• A l'ONU s'estan mantenint converses per acordar un pacte mundial sobre refugiats per al 2018.
• Queda només una setmana perquè aquesta proposta, que podria canviar la situació, es tanqui abans de la cimera de setembre.
• Un resultat sòlid oferiria una nova esperança a 20 milions de persones refugiades a tot el món.
• Els Estats s'arrisquen a un fracàs històric si sacrifiquen els drets de les persones refugiades pels seus propis interessos nacionals.

Quan queda poc menys d'una setmana, un grup d'improbables aliats -entre els quals es troben Austràlia, la Xina, Egipte, l'Índia, Rússia, el Pakistan i el Regne Unit, entre altres- amenaça de llençar per terra l'únic esforç mundial que hi ha en curs per proporcionar una acció concreta amb què fer front a la crisi mundial de refugiats que afecta 20 milions de persones. Així ho ha advertit Amnistia Internacional avui.

Per a finals de juliol, els Estats membres de les Nacions Unides reunits a Nova York tenen previst finalitzar el text d'un acord per a un pacte mundial sobre refugiats amb què fer front a la crisi actual i abordar emergències similars en el futur. En els propers dies, els Estats tindran la seva última oportunitat de modificar les seves postures abans que es tanqui el document final per a la seva adopció en una cimera de l'ONU que tindrà lloc al setembre.

"Mentre s'esgota el temps per finalitzar el que podria i hauria de ser un acord que inverteixi la situació, és molt el que penja d'un fil. Milions de persones refugiades de tot el món es troben en una situació desesperada; el 86 per cent viuen en països d'ingressos mitjans o baixos, que sovint no estan equipats per rebre-les, mentre que molts dels Estats més rics del món són els que menys persones refugiades acullen i menys contribueixen. Aquesta situació és intrínsecament injusta", ha manifestat Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional.

"Ara que està previst que més de 150 caps d'Estat i de govern es reuneixin a l'ONU al setembre per establir els fonaments d'un nou marc global amb què abordar aquesta crisi de refugiats, hauríem de trobar-nos en l'avantsala d'una fita històrica. No obstant això, el que s'ensuma és possiblement un fracàs històric vergonyós, en el qual alguns Estats estan disposats a sacrificar els drets de les persones refugiades pels seus egoistes interessos nacionals".

"No obstant això, encara hi ha temps d'allunyar-se del precipici. Juntament amb els nostres milions de simpatitzants a tot el món, a Amnistia Internacional farem saber als dirigents del món que no acceptarem el fracàs".

Des de novembre de 2015, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ve demanant un nou enfocament cap als grans moviments de persones refugiades i migrants. Al maig de 2016, Ban Ki-moon va formular a l'Assemblea General diverses propostes, entre les quals acordar uns pactes internacionals sobre refugiats i migrants. La setmana que ve se signarà un pla final abans de procedir a la seva adopció el 19 de setembre, en la primera cimera d'alt nivell sobre refugiats i migrants mai celebrada en l'Assemblea General de l'ONU, una cimera que s'ha qualificat de "oportunitat històrica d'elaborar un model a seguir per aconseguir una millor resposta internacional".

Una pedra angular del nou acord és el repartiment internacional de responsabilitats: cap país no hauria d'assumir més del que en justícia li correspon, i tots els Estats haurien de reconèixer la seva responsabilitat comuna, legalment vinculant, de fer realitat els drets humans de les persones que s'han vist obligades a abandonar les seves llars a causa de la guerra o la persecució. No obstant això, en lloc de compartir la responsabilitat, molts Estats segueixen permetent-se eludir-la, en una postura curta de mires i, en darrera instància, contraproduent.

Amnistia Internacional ha proposat un pla de cinc punts perquè els Estats membres de l'ONU comparteixin la responsabilitat d'acollir i ajudar equitativament les persones refugiades, d'acord amb el seu PIB, el seu índex de desocupació i altres criteris objectius.

No obstant això, els governs semblen ser a punt de rebutjar els objectius de repartiment de responsabilitats que es plantejaran en la cimera, per una diversitat de motius. Fins i tot l'expressió "compartir la responsabilitat" corre perill. I el pacte sobre els refugiats es posposarà dos anys perquè alguns Estats insisteixen a equiparar-lo de manera absoluta amb un pacte sobre la migració.

Totes aquestes excuses es redueixen a una manca de voluntat política: la disposició a tolerar el patiment del tot evitable de milions de persones, a seguir aixecant tanques i murs i a continuar amb els seus afers com si no passés res.

"El temps d'actuar com si no passés res ja s'ha acabat. ja que els països rics no fan gairebé res per acollir i ajudar les persones refugiades, ha arribat el moment de la idea del repartiment de responsabilitats com a base d'un pacte mundial. Els països rics i influents han de deixar de posar excuses i començar la feina", ha manifestat Salil Shetty.

"La comunitat internacional s'ha unit en el passat per respondre a les crisis de refugiats, i la UE ha acordat recentment solucions per a problemes mundials igual d'amplis. Un mecanisme concret de repartiment de responsabilitats podria salvar milions de persones de la misèria, la mort en el mar o la malaltia, en proporcionar a les persones refugiades rutes autèntiques, segures i legals per fugir de la guerra i la persecució". Informació complementària La declaració política l'aprovació de la qual està prevista per a setembre i el pacte mundial sobre responsabilitat compartida respecte a les persones refugiades que li seguiria el 2018 no substituirien al marc existent de protecció, consagrat en la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats, de 1951, i el Protocol que l'acompanya, de 1967. Al contrari, la seva finalitat seria aprofitar aquestes normes per crear un sistema durador amb el qual fer front tant als fluxos prolongats de refugiats com a les onades periòdiques.

Amnistia Internacional porta molt temps aplegant suports a tot el món per millorar el repartiment de responsabilitats per fer realitat els drets de les persones refugiades, i al setembre llançarà una campanya global pionera sobre aquesta crisi.

Els socis i sòcies, activistes i simpatitzants de l'organització a tot el món seguiran captant suports davant dels seus governs per donar suport a un repartiment de responsabilitats autèntic i genuí que ofereixi a les persones refugiades una oportunitat real de començar una nova vida amb seguretat i dignitat.