Actuem pels drets humans a tot el món

Israel i Territoris Palestins Ocupats: Stop al trasllat del poble beduí palestí de Ras Jrabah al Négueb/Naqab

Ras Jrabah © Waleed Alobra

"Les autoritats israelianes han de descartar els plans per enderrocar un poble beduí palestí i traslladar forçosament als seus residents a una localitat segregada només per a població beduïna", ha declarat avui Amnistia Internacional. El 22 i 23 de maig, el jutjat de Beersheba veurà una apel·lació presentada per 127 residents del poble de Ras Jrabah, al Négueb/Naqab, que corren risc imminent de desallotjament forçós i desplaçament, en l'exemple més recent de les estratègies emprades per mantenir el sistema d'apartheid. Representen a aquests residents professionals de l'advocacia del grup de drets humans Adalah, que al·leguen que les demolicions previstes perpetuen també les polítiques de segregació racial d'Israel.

Les autoritats israelianes no reconeixen oficialment Ras Jrabah, i les seves 500 residents no reben serveis essencials. L'Autoritat de Terres israeliana planeja enderroca el poble per ampliar la localitat veïna de Dimona, habitada sobretot per població israeliana jueva, i el 2019 va dictar ordres de desallotjament a 129 residents.

"Aquest pla de desallotjament està impregnat de la crueltat de l'apartheid. Cinc-centes persones podrien perdre les úniques llars que han conegut i ser traslladades forçosament a una nova ubicació empobrida on se les separarà de la població israeliana jueva", ha afirmat Saleh Higazi, director adjunt d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Les autoritats israelianes han de cancel·lar totes les ordres de desallotjament i demolició a Ras Jrabah i concedir immediatament la condició jurídica i el reconeixement legal a tots els pobles no reconeguts del Néguev/Naqab".

Les autoritats israelianes tenen la intenció de traslladar i reassentar la població resident de Ras Jrabah al veí poble beduí de Qasr al Sir. Encara que les autoritats israelianes reconeixen aquest poble, els seus residents segueixen estant exclosos dels plans de desenvolupament estatals, la qual cosa els dificulta aconseguir permisos de construcció o rebre serveis i infraestructura estatals.

Amnistia Internacional va visitar Ras Jrabah al gener 2022 i va saber del temor dels seus residents al fet que es dividís la seva comunitat perquè entrés a les zones planejades de Qasr al Sir.

Myssana Morany, advocada d'Adalah, va dir a Amnistia Internacional que, des del punt de vista de la governança, la població beduina està separada dels ciutadans i ciutadanes jueus d'Israel, i que aquesta població no serà inclosa en un pla municipal d'ampliació de Dimona. Al maig, Musa a l'Hawashlah, resident de Ras Jrabah, va dir a Amnistia Internacional:

"No podem traslladar-nos a cap altre lloc. Tota la nostra vida està aquí, en aquesta ubicació. Tot el poble està nerviós pels tribunals i estem preparant-nos el millor que podem".

Segons Marwan Abu Frieh, advocat d'Adalah, des de 2019 s'han derrocat a Ras Jrabah tres habitatges recentment construïts. Els qui resideixen en pobles no reconeguts no poden sol·licitar permisos de construcció per legalitzar el seu habitatge o construir-ne un de nou, per la qual cosa aquestes edificacions es consideren il·legals i estan constantment sota amenaça de demolició.

El no reconeixement de pobles beduïns és fonamental per a les polítiques israelianes de segregació i urbanització de la població beduina i per a la negació per part d'Israel de l'estil de vida tradicional beduí al Négueb/Naqab. Fa dècades que la població beduïna del Néguev/Naqab lluita per obtenir la propietat i el reconeixement dels seus pobles per les autoritats israelianes. Aquestes han fet complir de forma desproporcionada enderrocs d'habitatges, desallotjaments forçosos i altres mesures punitives contra la població beduïna en comparació dels ciutadans i ciutadanes jueus d'Israel que no acaten les lleis d'urbanisme en el Négueb/Naqab.

"A tot Israel i els TPO, el desplaçament és una estratègia clau empleada per dominar la vida de la població palestina que viu sota el sistema d'apartheid d'Israel. No hi ha alternativa a la justícia internacional donades les polítiques i pràctiques discriminatòries que segueix aplicant Israel i la complicitat dels tribunals israelians en el seu establiment", va concloure Saleh Higazi.

Informació complementària

Al juny de 2013, la Knéset va aprovar en primera lectura el projecte de llei sobre regularització de la residència de la població beduïna al Néguev, conegut també com a projecte de llei Prawer-Begin, per "regularitzar" la qüestió de la terra i l'habitatge, inclosos els 35 pobles beduïns no reconeguts en el Négueb/Naqab, mitjançant el seu trasllat forçós a la zona. Encara que el projecte de llei es va arxivar el 2013 després d'una campanya a la qual va contribuir Amnistia Internacional, la Direcció general Meridional de Terres i Aplicació de la Llei, creada en virtut del projecte de llei Prawer-Begin, segueix fent complir lleis sobre terres i urbanisme en les localitats beduïnes coordina les demolicions administratives d'habitatges amb altres organismes encarregats d'aplicar la llei, inclosa la policia israeliana. Això contrasta amb el fet que Israel considera el desenvolupament del Négueb/Naqab -una de les tasques nacionals més importants-. El 2005, el govern israelià va adoptar el Pla de Desenvolupament del Négueb, la fi del qual era augmentar la població jueva a la regió de 535.000 persones a 900.000 el 2015. Per aconseguir els objectius del Pla, els organismes encarregats de fer complir la llei van augmentar les demolicions d'habitatges als pobles beduïns exclosos i van intensificar les gestions legals per prendre el control de les terres beduïnes declarant-les terres de l'Estat.

Quan es va establir l'Estat d'Israel, Ras Jrabah i 45 pobles més van passar a ser invisibles de fet en els mapes de zonificació i les polítiques de desenvolupament estatals. Les autoritats israelianes es neguen a proporcionar serveis estatals essencials als "pobles no reconeguts", que no estan connectats ni a la xarxa d'aigua ni a l'elèctrica. Els qui resideixen als pobles no reconeguts també tenen dificultats per accedir a atenció sanitària i educació adequades.

A tot Israel i els TPO, inclòs el Négueb/Naqab, les autoritats israelianes vénen utilitzant un conjunt de polítiques i pràctiques discriminatòries interrelacionades que han causat directament el desplaçament i la despossesió de comunitats palestines, han creat condicions de vida insuportables per a la població palestina que l'han forçat a desplaçar-se o l'han posat en greu perill de sofrir desplaçament forçat, la qual cosa equival a una política de trasllat forçós de població sancionada per l'Estat. Aquestes polítiques es vénen aplicant d'una manera generalitzada i sistemàtica, combinades amb actes violents.

Les polítiques, normes i conducta estatals discriminatòries d'Israel adreçades a la població palestina comporten el crim de lesa humanitat de deportació o trasllat forçós, que viola les normes fonamentals del dret internacional contingudes en l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, i neguen als membres d'un grup racial el dret a la llibertat de circulació, un fet prohibit a la Convenció contra l'Apartheid.