Els nous indicis d'esgarrifoses violacions de drets humans -inclosa violència sexual- contra homes, dones, nens i nenes interceptats en creuar el Mediterrani i retornats a centres de detenció a Líbia posen en relleu les horribles conseqüències de l'actual cooperació d'Europa amb Líbia en matèria de control migratori i fronterer, ha declarat Amnistia Internacional en un informe publicat avui.
"Ningú no vindrà a buscar-te". Devolucions des del mar a centres de detenció abusius a Líbia documenta com en la primera meitat de 2021, tot i les reiterades promeses d'abordar-les, no han disminuït gens les violacions de drets humans que es porten cometent durant més d'un decenni contra les persones refugiades i migrants recloses als centres de detenció libis.
Així mateix, l'informe conclou que, des de finals de 2020, el Departament de Lluita contra la Migració Irregular (DCIM) de Líbia, dependent del Ministeri de l'Interior, ha legitimat els abusos integrant en la seva estructura dos nous centres de detenció on en anys anteriors les milícies han sotmès a desaparició forçada centenars de persones refugiades i migrants. Algunes persones supervivents han afirmat que, en un centre recentment rebatejat, els guàrdies violaven les dones i les sotmetien a violència sexual, per exemple, coaccionant-les perquè mantinguessin relacions sexuals amb ells a canvi d'aliments o de la seva llibertat.
"Aquest colpidor informe llança nova llum sobre el sofriment de les persones interceptades en el mar i retornades a Líbia, on són introduïdes immediatament en el sistema de detenció arbitrària i sotmeses de manera sistemàtica a tortura, violència sexual, treball forçós i altres tipus d'explotació amb total impunitat. Mentrestant, les autoritats líbies han premiat amb llocs importants i ascensos persones sobre les quals pesa una sospita raonable d'haver comès aquestes violacions de drets humans, la qual cosa implica que és possible que vegem com es reprodueixen els mateixos horrors una vegada i una altra", ha sostingut Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient Mitjà i Nord d'Àfrica.
"L'informe també posa l'accent en l'actual complicitat dels Estats europeus que vergonyosament han seguit permetent i donant suport a la captura de persones en el mar per part dels guardacostas libis i la seva devolució a l'infern de la detenció a Líbia, tot i ser plenament conscients dels horrors que patiran".
Amnistia Internacional demana als Estats europeus que suspenguin la cooperació amb Líbia en matèria de control migratori i fronterer. Aquesta setmana, el Parlament d'Itàlia debatrà la continuació de la prestació de suport militar i recursos als guardacostes libis.
L'informe detalla les experiències de 53 persones refugiades i migrants anteriorment detingudes en centres que en teoria estan sota el control del DCIM, 49 de les quals van ser recloses directament després d'haver estat interceptades en el mar.
Les autoritats líbies han promès tancar els centres del DCIM on abunden els abusos, però als centres oberts o reoberts recentment s'han reproduït patrons similars de violacions de drets humans. Un exemple de la impunitat arrelada és que hi ha llocs no oficials de captivitat gestionats originalment per milícies no afiliades al DCIM que han estat legitimats i integrats.
El 2020, centenars de persones desembarcades a Líbia van ser objecte de desaparició forçada en un lloc de detenció no oficial controlat en aquest moment per una milícia. Des de llavors, les autoritats líbies han integrat el lloc detenció en el DCIM, ho l'han batejat com a Centre de Reunió i Devolució de Trípoli, conegut col·loquialment com Al-Mabani, i han posat al comandament a l'exdirector i altres membres del personal de l'ara tancat centre de Tajoura del DCIM. El tancament de de el centre de Tajoura, tristament famós per la tortura i altres maltractaments que allí s'infligien, es va ordenar l'agost de 2019, un mes després dels atacs aeris que van causar la mort d'almenys 53 persones detingudes.
Abusos persistents als centres de detenció libis
Durant la primera meitat de 2021, més de 7.000 persones interceptades en el mar van ser retornades a Al-Mabani. Persones allà detingudes van explicar a Amnistia Internacional que sofrien tortura i altres maltractaments, condicions de reclusió cruels i inhumanes, extorsió i treball forçós. Algunes també van denunciar haver estat objecte de registres corporals sense roba invasius, humiliants i violents.
El centre de Shara al-Zawiya, a Trípoli, també és un centre anteriorment gestionat per milícies no afiliades que recentment es va integrar en el DCIM i assignat a persones en situació de vulnerabilitat. Persones que havien estat detingudes allí van dir que els guàrdies violaven a les dones i que a algunes se les coaccionava per mantenir relacions sexuals a canvi del seu alliberament o d'elements essencials, com a aigua potable. "Grace" va afirmar haver sofert una brutal pallissa per negar-se a acceptar aquesta exigència: "Vaig dir que no [...]. [El guàrdia] va utilitzar una pistola per colpejar-me. Em va propinar una puntada [...] a la cintura amb calçat militar de pell [...]."
Dues dones joves van intentar suïcidar-se arran d'aquests abusos.
Tres dones també van explicar que, després d'un intent de realitzar la travessia per mar, dos bebès reclosos amb les seves mares havien mort sota custòdia a principis de 2021 després que els guàrdies es neguessin a traslladar-los a un hospital perquè rebessin tractament essencial.
“Tota la xarxa de centres libis de detenció de migrants està podrida fins al moll de l'os i ha de desmuntar-se”
L'informe d'Amnistia Internacional documenta patrons similars de violacions de drets humans, entre les quals figuren pallisses brutals, violència sexual, extorsió, treball forçós, i condicions inhumanes en set centres del DCIM a Líbia. Al centre d'Abu Issa, a la ciutat del-Zawiya, persones detingudes van denunciar haver estat privades d'aliments nutritius fins al punt de passar fam.
A Al-Mabani i dos centresmés del DCIM, Amnistia va documentar l'ús il·legítim de força letal quan els guàrdies i altres homes armats van disparar contra persones detingudes, causant morts i ferits.
"Tota la xarxa de centres libis de detenció de migrants està podrida fins al moll de l'os i ha de ser desmantellada. Les autoritats líbies han de tancar immediatament totes les instal·lacions de detenció de migrants i deixar de detenir persones refugiades i migrants", ha sostingut Diana Eltahawy.
Missions líbies "de salvament" que posen vides en perill
Entre gener i juny de 2021, els guardacostws libis, amb suport de la UE, van interceptar prop de 15.000 persones al mar i les van retornar a Líbia (més que en tot 2020) en el que descriuen com a missions de "salvament".
Totes les persones entrevistades per Amnistia Internacional van coincidir a descriure la conducta dels guardacostes libis com a negligent i abusiva. Les persones supervivents van descriure com els guardacostes libis van danyar deliberadament les seves embarcacions, en alguns casos fent-les sotsobrar, provocant en almenys dues ocasions l'ofegament de persones refugiades i migrants. Una persona que va veure els fets va explicar després que els guardacostes libis fessin sotsobrar uuna embarcació que aquests van gravar l'incident amb els seus telèfons en comptes de rescatar a totes les persones supervivents. Més de 700 persones refugiades i migrants es van ofegar en la ruta del Mediterrani central durant la primera meitat de 2021.
Persones refugiades i migrants van explicar a Amnistia Internacional que, mentre miraven de fer la travessia marítima, sovint van veure una aeronau sobrevolant-les o vaixells propers que no els oferien ajuda abans que arribessin els guardacostes libis.
Frontex, l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, ha efectuat vigilància aèria en el Mediterrani per identificar embarcacions de persones refugiades i migrants en el mar, i utilitza un dron en aquesta ruta des de maig de 2021. Les armades europees han abandonat en gran mesura el Mediterrani central per evitar haver de rescatar les embarcacions de persones refugiades i migrants en dificultats.
Itàlia i altres Estats membres de la UE també han seguit proporcionant ajuda material als guardacostes libis, incloses llanxes motores, i estan treballant per establir un centre de coordinació marítima en el port de Trípoli, finançat majoritàriament pel Fons Fiduciari de la UE per a l'Àfrica.
"Malgrat els indicis aclaparants del comportament temerari, negligent i il·legítim dels guardacostes libis en el mar i de les sistemàtiques violacions de drets humans als centres de detenció després dels desembarcaments, els socis europeus han seguit oferint suport als guardacostas libis per retornar a persones al mateix lloc del que estan fugint pels abusos que sofreixen a Líbia", ha declarat Diana Eltahawy.