Les autoritats malàisies han d'aturar immediatament l'execució d'un ciutadà nigerià que sofreix problemes de salut mental i que va ser condemnat per un assassinat comès fa uns 18 anys. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional.
Està previst que Osariakhi Ernest Obayangbon sigui executat el divendres 14 de març a les sis del matí, hora local (dijous 13 de març a les deu de la nit, hora GMT). Abans de la seva apel·lació en 2007 li van diagnosticar esquizofrènia, i des de llavors ha estat rebent tractament per a la seva malaltia mental. En l'actualitat roman reclòs a la presó de Kajang, a l'estat de Selangor.
"Les autoritats malàisies han d'aturar immediatament l'execució d'Osariakhi Ernest Obayangbon. Segons les normes internacionals, no ha d'imposar-se la pena de mort a persones amb discapacitat mental", ha manifestat Hazel Galang-Folli, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Malàisia.
"Resulta senzillament vergonyós desobeir les normes internacionals per executar a una persona que pateix problemes de salut mental. I el que fa aquest cas encara més escandalós és el fet que, a Malàisia, en els últims anys s'han realitzat alguns progressos respecte a la pena de mort, amb mesures per revisar la imposició preceptiva de la pena de mort."
"No hi ha proves que la pena de mort tingui un efecte dissuasiu eficaç contra la delinqüència. És absurd pensar que pot tenir un impacte d'aquest tipus en un cas en el qual el condemnat és un malalt mental."
Amnistia Internacional sent profunda preocupació per si Osariakhi Ernest Obyangbon -conegut també en els tribunals malaisis com el ciutadà britànic Philip Michael, per un passaport que tenia en el seu poder quan va ser detingut- va rebre un judici just. La sentència condemnatòria dictada contra un altre home que va ser jutjat juntament amb ell es va anul·lar en apel·lació. El mateix Osariakhi Ernest Obyangbon no va demanar l'indult, pel que sembla a conseqüència de la seva malaltia mental.
Més del 50 per cent dels condemnats a mort a Malàisia en 2013 eren estrangers. Molts havien estat condemnats per delictes que no aconsegueixen el llindar de "els delictes més greus" establert pel dret internacional.
Malàisia duu a terme les execucions en un secret gairebé absolut. La transparència en l'ús de la pena de mort és una salvaguarda fonamental que permet que es respectin les apel·lacions i el procés degut.
Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos, sense excepció. L'organització demana a Malàisia que posi fi a totes les execucions, que commuti les condemnes de mort existents i que dicti una moratòria sobre l'ús de la pena de mort, com a primer pas cap a la seva abolició.
La setmana que ve, el Consell de Drets Humans de l'ONU publicarà el seu informe sobre l'historial de drets humans de Malàisia. El govern malaisi ha rebutjat fins al moment totes les recomanacions de la comunitat internacional respecte a l'abolició de la pena de mort, a una moratòria de les execucions i a la commutació de totes les condemnes de mort per penes de presó.
Aquesta és la segona execució que es fixa a Malàisia en els últims mesos. El passat mes de febrer, Chandran Paskaran es va enfrontar a la forca per matar a un altre home durant una baralla. La seva execució s'ha posposat temporalment a causa de la indignació pública que ha suscitat el cas.