Les autoritats marroquines han de deixar d'utilitzar una defectuosa llei d'emergència sanitària per processar activistes de drets humans, periodistes ciutadans i altres persones per criticar pacíficament la gestió governamental de la crisi de la COVID-19.

El 23 de març, el Parlament va aprovar la Llei núm. 2.220.292, que declara l'estat d'emergència sanitària i estableix penes de tres mesos de presó i multes de 1.300 dirhams (uns 130 euros) per a qui incompleixi les "ordres i decisions adoptades per les autoritats públiques" i qui les "obstrueixi? mitjançant "escrits, publicacions o fotografies".

Des de la seva adopció, les autoritats han utilitzat la nova llei per processar almenys cinc activistes de drets humans i periodistes ciutadans, acusant-los de "incitació a infringir les decisions de les autoritats durant l'emergència sanitària".

"És desproporcionat que les autoritats marroquines hagin introduït penes de presó per castigar els qui infringeixin el confinament o el toc de queda. En cap dels casos hauria d'haver-se aplicat aquesta defectuosa llei per silenciar les veus dels qui s'atreveixen a criticar les mesures del govern i la seva gestió de la pandèmia. No és delicte qüestionar la resposta del govern a la pandèmia o assenyalar les deficiències del seu enfocament", ha afirmat Amna Guellali, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Donat l'alt risc de transmissió de la COVID-19 a les presons i altres llocs de detenció, augmentar la població penitenciària no farà sinó agreujar encara més els problemes de salut pública causats per la pandèmia. No s'ha d'empresonar a ningú únicament per incomplir les restriccions imposades en el context de la pandèmia de COVID-19".

Només en els dos mesos transcorreguts des de l'adopció de la llei, la fiscalia marroquina ha processat 91.623 persones per saltar-se l'estat d'emergència sanitària i per altres delictes, segons la seva declaració de 22 de maig. D'aquestes, almenys 558 romanen en detenció només per incomplir l'estat d'emergència, segons una declaració oficial de 22 de maig.

Amnistia Internacional ha documentat els casos de cinc activistes de drets humans i periodistes ciutadans detinguts l'abril i maig de 2020 per publicacions a Internet i xarxes socials en què criticaven la gestió de l'ajuda humanitària per part de les autoritats locals en el context de la COVID-19.

Aquestes cinc persones van ser acusades en aplicació de la llei d'emergència sanitària i també en virtut de la disposició del Codi Penal que castiga la "ofensa a institucions públiques", i algunes van ser alhora acusades de "difondre informació falsa"; cap d'aquestes acusacions es correspon amb un delicte recognoscible en virtut del dret internacional. Amnistia Internacional va examinar totes les publicacions presentades com a proves contra els activistes i no va trobar res que indiqués incitació a la violència, l'odi o la discriminació, per la qual cosa va determinar que estaven plenament protegides pel dret a la llibertat d'expressió.

Processaments relacionats amb la llibertat d'expressió

El 17 d'abril, la policia va detenir Mohamed Bouzrou i Lahssen Lemrabti, periodistes ciutadans i administradors d'una pàgina de Facebook, Fazaz24, amb 29.000 seguidors. Tots dos estan detinguts actualment en una presó de Jenifra, en el nord del Marroc. Un tercer administrador d'aquesta mateixa pàgina, Mohamed Chejii, va ser detingut el 19 d'abril i alliberat l'endemà, encara que també està processat, i la data del judici contra els tres s'ha fixat per avui, 8 de juny.

Els tres han estat processats per dues publicacions de Facebook a Fazaz24 els dies 3 i 4 d'abril, segons va explicar el seu advocat a Amnistia Internacional. La primera publicació, compartida en altres mitjans de comunicació, és un vídeo d'un home d'avançada edat -pel que sembla, un taxista de Jenifra, al centre-nord del país- que demana ajuda desesperadament a les autoritats locals, dient que és un dels molts treballadors sense ingressos a causa del confinament i que no sap a qui acudir per demanar ajuda. La segona publicació informa sobre el "amiguisme" i la desigual distribució d'ajuda humanitària entre els residents de Jenifra per les autoritats locals durant la crisi de COVID-19.

El 27 d'abril, la policia de Nador -ciutat de la regió nord-oriental del Rif- va detenir Omar Naji, representant local de l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), destacat grup de drets humans, i l'endemà va posar-lo en llibertat sota fiança de 10.000 dirhams (1.000 dòlars). Els càrrecs contra ell estan relacionats amb una publicació a Facebook el 20 d'abril on criticava que les autoritats de Nador estiguessin confiscant mercaderia a venedors no autoritzats per distribuir-la a associacions locals durant la COVID-19. La primera sessió del seu judici estava prevista pel 2 de juny, però ha estat ajornada al 14 de juliol.

Igualment, el 15 de maig, la policia va detenir l'activista Abdessadek Benazzouzi, de la ciutat de Beni Tajite, a la província oriental de Figuig, en relació amb dues publicacions de Facebook. La primera, publicada el 13 de maig, informava sobre el que Benazzouzi considerava que eren "violacions de drets humans", inclosos el "amiguisme" en la distribució d'ajuda humanitària en el context de la COVID-19, l'absència de serveis públics i la marginació de la joventut en el repartiment d'indemnitzacions. La segona, publicada dos dies més tard, tractava sobre residents locals que demanaven més ajuda a les autoritats, a les quals criticava pel que definia com una resposta de l'Estat basada en la "repressió" i la "intimidació". El judici de Benazzouzi està previst pel 18 de juny.

"Amnistia Internacional demana a les autoritats marroquines que alliberin immediatament Mohammed Bouzrou, Lahssen Lemrabti i totes les persones detingudes únicament per expressar les seves opinions. Els càrrecs contra totes les persones processades il·legítimament per incomplir l'estat d'emergència han de ser retirats", ha dit Amna Guellali.

El 3 de juny es van comunicar 7.922 casos confirmats i 206 morts al Marroc.

L'organització demana a les autoritats que garanteixin que les mesures per fer complir la llei d'emergència sanitària no violen el dret de les persones a la llibertat d'expressió imposant-los restriccions arbitràries per parlar o informar, fins i tot per Internet, d'afers que les afecten. Això inclou criticar polítiques oficials i la forma en què les autoritats apliquen les mesures contra la COVID-19.

"La resposta més eficaç a la crisi sanitària es basa en el respecte dels drets humans i en polítiques que promoguin la confiança i la solidaritat. Quan s'apodera i es dona suport a les persones perquè compleixin voluntàriament les mesures de salut pública necessàries, és més probable que cooperin amb les autoritats i modifiquin el seu comportament que mitjançant l'amenaça de mesures coercitives", ha afirmat Guellali.