Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Myanmar: Els atacs aeris de l'exèrcit que van matar 17 civils “han d'investigar-se com a crims de guerra”

Private/ Amnesty International

"El mes passat, els atacs aeris de l'exèrcit de Myanmar van matar 17 persones civils -incloses 9 menors- que es dirigien a l'església", afirma Amnistia Internacional en una nova investigació.

Cap a les 10.30 del matí de diumenge 7 de gener, les bombes van caure a prop de l'església de Sant Pere Baptista, a la població de Kanan (regió de Sagaing), a prop de la frontera occidental del país amb l'Índia. Més de 20 persones van resultar ferides.

Els testimonis van explicar a Amnistia Internacional que la primera sèrie d'explosions va matar dos nens que jugaven a futbol davant d'una escola pròxima. Moltes de les altres víctimes corrien per intentar posar-se fora de perill quan es va produir el segon bombardeig. L'atac va causar danys a l'església i l'escola, així com a sis edificis civils.

"Els atacs letals de l’exèrcit de Myanmar contra civils no mostren indicis d’aturar-se", ha afirmat Matt Wells, director del Programa de Resposta a les Crisis d’Amnistia Internacional.

“El món no pot continuar mirant cap a una altra banda mentre l'exèrcit de Myanmar ataca implacablement la població civil i objectius civils com esglésies, escoles i hospitals. Els països i les empreses de tot el món han de deixar d'enviar combustible d'aviació a l'exèrcit per protegir la població civil d'una catàstrofe més gran”.

“Aquests atacs s'han d'investigar com a crims de guerra, i el Consell de Seguretat de l'ONU ha de remetre la situació de Myanmar a la Cort Penal Internacional. Els perpetradors d'aquests crims de dret internacional n'han de respondre davant la justícia”.

El món no pot continuar mirant cap a un altre costat mentre l'exèrcit de Myanmar ataca implacablement la població civil i objectius civils com ara esglésies, escoles i hospitals

Matt Wells, Amnistia Internacional

Amnistia Internacional va entrevistar quatre testimonis dels atacs, una persona que va visitar Kanan després de l'atac i va veure els cadàvers, i una altra que tenia coneixement de les operacions militars a la zona. L'organització també va analitzar 99 fotos i vídeos dels atacs i les seves seqüeles, incloses imatges de les persones mortes i ferides.

Tots els danys estructurals causats a l’escola, l’església i les cases properes són compatibles amb atacs aeris. Les proves combinades de foto i de vídeo indiquen almenys tres llocs d'impacte amb cràters compatibles amb bombes d'aviació d'uns 250 quilograms cadascuna. Les imatges satel·litàries preses després de l'atac confirmen també danys importants a l'escola, les estructures adjacents i les cases veïnes, tots coherents amb un atac aeri.

L'exèrcit de Myanmar ha negat la seva responsabilitat a l'atac declarant que aquell matí cap avió sobrevolava la zona. Tot i això, Amnistia Internacional va examinar un vídeo gravat durant l'atac que mostra la característica silueta d'ala en fletxa d'un avió de combat A-5 sobrevolant la localitat. A Myanmar, només l'exèrcit té avions A-5, que són importats de la Xina.

Amnistia Internacional havia documentat amb anterioritat que la base aèria militar de Tada-U, prop de Mandalay, s'usa sovint per llançar atacs aeris a Sagaing. Imatges satelitales de Tada-U, preses poc abans de l'atac, mostren operacions actives d'avions A-5 a l'aeròdrom. En tres missatges diferents d'un canal de missatgeria de grup que va examinar Amnistia Internacional, observadors de vol a terra van indicar que havien vist un avió de combat enlairant-se de la base aèria de Tada-U a les 10 del matí; un A-5 volant cap al nord-oest, sobre Kalewa, en direcció a Kanan, a les 10.26 del matí, i després, un A-5 procedent del nord-oest aterrant a Tada-U a les 10.56 del matí. Totes les ubicacions, les adreces i les hores d'aquestes observacions són compatibles amb un atac a Kanan cap a les 10.30 del matí.

Segons fonts entrevistades per Amnistia Internacional, els havien dit que membres d’una Força de Defensa Popular local —un dels nombrosos grups armats locals creats per oposar-se al règim militar des que va tenir lloc el cop d’Estat— tenien previst fer una cerimònia a l’escola del poble aquell dia. No obstant això, basant-se en relats coherents de testimonis, no sembla que hi hagués combatents en el moment en què es van produir els atacs i aquests van matar i ferir només civils.

Tot i que l'exèrcit cregués que hi podria haver hagut objectius legítims presents, aquest va llançar diverses bombes de grans dimensions en una zona d'habitatges a una hora de diumenge en què la població civil s'estava congregant per anar a l'església, i va tornar a atacar quan la població civil fugia presa del pànic. Per tant, aquests atacs van ser, com a mínim, indiscriminats i haurien de ser investigats com a crims de guerra.

La setmana passada, després que la investigació d'Amnistia Internacional indiqués que l'exèrcit seguia important combustible malgrat les sancions imposades a persones i empreses vinculades a la cadena de subministrament. L'organització va tornar a demanar la suspensió de les vendes o transferències de combustible d'aviació a Myanmar.

“No podem dormir quan pensem en què ha passat”

L'exèrcit de Myanmar ha atacat reiteradament la població civil i béns de caràcter civil —sovint causant danys o destruint escoles, edificis religiosos i altres infraestructures bàsiques— en els tres anys transcorreguts des del cop d'Estat.

Kanan —localitat d'uns 7.000 habitants— està just al nord de la ciutat de Khampat, al municipi de Tamu. La majoria dels residents són d'ètnia xin i practiquen el cristianisme.

Abans d'aquests atacs, afirmaven que no havien experimentat directament el conflicte armat des del cop d'estat del febrer del 2021. No obstant això, el 7 de novembre del 2023, una coalició de forces de resistència van arrencar Khampatal exèrcit després de quatre dies d'enfrontaments. L'exèrcit va intentar recuperar la localitat amb una sèrie d'ofensives terrestres al desembre que no van tenir èxit i es va retirar una setmana després, segons mitjans de comunicació locals.

Uns testimonis van descriure a Amnistia Internacional la devastació causada pels atacs aeris del 7 de gener del 2024. Un treballador comunitari de 56 anys va dir que va veure un avió volant sobre ell quan s'estava preparant per sortir de casa i anar a la veïna església. Instants després, la primera bomba va caure a uns 200 metres d'on era.

Es va amagar al magatzem d'arròs de la seva família amb la seva dona i dos fills, just abans que caigués una altra bomba. Uns 15 minuts més tard, va anar a auxiliar les persones ferides i recollir els cadàvers, cosa que va qualificar d’“angoixant”. Amnistia Internacional va examinar fotografies de les seqüeles de l’atac que mostraven el cos desmembrat duna de les víctimes i que altres havien patit ferides catastròfiques al cap, també descrites pel testimoni.

Un home de 68 anys que era dins de l'església quan va caure la primera bomba, va dir: “Només ens en vam assabentar quan va caure la bomba. No sentim l’avió. Estàvem cantant a l'església quan va passar. El sostre de l'església es va ensorrar i es van trencar les finestres, així que la gent que estava dins de l'església va fugir fora”.

Un venedor del mercat de 43 anys que va ser aconseguit al cap pels enderrocs que queien quan intentava sortir de l'església, va dir a Amnistia Internacional que el segon atac va aconseguir els que corrien per salvar la vida. Va dir: “Tothom estava espantat i fugint i intentant arribar a casa, i en aquell moment es va produir el segon atac aeri. Hi ha un camí darrere de l'església i va arribar a la gent que corria a casa”.

Un home de 40 anys va dir que la comunitat traumatitzada seguia en alerta constant per por de més atacs. Va afirmar: “Fins i tot quan sentim el so d'una motocicleta ens vam espantar pensant que ve un avió. No podem dormir quan pensem en què ha passat [...] [L'atac] ha deixat cicatrius emocionals. No es pot anar a l'església”.

Els danys causats, així com el temor de nous atacs, va fer que la majoria de la població fugís i busqués refugi a localitats, granges i boscos propers, o a l'altra banda de la frontera amb l'Índia. Moltes persones desplaçades sobreviuen gràcies a l'ajuda de familiars, grups religiosos i benèfics locals, i les comunitats d'acollida.

Informació complementària

Des del cop d'Estat militar del febrer del 2021, Myanmar viu una greu escalada de violacions de drets humans.

En un informe d'Amnistia Internacional de maig de 2022, “Bullets rained from the sky”: War crimes and displacement in eastern Myanmar, l'organització va concloure que les forces armades de Myanmar havien sotmès civils a càstig col·lectiu per mitjà d'atacs aeris i terrestres generalitzats, detencions arbitràries, tortura, execucions extrajudicials i el saqueig i incendi sistemàtics de poblacions.

Un informe d'agost de 2022, 15 days felt like 15 years: Torture in detention since the Myanmar coup, va documentar tortures o tractes o penes cruels, inhumans o degradants quan l'exèrcit de Myanmar va interrogar i va detenir persones sospitoses d'estar implicades en les protestes .

En un informe de novembre de 2022, Deadly Cargo: Exposing the Supply Chain that Fuels War Crimes in Myanmar, es demanava la suspensió del subministrament de combustible d'aviació per impedir que les forces armades de Myanmar llancessin nous atacs aeris il·legítims.

Amnistia Internacional també va documentar un atac aeri​​​​​​​ contra un camp per a persones internament desplaçades a l'estat de Kachin el 9 d'octubre de 2023 que va causar la mort d'almenys 28 civils, entre els quals hi havia nens i nenes.