Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Nens que temen ser adults: El fracàs del sistema per a protegir els i les menors migrants arribats a Canàries

L'organització assenyala vuit recomanacions per a garantir l'interès superior dels menors no acompanyats, entre les quals lluitar contra el desemparament en què es troben molts d'ells sense documentació. Amnistia Internacional ha recollit nous testimonis després de la seva visita a Canàries i recorda que és urgent millorar-ne la situació mentre continua el debat per al repartiment dels menors entre Comunitats Autònomes, i les Illes Canàries es fan càrrec del 36,5% dels i les menors no acompanyats, amb un sistema sobresaturat i infradotat.

Amnistia Internacional ha enviat una carta a totes les autoritats competents (Governs autonòmics, govern central i partits polítics) sobre la necessitat de respectar l'interès superior del menor també quan es tracta de menors migrants arribats a Canàries.

La massificació en alguns centres per a l'acolliment de nens i nenes no acompanyats és un dels principals problemes a Canàries, amb els 82 centres d'acolliment per a menors molt per sobre de la seva capacitat i amb uns recursos humans i mitjans econòmics insuficients per a atendre'ls adequadament, entre els quals destaca la manca de formació especialitzada i d'intèrprets o assistència jurídica gratuïta i de qualitat.

No obstant això, aquest no és l'únic repte a què s'enfronten les autoritats canàries. L'organització també ha assenyalat com a greus els problemes de coordinació entre les diferents institucions que treballen sobre nens i nenes migrants no acompanyats, incloent-hi l'ús de diferents criteris per la mateixa institució, això és policia, Fiscalia o la pròpia Direcció General d'Infància.

“Això té greus conseqüències, tant en els drets dels nens i nenes, mentre són menors, com, i sobretot, quan han d'enfrontar-se a la vida adulta. Hem parlat amb nens que temen convertir-se en adults perquè no saben què serà d'ells”, declara Virginia Álvarez, responsable de l'Àrea d'Investigació i Política Interior a Amnistia Internacional Espanya.

I és que la manca d'una adequada diligència en la tramitació de la documentació necessària dins del termini i en la forma escaient que permeti que els menors surtin dels centres amb un permís de residència, i que els habiliti per a treballar, és un dels temes que més preocupen els menors migrants.

“Quan compleixes 18 anys has de buscar-te la vida, però com ho has de fer si no tens res. Molts nois han dde marxar [del centre d'acolliment] en complir la majoria d'edat, però ho fan sense res. Tinc por que això em passi també”, assenyala Pierre*, camerunès de 17 anys que porta dos anys i dos mesos a Canàries després d'emigrar per ajudar la seva mare i germans.

Similar és la por de Amil*, que va arribar amb 17 anys a Canàries des del Marroc, a principis de l'any 2023, després que la seva embarcació fos rescatada per Salvament Marítim. La van portar a un centre de menors, que va haver d'abandonar a l'octubre d'aquest mateix any. Quan va marxar, l'única cosa que van lliurar-li va ser el seu passaport. Després de quedar-se al carrer, va poder estar uns mesos en el campament per a migrants Canàries 50, des d'on van iniciar els tràmits per a sol·licitar el permís de residència, encara que en el moment de la la entrevista estava novament en situació de carrer. Quan va sortir del centre de menors per complir la majoria d'edat, ningú no el va informar de la seva situació administrativa (de fet, la seva petició de permís de residència ja havia estat denegada per haver estat sol·licitada fora de termini), ni tampoc que, en abandonar-lo, el seu empadronament seria donat de baixa i li retirarien la targeta sanitària.

El sistema està abandonant aquests nois i noies, deixant-los sense eines per a aconseguir la seva integració social”, lamenta Virginia Álvarez.

Altres preocupacions en relació a aquests menors

Amnistia Internacional també considera que han de reforçar-se els mecanismes de denúncia perquè siguin accessibles i efectius i així els menors puguin contactar amb les autoritats en cas de ser necessari. També ha de millorar la supervisió dels centres d'acolliment d'emergència. D'altra banda, no existeixen protocols adequats per a garantir la derivació a recursos adequats de nens i nenes amb necessitats específiques, com ara víctimes de tràfic, sol·licitants de protecció internacional i menors amb problemes de salut mental.

Finalment, Amnistia Internacional considera que ha d'establir-se una estratègia que inclogui mesures adequades i contundents per a combatre el racisme contra els nens i les nenes no acompanyats, especialment quan ve per part de corporacions locals i/o de responsables polítics. Assenyalament i estigmatització als menors en diferents àmbits, fins i tot en alguns centres sanitaris pel seu personal, o pressions xenòfobes per a deixar d'atendre'ls són algunes de les conseqüències d'aquest racisme existent a les illes.

Solucions sense més demora

"Fa dos anys que les Comunitats Autònomes no assumeixen la seva responsabilitat en l'acolliment d'aquests nens i nenes, tal com és la seva obligació segons els tractats internacionals. Les autoritats i partits polítics han d'adoptar de manera urgent i immediata una proposta de repartiment vinculant, obligatori i equitatiu que permeti garantir un adequat acolliment a tots els nens i nenes estrangers tutelats per qualsevol administració", assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional España.

Segons les dades de la Fiscalia General de l'Estat, a de 31 de desembre de 2023 figuraven inscrits en tota Espanya 12.878 menors no acompanyats. La comunitat canària tenia 4.700 menors en la seva xarxa d'acolliment, cosa que significa que estaria fent-se càrrec de la tutela del 36.5% dels menors no acompanyats que havien arribat a l'Estat espanyol. A data d'agost de 2024, només 192 nens i nenes haurien estat traslladats des de Canàries a altres Comunitats Autònomes de la península.

El Govern central ha respost a l'organització assegurant que persisteix en la negociació i la cerca d'acord amb els diferents partits polítics respecte de la necessària solidaritat i responsabilitat compartida entre les Comunitats Autònoma. "Esperem que aquesta afirmació es faci realitat sense dilació. Tant el Govern estatal com els autonòmics, especialment el de Canàries, porten mesos negociant un acord en relació a un possible Decret llei que alleugi la situació dels nens i nenes no acompanyats a Canàries. Esperem que la proposta estigui basada efectivament en l'interès superior del menor", exigeix Esteban Beltrán.

El Govern canari ha informat Amnistia Internacional que per a intentar pal·liar aquesta situació s'estan abordant nous plans i accions tendents a millorar l'acolliment dels nens i nenes migrants, entre els quals la capacitació del personal que treballa en els dispositius d'acolliment, per a enfortir la detecció de vulnerabilitats i nens i nenes necessitades de protecció internacional, i que s'han destinat 200 milions d'euros per a implementar aquestes millores. També ha assegurat que s'està treballant en un pla conjunt amb les entitats de col·laboren amb l'administració, per a la millora i revisió de protocols. Igualment, al novembre es va enfortir amb 20 persones, entre elles deu amb perfil tècnic, l'equip de treball de la Direcció General d'Infància.

Amnistia Internacional ha assenyalat les següents recomanacions a les autoritats:

1. Assegurar la protecció jurídica efectiva dels nens i nenes no acompanyats, i que es vetlli perquè s'apliqui el principi de no devolució, descartant iniciatives com la devolució al Marroc de nens i nenes impulsades per algunes administracions.
2. Garantir que tots els nens i nenes són adequadament identificats i s'activen els mecanismes de protecció, adoptant un protocol uniforme de determinació de l'edat per a tot l'Estat, que sigui respectuós amb els drets humans i no invasiu, i en el qual es garanteixi que els menors són informats i escoltats.
3. Garantir, d'acord amb els estàndards internacionals, el dret dels i les menors a documentació, a procediments d'asil i formació i itineraris efectius d'integració.
4. Dotació de recursos suficients a Canàries i a nivell autonòmic, per a assegurar l'adequat acolliment.
5. Garantir que els menors migrants disposen d'informació i mecanismes de denúncia accessibles i efectius, i que s'investiguen a fons tots els casos de vulneracions dels drets i es duen a terme inspeccions periòdiques dels centres.
6. Reforçar els serveis sanitaris, especialment en illes que puguin estar més tensionadas, com per exemple El Hierro, reforçant especialment els serveis de salut mental.
7. Adoptar totes les mesures necessàries per a combatre el racisme i la discriminació.
8. Complir amb el principi de solidaritat i responsabilitat compartida entre les diferents Comunitats Autònomes, aprovant un repartiment obligatori entre aquestes.

*Noms ficticis per a protegir la identitat dels menors