Els països de la Unió Europea han de posar fi a la devolució de romanís i membres d'altres minories a Kosovo, ha manifestat Amnistia Internacional en un informe publicat avui.
L'informe No welcome anywhere: Stop the forcible return of Roma to Kosovo explica com s'està retornant població gitana i membres d'altres minories, inclosos nens, a Kosovo, sovint sense res més que la roba que porten posada i malgrat que corren el risc de seguir patint discriminació i violència.
"Els països de la UE s'exposen a infringir el dret internacional en enviar persones de retorn a llocs on corren el risc de patir persecució i altres danys greus", ha manifestat Sian Jones, especialista d'Amnistia internacional a Kosovo. El que ha de fer la UE és continuar oferint protecció internacional als romanís i als membres d'altres minories de Kosovo fins que puguin tornar-hi en condicions de seguretat".
"D'altra banda, les autoritats de Kosovo han de garantir que els romanís i els membres d'altres minories poden tornar voluntàriament i reintegrar-se plenament a la societat".
En molts casos, la policia va a buscar aquestes persones de matinada i, sense donar-los amb prou feines temps per recollir les seves coses, sovint les envia de retorn a Kosovo sense res més que la roba que porten posada.
Són molt poques les que reben alguna assistència al seu retorn a Kosovo, per la qual cosa moltes persones també troben també problemes per tenir accés a l'educació, l'atenció de la salut, l'habitatge i les prestacions socials.
Són molt pocs els romanís que troben feina, per la qual cosa l'atur entre ells arriba al 97 per cent. Les comunitats romanís tenen el doble de probabilitats que altres grups ètnics de formar part del 15 per cent de la població de Kosovo que viu en la pobresa extrema.
Persisteix la violència entre ètnies, i la discriminació dels romanís és un fenomen generalitzat i sistemàtic a Kosovo, agreujat per la seva presumpta associació amb els serbis de Kosovo. De parla sèrbia en la seva major part i residents sovint en zones sèrbies, els romanís són considerats encara com a aliats de la comunitat sèrbia.
"Malgrat les recents mesures adoptades pel govern de Kosovo per millorar les condicions necessàries per a l'acolliment i la reintegració dels retornats, les autoritats no tenen encara fons, capacitat, mitjans ni voluntat política per garantir-los un retorn sostenible", ha manifestat Sian Jones.
Es calcula que al voltant del 50 per cent de les persones retornades a Kosovo, en tornaran a marxar.
Aquestes devolucions s'estan portant cap segons acords bilaterals negociats o en vies de negociació entre les autoritats de Kosovo i Estats membres de la UE i Suïssa.
Segons informes, només a Alemanya hi ha gairebé 10.000 romanís legalment obligats a abandonar el país i, per tant, es troben en perill de ser retornats a Kosovo.
Encara que no ha d'excloure's la possibilitat que hi hagi retorns veritablement voluntaris, Amnistia Internacional veu amb preocupació els informes segons els quals la gent només accedeix a tornar sota amenaça de devolució.
"Fins que les autoritats de Kosovo no puguin garantir els drets humans fonamentals dels romanís i dels membres d'altres comunitats minoritàries, els retornats s'enfrontaran a un clima de violència i discriminació", ha afirmat Sian Jones. "Fins aleshores, la comunitat internacional està obligada a prestar protecció a aquestes persones".
Casos
Irfan havia sortit de Kosovo amb la seva família el 1992, quan tenia cinc anys. A l'abril de 2010 la policia es va presentar un dia sense previ avís a dos quarts de quatre de la matinada, el va emmanillar i el va portar en una furgoneta a l'aeroport de Baden Baden. No va tenir temps de recollir les seves coses. Una organització no governamental va lliurar-li 300 euros. A l'aeroport el van inscriure en un registre i li van donar 50 euros i una habitació d'hotel per a dos dies. De retorn a Kosovo, va anar a viure amb un veí i va començar a reparar la casa, ara abandonada, on havia viscut la seva família, a Plemetina. Va retirar els enderrocs, però no tenia diners per posar portes i finestres noves i reparar la teulada. Va dir a Amnistia Internacional: "Què se suposa que he de fer?".
Luli, de 20 anys, va ser retornat d'Alemanya a l'abril de 2010. La policia l'havia despertat en plena nit i li havia donat només 10 minuts per vestir-se i recollir les seves coses. No parla serbi ni albanès, i només té coneixements bàsics de romaní, per la qual cosa no podia comunicar-se ni tan sols amb el seu germà gran, retornat a Kosovo anys abans. Luli tenia dos anys quan va sortir de Kosovo. Li van donar ajuda durant sis mesos per pagar el lloguer d'un pis i 350 euros perquè comprés el necessari. Ningú li va oferir ajuda perquè aprengués serbi o albanès.
Informació complementària
Després de la guerra de Kosovo de 1999, molts serbis i romanís van fugir a Sèrbia, i uns altres van buscar protecció internacional en Estats membres de la UE i a Suïssa.
Al març de 2004, els serbis i els romanís es van veure obligats de nou a fugir de Kosovo a causa de la violència interétnica que va esclatar entre els albanesos i els serbis, que va afectar també les comunitats romanís.
Moltes de les persones que estan sent retornades ara, van sortir de Kosovo a principis de la dècada dels 90, quan va esclatar la guerra a l'aleshores República Federativa Socialista de Iugoslàvia.
Des de la declaració unilateral d'independència de febrer del 2008, les autoritats de Kosovo han rebut cada vegada més pressió d'Estats membres de la UE perquè acceptin als retornats.
> Informe No welcome anywhere: Stop the forcible return of Roma to Kosovo (PDF)