Els gegants del vehicle elèctric BYD, Mitsubishi i Hyundai, són els fabricants que surten pitjor parats en una nova classificació del sector en matèria de drets humans realitzada per Amnistia Internacional. L'estudi revela que els principals fabricants de vehicles elèctrics del món no estan mostrant degudament com aborden els riscos en matèria de drets humans en les seves cadenes de subministrament de minerals, deixant les comunitats en perill d'explotació, riscos per a la salut i danys ambientals causats per la ràpida expansió de la mineria necessària per a obtenir els metalls emprats en la fabricació de bateries.
En l'informe Recharge for Rights: Ranking the Human, Rights Due Diligence Reporting of Leading Electric Vehicle Makers, Amnistia Internacional aplica criteris basats en normes internacionals per a avaluar exhaustivament les polítiques de diligència deguda en matèria de drets humans i pràctiques autodeclarades de 13 grans fabricants de vehicles elèctrics i elabora una taula de qualificació. Allà s'hi indica quines marques d'automòbils compleixen les obligacions en matèria de drets humans i es ressalta quins no mostren que estan abordant els motius de preocupació.
A la vista que la demanda mundial de minerals per a bateries va en augment, Amnistia demana als fabricants en el seu informe que identifiquin i mitiguin els riscos per als drets humans que comporten les seves cadenes de subministrament, com ara desallotjaments forçosos, danys per a la salut derivats de la contaminació ambiental i abusos contra els drets humans dels pobles indígenes en països on s'extreuen aquests minerals, com les Filipines i la República Democràtica del Congo.
“El gran auge de la demanda de metalls per a fabricar les bateries dels vehicles elèctrics està exercint una pressió immensa sobre les comunitats afectades per la seva mineria”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Els abusos contra els drets humans vinculats a l'extracció de minerals per a la transició energètica són alarmants i generalitzats, i no arriba cap resposta per part de la indústria per la seva absència. Les comunitats pateixen desallotjaments forçosos, problemes de salut causats per la contaminació i dificultats d'accés a l'aigua”
“Els abusos contra els drets humans vinculats a l'extracció de minerals per a la transició energètica són alarmants i generalitzats, i la resposta de la indústria brilla per la seva absència. Les comunitats pateixen desallotjaments forçosos, problemes de salut causats per la contaminació i dificultats d'accés a l'aigua. Davant l'augment de la demanda de vehicles elèctrics, els fabricants han de garantir que es respecten els drets humans.”
Resultats dispars en tots els àmbits
La taula de qualificació d'Amnistia, que puntua sobre 90, avalua el grau d'acompliment de les empreses en funció de criteris com el compromís amb polítiques de drets humans, el procés d'identificació de riscos, el mapeig i els informes sobre la cadena de subministrament, i les mesures de reparació.
Cap de les empreses va superar els 51 punts en l'avaluació d'Amnistia Internacional sobre diligència deguda en matèria de drets humans. L'última empresa de la llista era la xinesa BYD, que només va obtenir una qualificació d'11/90. L'alemanya Mercedes-Benz va ser la que va puntuar més alt, amb 51/90.
“Encara que va haver-hi algun avenç, les qualificacions en general van ser una gran decepció. BYD, un dels principals fabricants de vehicles elèctrics, i de creixement més ràpid, va obtenir l'últim lloc en la nostra avaluació. Això posa de manifest una greu manca de transparència sobre la seva diligència deguda en matèria de drets humans en les seves cadenes de subministrament de bateries”, ha afirmat Agnès Callamard.
“Altres empreses amb baixa puntuació, com Hyundai i Mitsubishi, no aporten informació en profunditat sobre la implementació en totes les àrees clau de diligència deguda en matèria de drets humans. Aquestes empreses informen sobre compromisos que sovint són imprecisos, i aporten escasses proves de mesures significatives adoptades, la qual cosa demostra que encara els queda un llarg camí que recórrer per a complir les normes internacionals.”
Empreses com Renault i General Motors, tot i que han manifestat el seu compromís amb la diligència deguda en matèria de drets humans i superen en puntuació a altres empreses, continuen aportant escassa evidència que han incorporat plenament aquests compromisos a les operacions de la seva cadena de subministrament, amb informació limitada sobre les seves avaluacions de riscos i la participació de grups d'interès, i manca de transparència referent a la cadena de subministrament.
“La falta de transparència entorn de les cadenes de subministrament mostrada per aquestes empreses és un greu problema si es té en compte la probabilitat que estiguin proveint-se de bateries fabricades amb minerals com el cobalt o el níquel, la mineria del qual es realitza en condicions que poden perjudicar els drets humans”, ha afirmat Agnès Callamard.
Impacte en les comunitats indígenes
Si bé és imperativa per a accelerar la descarbonització i ajudar a frenar el ritme de pujada de la temperatura global, la transició ràpida dels vehicles impulsats per combustibles fòssils als vehicles elèctrics té un cost ocult.
“L'activitat d'extracció dels minerals emprats en els vehicles elèctrics pot comportar grans riscos per a les persones i el medi ambient. Recerques anteriors d'Amnistia Internacional han demostrat que el cobalt industrial està relacionat amb els desallotjaments forçosos de la República Democràtica del Congo. Les empreses d'automòbils, com a compradors internacionals de minerals, han d'exercir la seva enorme influència sobre les empreses mineres i fonedores perquè mitiguin aquests riscos en matèria de drets humans”, ha dit Agnès Callamard.
Pel que fa a revelar el mapeig de les cadenes de subministrament, empreses com BYD, Geely Acte, Hyundai, General Motors i Mitsubishi Motors obtenen les qualificacions més baixes al no proporcionar informació detallada sobre les seves cadenes de subministrament. BYD arriba a l'extrem de no revelar els noms de foses, refineries i jaciments miners. Geely Acte només facilita localitzacions generals de proveïdors, sense especificar els jaciments concrets d'extracció dels minerals.
La mateixa manca de transparència mostren Hyundai i Mitsubishi Motors, al no aportar proves d'un mapatge complet de la cadena de subministrament ni identificar els jaciments de mineria de cobalt, coure, liti i níquel, la qual cosa dificulta a les parts interessades comprovar com afecten aquestes operacions a les comunitats pròximes.
Continuar avançant
Totes les empreses, incloses les implicades en la cadena de subministrament de bateries per a vehicles elèctrics, tenen el deure de respectar tots els drets humans on sigui que operin. Per a complir la seva responsabilitat de respectar els drets humans, com subratllen els Principis Rectors de l'ONU sobre les Empreses i els Drets Humans, les empreses han d'exercir la diligència deguda en aquesta matèria per a identificar, prevenir i mitigar els efectes adversos sobre aquests drets que puguin causar o contribuir a causar o que guardin relació directa amb les seves operacions, productes o serveis, i per a rendir comptes sobre les seves mesures per a abordar-los.
Encara que algunes empreses avaluades han adoptat mesures per a reconèixer les seves obligacions en matèria de drets humans i ajustar les seves polítiques empresarials a les normes internacionals sobre aquests drets, encara cal fer molt més. Per exemple, BMW, Ford, Mercedes-Benz, Stellantis, Tesla i VW Group, encara que han obtingut les qualificacions més altes, poden fer molt més per a demostrar que apliquen aquestes polítiques abordant els riscos en matèria de drets humans i proporcionant reparació efectiva a les persones afectades.
“Davant l'impuls que està guanyant la transició mundial als vehicles elèctrics, la competició global que fomenta i els grans beneficis que genera, Amnistia Internacional demana a tots els fabricants d'automòbils que millorin les seves mesures de diligència deguda en matèria de drets humans i les posin d'acord amb les normes internacionals sobre aquests drets”, ha afirmat Agnès Callamard. “Alhora, demanem als governs que reforcin la seva pròpia regulació de la diligència deguda en matèria de drets humans sobre les empreses incorporades al seu territori o les seves llicències d'exportació i importació.”
“Els ressagats hauran de fer més esforços i donar-se més pressa per a demostrar que els drets humans no són paraules buides sinó un assumpte que es prenen molt de debò. És el moment de canviar de marxa i assegurar-se que els vehicles elèctrics no deixen un llegat d'abusos contra els drets humans. La indústria ha d'impulsar un futur energètic just sense deixar a ningú enrere”.