Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Myanmar: Les forces armades, sota pressió després de trencar relació amb una gran empresa de l'acer

Davant la informació que el gegant de l'acer sud-coreà POSCO posarà fi a l'empresa conjunta que la seva filial a Myanmar comparteix amb el conglomerat empresarial MEHL, propietat de les forces armades, Montse Ferrer, investigadora d'empreses i Drets Humans d'Amnistia Internacional, ha declarat:

"La decisió de POSCO de tallar aquesta relació és l'últim cop a les forces armades de Myanmar, que segueixen imposant el seu domini mitjançant assassinats i cruels violacions de drets humans". Segons informes, les forces armades, des que van donar el cop d'estat al febrer, han matat prop de 700 persones, entre les quals hi havia desenes de menors.

"Pel volum de les operacions de POSCO a Myanmar, aquest anunci és un important pas endavant, ja que fa créixer l'aïllament de les autoritats militars i se suma a la creixent pressió que s'exerceix sobre altres companyies perquè posin fi als seus vincles empresarials amb MEHL".

"POSCO no ha anunciat encara tots els detalls dels seus plans per desvincular-se de la seva operació siderúrgica i si continuarà pagant quotes d'arrendament a MEHL. L'empresa tampoc no ha abordat encara el seu impacte general en altres sectors de Myanmar.No obstant això, això segueix sent un avís per a totes les empreses i inversores que tenen associacions empresarials amb MEHL. Totes aquestes empreses han de fer el correcte, actuar amb responsabilitat i tallar immediatament aquests vincles".

"Ara que augmenta la pressió sobre les empreses i mentre les forces armades segueixen cometent cruels violacions de drets humans, el Consell de Seguretat de l'ONU ha d'imposar, sense més retard, un embargament d'armes integral i global a Myanmar, així com sancions econòmiques selectives a alts comandaments militars responsables de crims. A més, el Consell de Seguretat de l'ONU ha de remetre urgentment la situació de Myanmar a la Cort Penal Internacional".

Informació complementària

El 16 d'abril de 2021, POSCO va anunciar que la seva filial a Myanmar, POSCO C&C, posaria fi a la seva relació amb Myanmar Economic Holdings Limited (MEHL), propietat de les forces armades. Aquesta decisió es produeix després de mesos de pressió internacional per part d'Amnistia Internacional i altres organitzacions, que s'han comunicat amb POSCO, els seus inversors i els seus accionistes, demanant a l'empresa que talli relacions amb les forces armades de Myanmar.

El 24 de març de 2021, el Consell de Drets Humans de l'ONU va aprovar per consens una resolució sobre la situació dels drets humans a Myanmar que posava en relleu que cap empresa activa a Myanmar o amb relacions empresarials amb Myanmar hauria de fer negocis amb les forces armades (conegudes també com a Tatmadaw) ni amb cap de les seves entitats empresarials fins que aquestes empreses es reestructurin i transformin.

Al setembre de 2020, l'informe d'Amnistia InternacionalMilitary Ltd.va demostrar que POSCO, com a soci empresarial de MEHL, estava vinculada al finançament d'unitats militars de Myanmar implicades en crims de dret internacional i altres violacions greus de drets humans.

Les forces armades de Myanmar van donar un cop d'estat l'1 de febrer de 2021 i vénen emprant de forma creixent mitjans letals, armes de guerra incloses, contra manifestants en la seva immensa majoria pacífics i vianants, i han causat la mort, segons informes, de més de 700 persones, entre les quals desenes de menors. També han detingut arbitràriament més de 3.000 persones, entre les quals figuren personal del govern, defensors i defensores dels drets humans, activistes, periodistes, artistes, personal mèdic i altres persones.