La crisi climàtica mundial ha agreujat la devastadora sequera que envaeix el sud de Madagascar, on una fam catastròfica ha portat a un milió de persones a la vora de la mort per inanició; així ho afirma Amnistia Internacional en un informe que ha publicat avui. Madagascar està travessant una de les pitjors sequeres de la seva història, un cru recordatori que el canvi climàtic ja està causant un gran sofriment i s'està cobrant vides.
En l'informe It will be too late to help us once we are dead, Amnistia documenta els efectes de la sequera sobre els drets humans de la població del Gran Sud de Madagascar, on el 91% de la població viu per sota del llindar de la pobresa. L'organització insta la comunitat internacional a adoptar mesures immediates per abordar la crisi del clima i protegir la població de països com Madagascar, que són summament vulnerables a l'efecte del canvi climàtic.
“Madagascar se situa en primera línia de la crisi climàtica. Per a un milió de persones, suposa una sequera de proporcions catastròfiques i violacions del seu dret a la vida, a la salut, a l'alimentació i a l'aigua. Podria significar morir de fam. Ja està passant. Les previsions actuals sobre el canvi climàtic assenyalen que les sequeres seran més severes i afectaran de manera desproporcionada la població de països en desenvolupament. De cara a les negociacions de l'ONU sobre el clima en la Conferència de les Parts sobre Canvi Climàtic (COP16), això és un advertiment als dirigents mundials perquè no es demorin davant la crisi climàtica”, ha dit Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Els països que han contribuït al canvi climàtic i aquells que disposen de més recursos han d'oferir suport econòmic i tècnic a la població de Madagascar perquè pugui assimilar millor els efectes del canvi climàtic”
“La comunitat internacional ha d'oferir immediatament més ajuda humanitària i finançament a la població malgaix afectada per la sequera per compensar els danys i pèrdues soferts. Amb vista al futur, els països que més han contribuït al canvi climàtic i aquells que disposen de més recursos han d'oferir suport econòmic i tècnic addicional a la població de Madagascar perquè pugui assimilar millor els efectes del canvi climàtic, com unes sequeres cada vegada més agudes i prolongades”.
Alhora, Amnistia demana a tots els dirigents mundials que adoptin mesures concretes i enèrgiques per retallar col·lectivament les emissions de carboni almenys un 45% respecte als nivells de 2010 abans de 2030, i arribar a zero emissions abans de 2050, d'acord amb les dades científiques.
Madagascar està entre els països més exposats al canvi climàtic. Les dades científiques mostren que el canvi climàtic probablement ha contribuït a la pujada de les temperatures i a unes pluges cada vegada més erràtiques en el Gran Sud del país, regió semiàrida on la quantitat de precipitacions porta cinc anys consecutius per sota de la mitjana. L'ONU ha afirmat que Madagascar és a punt d'experimentar la primera fam causada pel canvi climàtic al món.
Magnitud de la sequera
El Programa Mundial d'Aliments (PMA) i l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), tots dos de l'ONU, van dir al maig que al voltant d'1,14 milions de persones s'enfrontaven a alts nivells d'inseguretat alimentària aguda en el sud, i que gairebé 14.000 estaven en situació de “catàstrofe”, el grau més alt d'inseguretat alimentària en una escala de cinc, segons la Classificació Integrada de les Fases de la Seguretat Alimentària (CIF). És la primera vegada que es registra des que es va introduir la metodologia CIF a Madagascar el 2016.
Segons la FAO, el 95% de les persones que pateixen inseguretat alimentària aguda en el sud de Madagascar depenen de l'agricultura, la ramaderia i la pesca. Però unes precipitacions per sota de la mitjana en l'estació plujosa dels últims anys han causat una greu reducció en la producció d'aliments bàsics, com l'arròs i la iuca, així com una disminució en la grandària i les condicions físiques del bestiar. A més, la séquia ha causat morts de caps de bestiar, agreujant la situació de la gent a conseqüència de la desaparició dels seus mitjans de vida.
Encara que no existeixen dades estadístiques oficials sobre morts derivades de la sequera que va començar al novembre de 2020, Amnistia Internacional va entrevistar diverses persones del sud del país que van denunciar morts per fam a la seva comunitat.
Al març, un agricultor d'uns 50 anys anomenat Votsora va explicar a Amnistia Internacional que al seu poble havien mort 10 persones un mes abans, i que una família havia perdut cinc dels seus membres per la fam en un sol dia.
Una dona també entrevistada al març va explicar que dos dels seus fills havien mort de fam. “Van patir molt... i van morir. No mengem gairebé res”, va dir.
Un altre home va afirmar que havia perdut a dos fills de poca edat: “Un tenia un any i dos mesos, i l'altre tenia vuit mesos. Van morir fa un any [...] Perquè no teníem res per menjar.”
Conseqüències per als drets humans
La sequera representa una amenaça imminent per al dret a la vida -i uns altres, com el dret a la salut, a l'aigua, al sanejament i a l'alimentació- de la població del sud de Madagascar.
Davant del greu trastorn que suposa aquesta crisi en les seves vides, moltes persones no veuen una altra sortida que emigrar a altres zones a la recerca de menjar.
Nens i nenes són privats de futur, perquè la gana obliga a la majoria a abandonar els seus estudis per treballar i sostenir les seves famílies. Pares i mares, a més, és neguen a enviar als seus fills i filles a l'escola amb l'estómac buit.
La crisi també afecta de manera desproporcionada les dones i les famílies sostingudes per dones, que sovint depenen de l'agricultura per guanyar-se la vida.
“No podem seguir acceptant que els grups més pobres i marginats de la societat siguin els qui paguen el preu més alt pels actes i omissions dels majors emissors de diòxid de carboni del món”, ha dit Agnès Callamard.
“I el que és pitjor: previsiblement les sequeres seran cada vegada més agudes en aquesta part de Madagascar, i això només pot implicar una erosió progressiva de les proteccions de drets humans. La comunitat internacional ha de fer un pas endavant per garantir el dret de totes les persones a gaudir d'un entorn net, saludable i sostenible, imprescindible per gaudir de molts altres drets.”
Amb antelació a la conferència sobre el clima COP26, Amnistia Internacional insta tots els països a:
- comprometre's a complir uns objectius de reducció de les emissions ambiciosos i compatibles amb els drets humans per impedir que aconseguim un augment de la temperatura global d'1,5 °C;
- comprometre's a eliminar progressivament els combustibles fòssils en lloc de recolzar-se en mesures compensatòries que demoren l'acció sobre el clima i poden afectar negativament als drets humans;
- implementar un mecanisme global per recolzar als qui veuen afectats els seus drets, basat que els països rics assumeixin les despeses mitjançant finançament nou i addicional no subjecta a reemborsament; i
- garantir a totes les persones afectades en tots els nivells el dret a rebre informació i a participar en la presa de decisions relacionades amb el clima.
A més, Amnistia Internacional fa una crida als països més rics perquè incrementin substancialment les seves aportacions econòmiques dirigides a adoptar mesures compatibles amb els drets humans d'adaptació al clima i reducció de les emissions de carboni als països menys rics.
Informació complementària
El sud de Madagascar ha sofert quatre sequeres consecutives que han destruït les collites i complicat l'accés a aliments de la població. L'última va començar el novembre de 2020 i es va perllongar fins a gener de 2021. L'habitual període d'escassetat que transcorre des de la plantació fins a la collita s'ha avançat aquest any, agreujant la gana que ja sofria la població del sud. La sequera ha causat greus perjudicis en les comunitats afectades, exposant a la gent a la gana, la desnutrició i la mort. Segons l'última instantània sobre seguretat alimentària i nutricional a Madagascar publicada pel Programa Mundial d'Aliments, que comprenia d'abril a setembre de 2021, 1,14 milions de persones del Gran Sud de Madagascar s'enfronten a alts nivells d'inseguretat alimentària aguda.