. “És preferible morir a estar detingut allà”, va dir.

A Lomera, l'M23 va detenir quatre homes, els va acusar de comunicar-se amb les autoritats de Kinshasa i els va considerar sospitosos de vinculació amb el grup armat Wazalendo.

Una víctima va dir a Amnistia Internacional que el supervisor del centre de detenció li va dir:

“Et mataré i després et posaré una arma i diré que eres dels Wazalendo”.

Amnistia Internacional també ha documentat l'ús de les cel·les de detenció subterrànies conegudes com a ndake. Més de 20 miners que van treballar a la mina de Rubaya van estar reclosos en un ndake i eren clopejats tres vegades al dia per combatents del M23.

L'informe també exposa detalladament com l'M23 utilitza les mines com a llocs de reclutament forçós. Set miners van relatar com el M23 detenia miners i amenaçava amb enviar-los a centres d'ensinistrament militar del grup si no pagaven rescats pel seu alliberament.

Tràfic de minerals a Ruanda

Amnistia Internacional va trobar proves del trànsit d'or des de zones controlades pel M23 cap a Ruanda a través de rutes de contraban ben establertes.

Testimonis de miners, representants de l'activitat minera i altres persones que treballaven a Lomera, així com dades aplegades pel Laboratori de Proves d'Amnistia Internacional, van confirmar que terres amb contingut aurífer de Lomera eren carregades en vaixells en el port de Lomera. Sacs de terra amb contingut aurífer de República Democràtica del Congo van arribar amb vaixell a un “port de sorra”, un punt de recollida de sorra utilitzada en la construcció, a Kamembe, una localitat de la província Occidental de Ruanda.

Un miner congolès que va treballar a Lomera va dir: “Jo era allà, a la nit. Em vaig amagar i vaig veure que [el M23] va enviar tres grups [...] a diferents explotacions. Recollien la sorra mineralizada [terra amb contingut aurífer] i la portaven prop del llac. [...] Quan arribaven, la carregaven en vaixells petits i l'enviaven a Ruanda.”

Un altre miner de Lomera va assenyalar:

“Vam veure [com carregaven vaixells]. Carregats de robotas [sacs de terra amb contingut aurífer]. Ho feien molt d'hora al matí. Cada matí, arribaven amb comerciants de Ruanda. I els mateixos vaixells arribaven a la nit.”

Amnistia Internacional creu que l'espoli d'or i coltan que duu a terme el M23 pot ser constitutiu del crim de guerra de saqueig.

Donades les importants quantitats d'or i coltan que es trafiquen cap a Ruanda —sovint amb la complicitat de dirigents ruandesos i del M23—, és probable que la mateixa Ruanda participi directament en el saqueig dels recursos de República Democràtica del Congo.

“Aquesta investigació ha de servir de toc d'atenció a Ruanda que persones ruandeses poden incórrer en responsabilitat penal internacional per facilitar el trànsit de minerals saquejats a Ruanda”, ha afirmat Agnès Callamard. “Ruanda també pot incórrer en responsabilitat de l'Estat pels terribles abusos contra miners si les persones ruandeses que estan en les mines actuen sota la direcció o el control de Ruanda, encara que no siguin empleades del govern.”

Responsabilitat de les empreses

Les normes internacionals estableixen expectatives clares que els Estats i les empreses previndran i abordaran els danys als drets humans vinculats a les activitats mineres. La responsabilitat de les empreses de respectar els drets humans s'estén més enllà de qui intervé en l'extracció de minerals, a totes les persones que actuen al llarg de la cadena de subministrament.

“La brutalitat dels crims que es detallen en aquest informe hauria de ser un advertiment per a totes les empreses que compren minerals a Ruanda. És probable que aquests minerals hagin estat objecte de tràfic cap a Ruanda des de l'est de República Democràtica del Congo, on els miners són víctimes de terribles abusos a mans de l'M23, amb suport de Ruanda”, ha manifestat Agnès Callamard.

“El pes de les proves obtingudes per Amnistia Internacional i altres mitjans implica que les empreses no poden al·legar ignorància. És probable que la seva compra de minerals procedents de Ruanda —i de les foses que els compren a Ruanda— contribueixi als abusos contra els drets humans comesos per l'M23 a Rubaya i Lomera. Les empreses poden incórrer en responsabilitat penal per complicitat en crims de guerra.”

*Noms ficticis per a protegir la identitat de les persones entrevistades