El govern iraquià ha tornat a presentar en el Parlament dos projectes de llei que, si s'aproven, restringirien greument el dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica de la població iraquiana, segons han declarat avui Amnistia Internacional i la Fundació INSM per als Drets Digitals a l'Iraq.

La nova presentació d'aquests projectes de llei coincideix amb una allau de judicis a persones crítiques amb figures governamentals, així com amb una campanya empresa pel ministre de l'Interior per a reprimir el “contingut indecent” a Internet. Entre gener i juny d'enguany, les autoritats van processar almenys 20 persones per l'exercici pacífic del seu dret humà a la llibertat d'expressió. Sis d'elles van ser condemnades a penes de presó, però ja han estat posades en llibertat.

“L'últim intent de les autoritats iraquianes de reprimir la llibertat d'expressió revela el seu menyspreu flagrant pels extraordinaris sacrificis realitzats per la població iraquiana durant l'aixecament de 2019 per a garantir les seves llibertats. El govern iraquià ha de retirar immediatament aquests projectes de llei repressius i el Parlament no ha d'aprovar cap llei que restringeixi indegudament els drets humans a l'Iraq”, ha afirmat Bissan Fakih, responsable regional de campanyes d'Amnistia Internacional per a l'Iraq i el Iemen.

“La població iraquiana té dret a criticar als seus dirigents i figures religioses, i a protestar pacíficament sense por de ser empresonada o al fet que li imposin fortes multes. Aquests drets són especialment importants en un moment en què la població intenta que els seus representants governamentals retin comptes per les denúncies de corrupció sistèmica i violacions de drets humans.”

La projecte de Llei de Llibertat d'Expressió i Reunió Pacífica dona a les autoritats iraquianes la cobertura d'una llei aprovada democràticament per a encausar arbitràriament qualsevol persona que atempti contra “la moral pública” o “l'ordre públic”. En virtut del projecte de Llei sobre Ciberdelictes, els qui publiquin en Internet continguts que es consideri que atempten contra els “interessos econòmics, polítics, militars o de seguretat suprems del país”, definits de manera imprecisa, podrien ser condemnats a cadena perpètua i a una multa de fins a 50 milions de dinars iraquians (uns 38.000 dòlars nord-americans).

En reunions amb Amnistia Internacional a Bagdad al maig, defensors i defensores dels drets humans i activistes es van mostrar alarmats davant la possibilitat que els projectes de llei facultessin a les autoritats per a reprimir encara més la dissidència pacífica. Les reformes proposades causen profunda preocupació a causa de la recent onada de processaments per delictes contra la llibertat d'expressió.

El periodista Haidar al Hamdani està sent jutjat en virtut d'una querella per difamació presentada contra ell pel governador de Bàssora, a qui Al Hamdani havia acusat de corrupció en un vídeo publicat a Facebook, on té més d'un milió de seguidors.

Un còmic iraquià processat per un tribunal iraquià durant la campanya contra el “contingut indecent” va explicar a Amnistia Internacional: “Ja no puc burlar-me d'un partit, ni de l'Estat, ni d'un personatge públic... ni de l'estat de les carreteres, l'aigua, les escoles o els ponts. Per què? Perquè tot pertany als partits [polítics]”.

Restricció de la llibertat d'expressió i de reunió pacífica

El 9 de maig de 2023, el Parlament va realitzar la segona lectura del projecte de Llei de Llibertat d Expressió i Reunió Pacífica i Mohammed al Halbousi, president del Parlament, pot convocar una votació general de la llei en qualsevol moment.

Els legisladors estan debatent en privat les esmenes a tots dos projectes de llei, segons persones que han participat en els debats i han vist la nova redacció proposada en els esborranys. No obstant això, aquestes esmenes no s'han fet públiques, i no és clar si els esborranys es donaran a conèixer a la ciutadania abans d'una possible votació.

Hayder Hamzoz, director executiu d'INSM, va afirmar: “És inacceptable que a l'Iraq se sofreixi encara una falta d'accés a la informació sobre els projectes de llei que examina el Parlament. L'accés a la informació és un dret humà intrínsec i és una de les claus de l'Estat de Dret per a empoderar a la ciutadania i permetre-li participar de manera efectiva en la vida política i en la lluita contra la corrupció”.

El projecte de llei prohibeix “insultar les religions, autoritats religioses, sectes”, així com als qui “menyscabin” figures o símbols religiosos. Els qui siguin sorpresos cometent aquest “delicte” s'enfronten a penes de fins a 10 anys de presó i multes de fins a 10 milions de dinars iraquians (7.600 dòlars estatunidencs).

Atès que les figures religioses exerceixen un paper destacat en els principals partits polítics iraquians, prohibir les crítiques contra elles limitaria greument l'exercici del dret a la llibertat d'expressió. En virtut del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), quan un Estat Part imposa restriccions a l'exercici de la llibertat d'expressió, aquestes no poden posar en perill el propi dret. La relació entre dret i restricció i entre norma i excepció no ha d'invertir-se.

El projecte de llei també permet a les autoritats prohibir les reunions públiques tret que s'obtingui el seu permís previ amb almenys cinc dies d'antelació. No especifica els criteris que aplicarien les autoritats iraquianes per a aprovar o prohibir les protestes, la qual cosa en la pràctica els atorga el poder de prohibir totes les protestes.

En la seva interpretació autoritzada de l'article 21 del PIDCP sobre la llibertat de reunió, el Comitè de Drets Humans de l'ONU ha recalcat en la seva Observació general núm. 37 que “els règims d'autorització [...] soscava[n] la idea que la reunió pacífica és un dret fonamental. [...] Si persisteixen els règims d'autorització [...], han d'equivaler en la pràctica a un sistema de notificació en el qual l'autorització es concedeixi d'ofici, tret que hi hagi raons imperioses per a denegar-la”.

A l'Iraq, els organismes de seguretat ja reprimeixen els qui es manifesten, i aquest risc augmenta cada vegada que les autoritats consideren que una protesta és “no autoritzada”, ja que recorren regularment a l'ús de la força per a dispersar-la. Amnistia Internacional ha documentat anteriorment com durant les protestes antigovernamentals a escala nacional de 2019 almenys 600 manifestants van perdre la vida i milers més van resultar ferits després que les forces de seguretat recorreguessin a l'ús de força letal.

Vigilància policial de la llibertat d'expressió en línia

El Govern va tornar a presentar al Parlament el projecte de Llei de Ciberdelictes al novembre de 2022. Segons la llei proposada, de redacció imprecisa, tota persona declarada culpable de “exacerbar tensions o lluites sectàries” o de “soscavar la independència, unitat i seguretat del país, o els seus interessos econòmics, polítics, militars o de seguretat suprems” podria ser condemnada a cadena perpètua i al pagament d'una multa de fins a 50 milions de dinars iraquians (uns 38.000 dòlars estatunidencs).

“A l'abril de 2023, el govern iraquià va reafirmar la seva promesa a Amnistia Internacional de defensar i protegir el dret a la llibertat d'expressió, però les seves accions en el Parlament no es corresponen amb les seves paraules”, va manifestar Bissan Fakih, responsable regional de campanyes d'Amnistia Internacional.