Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Marroc: Negar l'accés a la lectura i l'escriptura a persones empresonades del món acadèmic i el periodisme vulnera dret a la llibertat d'expressió

©El Hamzaoui Mohammed

Segons ha manifestat avui Amnistia Internacional amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, a quatre periodistes i dos membres del món acadèmic reclosos en presons marroquines se'ls nega el dret a llegir i escriure.

Segons les Regles Mínimes de l'ONU per al Tractament dels Reclusos, conegudes també com a Regles Mandela, s'ha de permetre a la població reclusa llegir i escriure, així com l'accés periòdic a la premsa o la ràdio i a una biblioteca. Les persones recloses en espera de judici també han de poder adquirir llibres, diaris i material d'escriptura.

“Fa temps que les autoritats marroquines reclouen als escriptors i periodistes dissidents, i avui és un dia per a recordar a totes les persones empresonades per escriure. Privar de bolígraf i paper als periodistes empresonats és un càstig, a més d'un atac innecessari i deliberat contra la seva llibertat d'expressió”, va comentar Rawya Rageh, directora adjunta interina d'Amnistia Internacional per a Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

“En aquest Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, demanem a les autoritats marroquines que posin fi a aquesta pràctica cruel contra periodistes i acadèmics. Han de posar en llibertat als periodistes i acadèmics que estan empresonats únicament per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, i garantir que no es restringeix arbitràriament l'accés dels presos a diaris, llibres i material d'escriptura.”

“Per a matar a un intel·lectual, l'aïlles.”

Rida Benotmane, escriptor i membre del grup de drets humans Associació Marroquina per la Defensa dels Drets Humans (AMDH), porta reclòs en règim d'aïllament prolongat a la presó d'Arjate 1 des de setembre de 2022. Està acusat de càrrecs falsos únicament per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió.
A Rida Benotmane, de 46 anys, se li ha prohibit fins a disposar d'un bolígraf des de l'inici de la reclusió.

Un familiar va contar que les autoritats penitenciàries sotmeten tots els llibres a un procés de censura arbitrari, i només autoritzen el lliurament a Rida d'alguns. Ens va contar que a les presons marroquines “tot val: des d'humiliar a les visites fins a prohibir coses tan simples com un bolígraf BIC per a escriure”. A continuació, va afegir: “Tot això de tema polític està prohibit”, i va citar un cas en què el personal penitenciari havia rebutjat un llibre perquè en el títol contenia la paraula “Kabul”, la qual cosa il·lustrava el grau d'arbitrarietat de les seves decisions.

Mohamed Ziane, advocat de drets humans de 80 anys i exministre de drets humans del Marroc, va ser empresonat el 21 de novembre de 2022 després que el tribunal d'apel·lació de Rabat va confirmar in absentia una condemna a 3 anys de presó per 11 càrrecs no relacionats, inclosos diversos càrrecs falsos d'insultar a funcionaris públics i un càrrec d'agressió sexual. Està reclòs en règim d'aïllament, se li ha negat l'accés a la premsa i se li ha prohibit escriure al seu advocat.

El fill i advocat de Mohamed va comptar a Amnistia Internacional que el personal penitenciari li havia dit que havien traslladat a Mohamed des de la presó d'Arjate 2 a la d'Arjate 1 “per a ficar-lo en una cel·la d'aïllament. És una pràctica habitual amb els intel·lectuals; és una forma de tortura. Per a matar a un intel·lectual, el […] aïlles perquè no pugui comunicar-se ningú.”

Prohibit escriure i estudiar

Taoufik Bouachrine, de 54 anys, periodista i editor d'un dels últims diaris d'oposició marroquina, Akhbar el Youm, està reclòs en règim d'aïllament mentre compleix una condemna de 15 anys per agressió sexual, de la qual ja n'ha completat 5.

Al principi, Taoufik Bouachrine va poder portar un diari i estava escrivint un llibre i estudiant per a un doctorat en dret. No obstant això, quan el van traslladar de la presó d'Ain Borja a la d'Arjate 2 el maig de 2023, les autoritats penitenciàries li van confiscar el manuscrit i les notes. Ara, les autoritats de la presó li permeten utilitzar un bolígraf i un paper per a escriure, però una font pròxima a la família va dir que des que li van confiscar el manuscrit “té el bloqueig de l'escriptor per por de què li tornin a treure el seu treball”.

A Omar Radi, periodista d'investigació obertament crític amb l'historial de drets humans del govern, se li prohibeix escriure i se li neguen les cartes que li envien els seus familiars i amistats. També se li ha prohibit estudiar un màster. Segons el seu pare, tot el que escriu és “destruït immediatament pels guàrdies penitenciaris”. El 6 de juliol de 2021, Omar va ser condemnat a sis anys de presó per càrrecs de violació i espionatge després d'un judici manifestament injust.

Entre juliol de 2020 i abril de 2022, Omar Radi va estar reclòs en la mateixa secció de la presó d'Oukacha que el seu col·lega, el periodista Soulaiman Raissouni.

Soulaiman Raissouni, de 54 anys, era redactor cap d'Akhbar el Yaoum quan el juny de 2020 va ser declarat culpable d'agressió sexual. Les autoritats van recloure a tots dos en règim d'aïllament prolongat, però Omar i Soulaiman van aconseguir comunicar-se entre ells a través d'un orifici en la paret. Una font va comptar a Amnistia Internacional que Soulaiman i Omar van acordar escriure's cartes els diumenges, amb la intenció de transformar-les en un llibre més endavant. Les van dir “les cartes dels diumenges”. No obstant això, els guàrdies penitenciaris van escoltar a Soulaiman comentar la idea amb algú per telèfon i l'endemà van confiscar totes les cartes que els dos homes s'havien escrit.

Quan Soulaiman va ser traslladat a la presó d'Ain Borja el maig de 2022, els guàrdies penitenciaris li van confiscar la novel·la que portava escrivint des de finals de 2021, després de moltes negociacions amb l'administració del centre perquè li permetessin tenir bolígrafs i paper. Els guàrdies també van destruir totes les seves notes i el seu diari. A partir d'aquest dia, Soulaiman va mantenir un vot de silenci durant 10 mesos en protesta per aquest acte cruel i arbitrari contra ell.>