Amnistia Internacional destaca la situació de Bielorússia, únic país europeu que aplica la pena de mort, i la del pres que més anys porta en el corredor de la mort, el japonès Hakamada Iwao.
En ocasió del Dia Mundial contra la Pena de Mort, aquest any Amnistia Internacional (AI) vol recordar que la pena de mort és la forma més extrema de tortura i vol posar en relleu els vincles entre la pena de mort i l'ús dels maltractaments i la tortura, prohibits per les normes internacionals de drets humans i el dret internacional humanitari. Això es reflecteix en el cas del japonès Hakadama Iwao, que porta 43 anys esperant a ser executat al Japó. També els activistes de l'organització a tot el món treballaran per impulsar la fi de la pena de mort a Bielorússia, l'únic país europeu que encara duu a terme execucions, les dues últimes aquest any.
Amnistia Internacional registra habitualment casos de persones condemnades a mort o executades després d'haver estat declarades culpables sobre la base de "confessions" obtingudes sota tortura o coacció en països com l'Aràbia Saudita, la Xina, Unió dels Emirats Àrabs, Guinea Equatorial, l'Iran, el Japó, Sudan, Taiwan i el Iemen.
També diversos òrgans regionals i de Nacions Unides, com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, han reconegut que alguns aspectes de l'ús de la pena de mort esdevenen maltractaments o penes cruels, inhumans o degradants, particularment en relació amb les condicions de reclusió dels condemnats a mort, l'angoixa d'estar condemnats, l'amenaça constant d'execució i el secret que envolta a l'ús de la pena de mort que afecta els condemnats i les seves famílies.
Hakamada Iwao, 43 anys en el corredor de la mort
Hakamada Iwao porta condemnat a mort des del 1968. És el pres que porta més temps esperant ser executat a Japó i a tot el món. Durant 43 anys se li ha prohibit, com a la resta dels reclusos, parlar amb altres presos, veure la televisió, llegir o dedicar-se a interessos o aficions personals.
El 1966 va ser declarat culpable d'assassinar al cap de la fàbrica on treballava, a la seva esposa i a dos dels seus fills. Hakamada va confessar la seva culpabilitat després de ser sotmès a un interrogatori policial durant 20 dies sense comptar amb l'assistència d'un advocat. Més tard es va retractar de la seva confessió, declarant que havia estat sotmès a maltractaments per la policia i obligat a signar aquesta confessió. Diverses apel·lacions i peticions de recursos s'han rebutjat. Als pocs mesos de ser condemnat a la pena cabdal i com a conseqüència del règim d'aïllament al qual està sotmès va començar a mostrar símptomes de patir greus trastorns mentals i de conducta i la seva salut és motiu de preocupació per Amnistia Internacional.
La secció espanyola d'Amnistia Internacional ha obert una ciberacció a www.actuaambamnistia.org, des de la qual es pot demanar a les autoritats japoneses que Hakamada Iwao sigui posat en llibertat en consideració a la seva edat avançada i a la malaltia mental que pateix, i que es revisi el seu cas per haver estat declarat culpable en un judici sense les degudes garanties.
Bielorússia ha de posar fi a les execucions També des d'avui, 10 d'octubre, activistes d'Amnistia Internacional de tot el món han exigit la fi de les execucions a Bielorússia, únic país d'Europa i de l'antiga Unió Soviètica a on encara es duen a terme.
"Bielorússia és l'únic país d'Europa que encara al·lega matar persones en nom de la justícia", ha manifestat Roseann Rife, experta d'Amnistia Internacional en la qüestió de la pena de mort.
Fins a 400 persones podrien haver estat executades a Bielorússia des de l1991, encara que la veritable xifra no es coneix a causa del secret existent sobre les execucions. Als condemnats se'ls sol dir que seran executats, d'un tret al clatell, només uns moments abans de fer-ho.
"La crueltat de la pena de mort a Bielorússia no es limita al moment de l'execució. A les famílies de les víctimes no se'ls informa fins setmanes o mesos després d'haver-se dut a terme l'execució, i no se'ls retorna tampoc el cadàver ni se'ls diu on està enterrat", ha explicat Roseann Rife.
El 23 de setembre de 2011, la família d'un condemnat a mort, Andrei Burdyka, va rebre una trucada telefònica del tribunal regional de Grodno en la qual els van dir que podien anar al registre civil a recollir el seu certificat de defunció.
Andrei Burdyka, de 28 anys, i un altre home havien estat condemnats a mort el 14 de maig de 2010 per l'assassinat de tres persones. Corria el rumor de que tots dos havien estat executats cap a mitjans de juliol d'aquest any. La família de l'altre home encara està esperant la notificació oficial de la seva mort.
La mare d'Andrei Burdyka, Nina Semyonovna, exigeix saber on està enterrat el seu fill, i ha anat a cementiris de tot Minsk a la recerca de la seva tomba.
En el cas d'un altre condemnat a mort, Andrei Zhuk, declarat culpable d'assassinat, el 19 de març de 2010 la seva mare li va enviar un paquet de menjar i les autoritats de la presó l'hi van retornar dient-li que el seu fill ja "havia estat traslladat".
Li van dir que ja no anés a buscar el seu fill i que esperés la notificació oficial del tribunal. El 22 de març de 2010 al matí, el personal de la presó li va comunicar que Andrei Zhuk havia estat executat juntament amb un altre pres.
La dona ha parlat a Amnistia Internacional de l'angoixa que li causa no saber on roman el cos del seu fill. Ha explicat també que el fill petit d'Andrei es queda sovint dempeus, en silenci, enfront del retrat del seu pare. "No sé què és el que pensa ara", diu.
Informació complementària
Amnistia Internacional ha informat de milers d'execucions dutes a terme en 23 països el 2010. A finals de 2010 hi havia almenys 17.800 persones condemnades a mort al món, a l'espera que els governs les matessin.
La pena de mort és la forma més extrema de pena cruel, inhumana i degradant. La falta d'humanitat de la seva aplicació es posa de manifest en casos de tot el món. Els condemnats descriuen les seves terribles condicions de vida a la presó, l'angoixa d'estar esperant la seva execució, en molts casos per haver-hi "confessat" sota tortura un delicte que asseguren no haver comès.
"Quan es va fundar Amnistia Internacional el 1961, només nou països havien abolit la pena de mort per a tots els delictes i amb prou feines es considerava la pena cabdal una qüestió de drets humans. Cinquanta anys després, la tendència mundial a l'abolició de la pena de mort és imparable i la lluita continua", ha dit Roseann Rife.
Centenars d'activistes d'Amnistia Internacional van a celebrar actes públics per manifestar-se en contra de la pena de mort en més d'una desena de països de tot el món, inclosos Paraguai, Malaisia, França, Regne Unit, Hong Kong, Grècia, Itàlia, Puerto Rico, Ucraïna, Mongòlia, i Espanya, on des del 10 d'octubre fins al 30 de novembre, coincidint amb el dia d'activisme internacional Ciutats per la vida, es realitzaran diferents actes en diverses ciutats espanyoles.