Les autoritats jordanes han de posar fi a la repressió generalitzada en què les forces de seguretat i d'intel·ligència han detingut centenars de persones des de l'octubre del 2023 per expressar el seu suport als drets de la població palestina a Gaza o per criticar les polítiques del govern cap a Israel, ha afirmat Amnistia Internacional.

Almenys 1.000 persones —manifestants i vianants— van ser detingudes durant les protestes en suport de Gaza a la capital de Jordània, Amman, al lapse d'un mes entre octubre i novembre de 2023. Almenys cinc més van ser detingudes entre novembre i desembre de 2023 i acusades formalment en virtut de la Llei de Delictes Informàtics de 2023 per publicacions a les xarxes socials que expressaven opinions propalestines, criticaven els acords econòmics o de pau de les autoritats amb Israel o cridaven a vagues i protestes públiques.

“Ningú no ha de ser detingut o enjudiciat pel sol fet d'expressar les seves opinions sobre la guerra a Gaza o criticar les polítiques del seu govern. Les autoritats jordanes han emprès una campanya de repressió, fent ús de legislació repressiva com la Llei de Delictes Informàtics, per erradicar tot vestigi de llibertat i dissidència. És vergonyós que presentin càrrecs imprecisos contra persones que únicament estan exercint el dret legítim a la llibertat d'expressió i de reunió”, ha afirmat Diana Semaan, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Jordània.

“Les autoritats jordanes han de posar en llibertat immediatament i retirar tots els càrrecs presentats contra totes les persones detingudes i/o enjudiciades arbitràriament únicament per exercir el dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica. A més, han de reformar la Llei de delictes informàtics de 2023 perquè s'ajusti a les normes internacionals.”

La Llei de Delictes Informàtics de Jordània utilitza terminologia imprecisa, vaga i indefinida, penalitza tota expressió que pugui ofendre funcionaris encarregats de fer complir la llei i debilita l'anonimat a Internet.

Amnistia Internacional ha documentat els casos de sis activistes polítics, cinc dels quals s'han presentat càrrecs en virtut de la Llei de Delictes Informàtics. L'organització s'ha entrevistat amb tres advocats i altres persones coneixedores dels casos i ha examinat els plecs de càrrecs i altres documents judicials quan estaven disponibles, així com les publicacions de les persones acusades a les xarxes socials.

Amnistia Internacional també ha entrevistat dos advocats que representen manifestants i altres persones detingudes als voltants de les protestes. La majoria han estat acusades de delictes relacionats únicament amb l'exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica. Diverses de les persones a les quals el tribunal va posar en llibertat tot esperant judici van ser detingudes de nou, sotmeses a detenció administrativa i obligades pel governador local a comprometre's a no participar en més protestes com a condició per al seu alliberament.

El Laboratori de Proves del Programa de Resposta a les Crisis de l'organització també ha verificat vídeos que mostren la detenció de persones i ha examinat declaracions de mitjans de comunicació i autoritats jordanes sobre la repressió en curs.

Enjudiciaments per publicacions en xarxes socials

Tres advocats van explicar a Amnistia Internacional que, des del novembre del 2023, les forces de seguretat jordanes han detingut almenys sis activistes polítics per publicacions en xarxes socials que expressaven opinions propalestines o criticaven polítiques de les autoritats cap a Israel i advocaven per vagues i protestes públiques.

El desembre del 2023, la fiscalia va citar Ayman Sanduka, activista polític i professor de matemàtiques, per interrogar-lo en relació amb la seva crida a les xarxes socials a una vaga general. Segons el seu advocat, Ayman Sanduka també havia publicat a l'octubre una carta adreçada al rei en què criticava les relacions diplomàtiques de Jordània amb Israel. Va estar reclòs durant un mes per a investigació i després va quedar en llibertat tot esperant judici. El 24 de gener del 2024 va ser condemnat a tres mesos de presó per càrrecs de “difamació d'un organisme oficial” però ha recorregut contra la sentència.

Mentre que Ayman Sanduka estava reclòs per a investigació, el fiscal del Tribunal de Seguretat de l'Estat el va citar i va presentar càrrecs en virtut del Codi Penal i de la Llei de Delictes Informàtics. El Tribunal de Seguretat de l'Estat és un tribunal militar que no compleix les normes internacionals d'imparcialitat i independència i que sovint es fa servir per enjudiciar civils, cosa que vulnera el dret internacional. Ayman Sanduka està reclòs actualment tot esperant judici sota custòdia de la Seguretat de l'Estat.

Un manifestant detingut durant les protestes propalestines del desembre del 2023 per corejar consignes contra el govern va dir a Amnistia Internacional que el fiscal va presentar càrrecs en contra en virtut de la Llei de Delictes Informàtics després que les consignes corejades fossin compartides àmpliament a Internet. Va estar reclòs durant quatre dies i després va quedar en llibertat. El seu judici és en curs en un tribunal civil d'Amman.

Amnistia Internacional ha examinat documents judicials relacionats amb tres casos més de persones jutjades en tribunals civils per les seves publicacions en xarxes socials. Els documents enumeraven càrrecs com "incitació a la sedició, el conflicte i l'odi", "enviament, reenviament o publicació d'informació difamatòria o injuriosa", "difamació d'un organisme oficial" i "publicació d'imatges, informació o notícies de funcionaris encarregat" fer complir la llei” en virtut de la Llei de Delictes Informàtics. Una d'aquestes persones va quedar en llibertat el gener del 2024 després de complir la condemna de tres mesos. Les altres dues continuen a la presó complint la seva condemna de tres mesos de presó imposada el gener del 2024.

En llibertat només després de comprometre's a no protestar

Dos advocats van dir a Amnistia Internacional que les autoritats seguien detenint persones que participaven en protestes a favor de la població palestina a Amman, però que el nombre de detencions ha disminuït des de principis de desembre del 2023. Entre el 17 d'octubre del 2023 i el 16 de novembre del 2023, les autoritats van detenir més de 1.000 persones, entre les quals hi havia transeünts, durant les protestes en suport de Gaza, segons els advocats. D'aquestes persones, 700 van ser remeses al tribunal d'Amman amb càrrecs relacionats amb el Codi Penal, com ara “comissió d'actes de violència”, “incitació a la discòrdia” i “danys a béns públics”. La majoria d'aquestes persones van ser posades en llibertat sota fiança posteriorment tot esperant judici. El tribunal d'Amman va absoldre les 300 persones restants.

Els governadors locals també han utilitzat la Llei de Prevenció de la Delinqüència de 1954 per ordenar la detenció administrativa d'algunes de les persones acusades i recloure-les sense càrrecs ni judici, i només les han posat en llibertat sota fiança després de signar un document en què es comprometien a deixar de participar en protestes. La legislació jordana no brinda a les persones en situació detingudes administrativament l'oportunitat d'impugnar-ne la detenció.

En virtut del dret i les normes internacionals, les autoritats no poden exigir a particulars “compromisos” que no organitzaran o participaran “en reunions futures”. Amnistia Internacional demana a les autoritats jordanes que deroguin la Llei de Prevenció de la Delinqüència i garanteixin que tota persona en situació de detenció administrativa sigui posada en llibertat o acusada formalment d'un delicte reconeixible, d'acord amb les normes internacionals.

Negació d'accés a assistència lletrada

Una advocada va dir a Amnistia Internacional que ella i altres professionals de l'advocacia representaven més d'una desena de clients que havien estat detinguts arbitràriament per forces d'intel·ligència en relació amb les protestes propalestines i que van estar reclosos durant un mínim d'un mes sense accés a familiars i advocats abans de ser posats en llibertat sense càrrecs o remesos al Tribunal de Seguretat de l’Estat. L'advocada va citar el cas d'un estudiant de medicina que (entre moltes altres persones) va estar detingut durant 95 dies després de protestar:

“Em van permetre veure'l una vegada quan va signar el poder de representació i això va ser tot. […] Tinc set casos més [de persones] que han estat recloses sota custòdia de les forces d'intel·ligència durant períodes de fins a tres mesos pels mateixos motius, sense que es respecti el degut procés, incloses les visites”.

Els manifestants reclosos al Tribunal de Seguretat de l'Estat s'enfrontaven a càrrecs de “soscavar el règim polític” en virtut del Codi Penal. Les autoritats han de retirar immediatament els càrrecs presentats contra civils que fan front a judici al Tribunal de Seguretat de l'Estat únicament per exercir el dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.

Les autoritats també han prohibit les protestes a prop de zones frontereres amb els territoris palestins, al·legant que suposen una amenaça per a la seguretat nacional. L'11 de novembre de 2023, les forces de seguretat van detenir preventivament per motius de seguretat unes 25 persones que planejaven una asseguda a prop de la frontera. Totes van quedar en llibertat sense càrrecs el 23 de novembre.

Informació complementària

La repressió recent forma part d'una constant demostrable de repressió a Jordània del dret a la llibertat de reunió i d'expressió mitjançant l'ús de lleis repressives. En una visita a Jordània el setembre del 2023, Amnistia Internacional va documentar com les autoritats van enjudiciar nou activistes, periodistes i altres persones per criticar l'actuació i les polítiques de les autoritats, organitzar debats sobre assumptes que les autoritats consideraven “sensibles” i convocar protestes contra el govern. El 2023, les autoritats, incloses les forces de seguretat i els tribunals civils i militars, van investigar o enjudiciar almenys 43 persones per expressar-se a Internet fent ús de lleis abusives i imprecises com la Llei de Delictes Informàtics de 2015, la Llei Antiterrorista i el Codi Penal.