Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Líban: un any després del moviment de protesta d'octubre, impera la impunitat

© Sam Tarling/Getty Images

Un any després de les protestes multitudinàries al Líban, les autoritats no només no han atès les demandes populars legítimes de drets socials i econòmics, sinó que, a més, han recorregut cada vegada més a la repressió del dret a la llibertat de reunió pacífica i d'expressió.

Des de l'esclat de les protestes el 17 d'octubre de 2019, les autoritats libaneses han fet reiteradament ús excessiu de la força contra manifestacions majoritàriament pacífiques, recorrent a pallisses, gas lacrimògen, bales de goma i, de vegades, munició real. Tampoc han protegit les persones participants en les protestes dels atacs de simpatitzants armats de partits polítics. A més, han intentat reprimir el moviment de protesta detenint arbitràriament i processant activistes i periodistes, fins i tot davant tribunals militars.

"Durant l'últim any, la gent s'ha llançat una vegada i una altra al carrer per participar en manifestacions majoritàriament pacífiques, tot i el perill de sofrir pallisses, detencions i citacions de les autoritats. Moltes persones van prendre els carrers després de la devastadora explosió de Beirut, fins i tot estant ferides, i fins i tot llavors les forces de seguretat van disparar contra elles", ha manifestat Lynn Maalouf, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"Aquest últim any s'ha caracteritzat per la constant i catastròfica manca de mesures de les autoritats libaneses per atendre les demandes de drets socials i econòmics bàsics, per protegir el dret de reunió pacífica i la llibertat d'expressió, per protegir les manifestacions dels atacs d'agents no estatals armats i per protegir el dret a la vida. Ha transcorregut un any i la gent segueix alçant, indignada, la veu en les manifestacions per demanar que els seus dirigents retin comptes".

En comptes de centrar-se a atendre les demandes legítimes que van fer esclatar les protestes, les autoritats han intentat silenciar amb intimidacions l'activisme i les crítiques. Des de novembre de 2019 fins avui, Amnistia Internacional ha documentat com les autoritats libaneses han emprès una campanya d'intimidació en el marc de la qual s'han citat i interrogat més de 80 activistes per l'exercici legítim de la llibertat d'expressió a Internet o per participar en protestes contra les autoritats.

Amnistia Internacional demana a les autoritats libaneses que posin fi a l'assetjament d'activistes i periodistes per la seva vinculació amb el moviment de protesta d'octubre. Han de respectar el dret a exercir la llibertat d'expressió i posar fi a l'ús excessiu de la força contra manifestacions pacífiques. També han d'investigar i fer retre comptes als agents i comandaments presumptament responsables de violacions del dret a la llibertat d'expressió i de reunió i a la justícia.

Informació addicional

El 17 d'octubre de 2019 van esclatar protestes multitudinàries sense precedent a tot el Líban. Durant setmanes, desenes de milers de persones es van manifestar pacíficament en ciutats i pobles de tot país per expressar arrelats motius de queixa relacionats amb els seus drets socials i econòmics en el context d'un ràpid empitjorament de la situació econòmica. L'exèrcit i les forces de seguretat libaneses van respondre a aquestes protestes majoritàriament pacífiques amb pallisses, gas lacrimògen, bales de goma i, de vegades, munició real i perdigons. Centenars de manifestants van arribar als hospitals amb ferides en els ulls, el cap, el coll i el pit, i desenes de persones més van ser detingudes i van quedar recloses il·legalment. Moltes van denunciar haver sofert sota custòdia brutals pallisses, que en ocasions constituïen tortura.

El 8 d'agost milers de persones van sortir de nou al carrer per expressar la seva indignació i dol després de l'explosió del port de Beirut el 4 d'agost. La seva principal demanda era la rendició de comptes: fer retre comptes a les autoritats responsables de posar en perill vides civils. Però la reposta de l'exèrcit i les forces de seguretat va consistir a disparar contra multituds desarmades, ferint més de 230 persones; unes van rebre l'impacte de perdigons en els ulls, i altres, el de pots de gas lacrimògen que els havien llançat.

Les famílies de les víctimes, la societat civil i les organitzacions internacionals, inclosa Amnistia Internacional, han demanat que s'obri una investigació internacional, a causa de la falta de confiança en l'Estat. Però el que han fet les autoritats libaneses és remetre la investigació al Consell Judicial -òrgan d'excepció els procediments de la qual manquen intrínsecament d'independència i imparcialitat i que no té competència per jutjar a autoritats en exercici-, malgrat les greus denúncies formulades contra les institucions públiques.