“L'apartheid de gènere ha de ser reconegut com a crim de dret internacional amb la finalitat d'intensificar els esforços per a combatre els règims institucionalitzats d'opressió i dominació sistemàtiques imposats per motius de gènere”, ha afirmat avui Amnistia Internacional.
 
“La comunitat internacional no ha reconegut, admès ni abordat adequadament la dominació i l'opressió institucionalitzades i sistemàtiques de dones, nenes i persones LGBTI. Demanem que es reconegui l'apartheid de gènere en el dret internacional per a esmenar una deficiència important del nostre marc jurídic mundial. Mai s'ha de permetre a ningú violentar, segregar, silenciar o excloure una persona pel seu gènere”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“No obstant això, generacions i generacions de dones i nenes, a tot el món, són sotmeses a violència, dominació i opressió institucionalitzades i sistemàtiques. Una xifra incalculable d'aquestes dones han estat assassinades, i a moltes més se'ls nega la dignitat, la llibertat i la igualtat en la vida quotidiana. És veritablement vergonyós que el món no hagi reconegut l'opressió i la dominació sistemàtiques basades en el gènere com a crim de dret internacional ni hagi respost adequadament a la seva gravetat”.

“Avui ens sumem a les crides de valentes pioneres com les dones de l'Afganistan, l'Iran i altres llocs que lideren el camí per a exigir que es reconegui l'apartheid de gènere en el dret internacional”.

“Els Estats han de parar esment a aquesta crida. Cal donar nom aquesta forma d'opressió institucionalitzada. S'ha de crear un mandat per a la seva investigació i enjudiciament, i s'ha d'establir la pena deguda per la seva comissió. Devem aquest reconeixement, rigor i respecte a les activistes en primera línia de la lluita pels drets i la igualtat de gènere, i devem aquesta justícia a les víctimes i supervivents de l'apartheid de gènere”.

Amnistia Internacional advoca pel reconeixement legal de l'apartheid de gènere —és a dir, la constant institucionalitzada de dominació i opressió sistèmiques basades en el gènere— per a abordar el que constitueix una llacuna important en el dret internacional.

L'aproximació més pròxima en el marc internacional vigent és la persecució per motius de gènere que el dret internacional, com en l'Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional, reconeix com a crim de lesa humanitat. No obstant això, la intenció i l'abast d'aquest crim difereixen significativament de l'apartheid. Si bé poden ser objecte de tots dos crims grups específics, el concepte de persecució per si sol no capta del tot l'àmbit i l'abast de la dominació sistèmica ni la naturalesa institucionalitzada i ideològica dels abusos que poden cometre's en un sistema d'apartheid.

“El món ha de reconèixer d'una vegada l'apartheid de gènere en el dret internacional per a estendre plenament la protecció de la llei a les dones, les nenes i les persones LGBTQI, i per a conjuminar i donar suport als esforços encaminats a erradicar aquest crim atroç on sigui que es cometi”, conclou Agnès Callamard.

“El projecte de Convenció sobre els Crims de Lesa Humanitat, tractat de gran envergadura que es debat actualment a l'ONU, representa una oportunitat important per a revitalitzar la lluita per la justícia de gènere. Els Estats membres de l'ONU han d'aprofitar aquesta ocasió per a incorporar l'apartheid de gènere en el dret internacional, així com per a buscar altres oportunitats, com en el Consell de Drets Humans, per a reforçar el concepte”.

Informació complementària

El concepte d'apartheid per motius de gènere va ser articulat per primera vegada per defensores afganeses dels drets humans i entitats i persones aliades feministes com a resposta al sotmetiment de les dones i les nenes, i als atacs sistemàtics contra els seus drets a les mans dels talibans en la dècada de 1990. El seu ús s'ha estès des que els talibans van recuperar el control de l'Afganistan el 2021.
 
Diverses feministes iranianes i persones expertes de l'ONU també han argumentat que la discriminació o opressió institucionalitzada de les dones a la República Islàmica de l'Iran constitueix o podria constituir apartheid de gènere. La campanya internacional en favor del reconeixement de l'apartheid de gènere en el dret internacional ha rebut un ampli suport d'activistes feministes i persones i entitats aliades en l'àmbit mundial, incloses quatre dones guardonades amb el Premi Nobel de la Pau.