Els limitats recursos destinats per la Unió Europea a les operacions de recerca i rescat van contribuir a l'esgarrifosa xifra de víctimes mortals quan quatre llanxes pneumàtiques amb centenars de migrants a bord van enviar un SOS durant una tempesta en el sud del Mediterrani la setmana passada; així ho ha afirmat avui Amnistia Internacional després d'una visita a Lampedusa.

Després de la tragèdia,quees vacobrar la vidade més de300 persones, un equip d'investigació d'Amnistia Internacional va entrevistar a supervivents, membres de la guàrdia costanera italiana i autoritats locals a Roma i Lampedusa.

Quan es va fer la trucada de socors el diumenge, 8 de febrer, el vaixell principal utilitzat en l'operació paneuropea de control de les fronteres, Operació Tritó, estava fondejat a centenars de quilòmetres, a Malta, per a finalitats de manteniment. Els grans bucs militars empleats en la ja extinta operació italiana de recerca i rescat Mare Nostrum també estaven fos de servei i atracats encara més lluny, a Sicília.

"Les autoritats de la guàrdia costanera italiana van reaccionar admirablement i amb una valentia personal excepcional a la trucada de SOS, dedicant moltes hores al rescat enmig d'unes condicions marítimes increïblement perilloses.  És impossible saber quantes vides s'haurien pogut salvar amb més recursos, però el nombre de víctimes segurament hauria estat inferior", ha assegurat Matteo de Bellis, responsable de campanyes sobre Itàlia d'Amnistia Internacional, nouvingut de Lampedusa.

"Si no es cobreix el buit que ha deixat l'extinta operació italiana de recerca i rescat Mare Nostrum, multitud de refugiats i migrants seguiran morint en el mar".

Les sortides de refugiats i migrants van augmentar vertiginosament durant el cap de setmana, i la tendència continuarà mentre Líbia segueixi sumint-se en la violència. La guàrdia costanera italiana va confirmar que les autoritats italianes i vaixells mercants van rescatar en total a més de 2.800 persones en almenys 18 embarcacions entre el divendres 13 i el diumenge 15 de febrer. Només aquest diumenge, 2.225 van ser rescatades d'una dotzena d'embarcacions.

Només una setmana abans s'havien registrat almenys 300 morts en el mar quan altres quatre embarcacions havien intentat creuar de Líbia a Itàlia amb temps tormentoso. Amnistia Internacional va parlar amb alguns supervivents d'aquella tragèdia.

La sortida de Líbia

Segons testimoniatges de supervivents, el dissabte 8 de febrer, 400 migrants en total, en la seva majoria homes joves d'Àfrica Occidental, intentaven creuar el Mediterrani en quatre embarcacions des de Líbia quan van començar a tenir problemes.

Traficants de persones els havien tingut esperant per viatjar prop de Trípoli després de cobrar-los una quantitat equivalent a uns 650 euros. A última hora de la tarda del dissabte, els traficants armats van portar als migrants fins a la localitat portuària de Garabouli, 40 quilòmetres a l'oest de Trípoli, i els van obligar a pujar a quatre llanxes pneumàtiques.

En les primeres hores de l'endemà, quan les embarcacions suraven a la deriva en el Mediterrani al nord de Líbia, es va fer evident que corrien greu perill.

Cridada d'auxili

Funcionaris de la guàrdia costanera italiana van explicar a Amnistia Internacional que havien rebut una trucada telefònica per satèl·lit demanant auxili a primera hora de la tarda del 8 de febrer, des d'un lloc situat 120 milles nàutiques (222 km) al sud de Lampedusa i 40 milles nàutiques (74 km) al nord de Líbia. Amb prou feines s'entenia a l'emissor de la trucada, però els funcionaris van poder distingir les paraules "perill, perill" en anglès.

Els funcionaris de la guàrdia costanera van recalcar que, en tals circumstàncies, els migrants navegaven cap a una mort gairebé segura. La predicció meteorològica per a aquesta zona del Mediterrani era de mal temps durant tota la setmana. Les embarcacions funcionaven amb petits motors fora borda i, pel que sembla, els traficants de persones no les havien carregat amb combustible suficient per a tot el viatge.

Segons els relats dels supervivents, van morir més de 300 persones. Els migrants, molts dels quals portaven molt poca roba damunt, van estar fins a dos dies exposats a unes condicions meteorològiques extremes, incloses temperatures properes al nivell de congelació, pluja i fins i tot calamarsa, mentre les seves embarcacions eren sacsades per ones de fins a vuit metres d'altura.

Els guardacostes italians que van acudir a l'avís van aconseguir rescatar a 105 persones d'una llanxa el diumenge a les nou de la nit, però 29 d'elles van morir d'hipotèrmia i per altres causes després del rescat. Dos vaixells mercants que navegaven per la zona van rescatar a nou supervivents d'altres dues embarcacions. Els supervivents van confirmar que eren quatre llanxes en total, que van ser numerades. Una d'elles segueix en parador desconegut.

Amnistia Internacional va parlar amb Ibrahim, malià de 24 anys, un dels dos únics supervivents de la seva llanxa:

"Al voltant de les set de la tarda del diumenge, el bot va començar a perdre aire i a omplir-se d'aigua. Va començar a caure gent al mar. Cada ona es portava a dues o tres. La part davantera del pot s'aixecava, així que la gent que anava darrere queia al mar. Per llavors només quedaven unes trenta persones a bord. Un lateral de l'embarcació  [...] es mantenia a flotació [...] i ens vam aferrar a una corda perquè ja ens arribava l'aigua fins a la cintura. [Finalment] només quedàvem quatre. Vam aguantar tota la nit agarrats, junts. Estava plovent. A l'alba, dos es van deixar anar. Al matí vam veure un helicòpter. Hi havia una camisa vermella en l'aigua i la vaig sacsejar perquè em veiessin. Van llançar un petit bot inflable, però no tenia forces per aconseguir-ho. Així que ens quedem esperant. Mitja hora després, va aparèixer un vaixell de càrrega. Ens va llançar una corda per pujar a bord. Serien les tres de la tarda [del 9 de febrer]".

Lamin, també de Mali, estava a bord d'una altra llanxa auxiliada per un vaixell mercant:

"Érem 107 [a bord]. En alta mar, les ones sacsejaven el vaixell a dalt i a baix. Tots teníem por. Vaig veure caure a tres persones a l'aigua. Ningú va poder ajudar-les. Van intentar agarrar-se a l'embarcació però no ho van aconseguir. Després van morir molts més, potser de gana o de set. No tinc idea de quants van morir.  Quan va arribar un gran vaixell comercial a rescatar-nos, només quedàvem set. Ens van llançar una corda i vam pujar a bord. Durant el rescat, [la nostra] embarcació es va plegar i es va enfonsar, arrossegant al fons tots els cadàvers".

Operació de rescat

La guàrdia costanera italiana va respondre a la trucada d'auxili el 8 de febrer enviant un avió de reconeixement i quatre vaixells patrullers; dos van ser enviats a l'instant i altres dos posteriorment, quan un dels primers va sofrir una avaria en el motor.

El director del centre d'operacions de rescat de la guàrdia costanera italiana va parlar amb franquesa dels limitats recursos que tenien a la seva disposició:

"S'imaginen el que suposa recórrer aquesta distància amb una embarcació de 18 metres, amb ones de fins a vuit o nou metres d'altura? Vam témer per la vida de la nostra tripulació [...]. Quan augmentin les sortides després de l'hivern, no donarem l'abast per atendre'ls a tots, si seguim sent els únics que sortim en el seu rescat".

Urgeix actuar

Residents i autoritats de Lampedusa encara no s'han recuperat d'aquesta desgràcia, l'última d'una llarga successió de tragèdies marítimes que ve sofrint l'illa.

L'alcalde Giusi Nicolini va explicar el següent a Amnistia Internacional: "Quan arriben els morts, la frustració és immensa, i un es pregunta per què mai canvia res. Europa està completament absent; no cal ser expert en política per adonar-se'n".

Amnistia Internacional ha demanat als països de la Unió Europea que estableixin operacions col·lectives i concertades de recerca i rescat al llarg de les rutes utilitzades pels migrants que, com a mínim, tinguin el nivell de l'Operació Mare Nostrum. Mentrestant, l'organització ha demanat a Itàlia que dediqui més recursos d'emergència.

Informació complementària

Moltes de les persones rescatades la setmana passada són de Costa d'Ivori (41, inclosos 2 nens); també hi ha de Mali (23, inclòs un nen), Senegal (9), Guinea (7), Gàmbia (2) i Níger (2). Segons la informació rebuda, més de la meitat de les persones, la mort de les quals s'ha confirmat entre els rescatats (15 de 29), eren ivorianes; els altres morts eren 7 homes de Mali, 5 senegalesos i 2 de Guinea i Mauritània.

Segons preveu l'ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats, en 2015 continuaran els intents dels migrants de creuar el Mediterrani. Uns 218.000 ho van creuar en 2014 i, a data de gener de 2015, les dades ja reflecteixen un increment del 60 per cent en el nombre documentat de migrants que arriben a Itàlia en comparació dels de gener de 2014. L'any passat es van documentar 3.500 morts, que van convertir les travessies per aquest mar en les més letals del món.