Les autoritats iranianes han de paralitzar tots els plans de dur a terme execucions arbitràries i protegir de la desaparició forçada i la tortura i altres maltractaments a totes les persones arrestades per acusacions d'espionatge per a Israel”.

Des que van començar els atacs israelians contra l'Iran el 13 de juny, les autoritats iranianes han arrestat desenes de persones acusades de “col·laboració” amb Israel, han fet esgarrifoses crides a favor d'accelerar judicis i execucions, i han executat un home el 16 de juny.

També preocupa enormement la situació dels qui ja estan en espera d'execució, inclosos almenys vuit homes condemnats a mort per aquesta mena d'acusacions després de judicis injustos.

“Les crides oficials per a accelerar els judicis i les execucions de les persones detingudes per presumpta col·laboració amb Israel mostren que les autoritats iranianes utilitzen la pena de mort com a arma per a enfortir el control i infondre por entre la població iraniana. Les autoritats han de garantir que protegeixen a totes les persones detingudes de la desaparició forçada, i la tortura i altres maltractaments, i que reben un judici conforme a les normes internacionals en tot moment, fins i tot durant el conflicte armat”, ha declarat Hussein Baoumi, director regional adjunt d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

“La pena de mort és l'exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant, i no ha d'utilitzar-se en cap circumstància. El dret internacional prohibeix especialment el seu ús per espionatge i altres delictes afins que no comporten un homicidi intencional. La pressa per executar persones després de ‘confessions’ entelades per la tortura i judicis manifestament injustos seria un espantós abús de poder i un fragrant atemptat contra el dret a la vida. Les autoritats han de paralitzar immediatament tots els plans de dur a terme noves execucions i d'imposar condemnes a mort, i establir amb urgència una moratòria de totes les execucions”.

Alarmants crides per a accelerar judicis i execucions

El temor d'execucions arbitràries ha augmentat després de les alarmants declaracions oficials, que ha estudiat Amnistia Internacional, que anuncien desenes d'arrestos en tot el país per presumpte “espionatge” o “col·laboració” amb Israel, juntament amb ordres per a judicis i execucions accelerats.

El 15 de juny, el president de la Magistratura de l'Iran, Gholamhossein Mohseni Eje’i, va ordenar al fiscal general i als fiscals provincials del país que castiguessin els “elements que pertorbin la pau i la seguretat del poble” o “col·laborin” amb Israel. Va dir que els procediments accelerats “dissuadiran” la gent i va ordenar que es jutgés, condemnés i castigués les persones “amb extrema rapidesa”.

El mateix dia, el Consell Suprem de Seguretat Nacional, màxim òrgan decisori de l'Iran, va anunciar que el que va qualificar d'accions “en favor d'Israel es trobarien amb una resposta decisiva i el càstig més dur” de l'execució pels càrrecs de “enemistat contra Déu” (moharebeh) i “corrupció en la terra” (efsad fel-arz), que comporten la pena de mort en virtut de la legislació iraniana.

La declaració explicava que les accions que el Consell Suprem de Seguretat Nacional consideri que corresponen a aquests dos càrrecs capitals inclouen les dirigides a “legitimar o netejar la imatge del règim sionista”, “difondre rumors o informació falsa”, “incitar o encoratjar persones o grups a actuar contra la seguretat nacional” i “sembrar la divisió entre els segments de la societat, ètnies i sectes religioses del país”.

La declaració posa en relleu la preocupació que desperten fa temps els càrrecs excessivament generals de “enemistat contra Déu” (moharebeh) i “corrupció en la terra” (efsad fel-arz) que, en virtut de la legislació iraniana, permeten l'ús de la pena de mort per a castigar l'exercici del dret a la llibertat d'expressió —que mai no ha de ser criminalitzat— i delictes recognoscibles internacionalment com l'espionatge que, encara que tenen caràcter penal, no aconsegueixen el llindar de “els més greus delictes” que comporten un homicidi intencional exigit pel dret internacional per a l'aplicació de la pena de mort.

El 17 de juny de 2025, el Parlament iranià va aprovar també una moció per a accelerar l'aprovació d'un projecte de llei que facilita un ús més ampli de la pena de mort per “espionatge” o “cooperació amb governs hostils”, com Israel i els Estats Units. En l'actualitat, la pena pel càrrec d'espionatge és la presó; per tant, per a aplicar la pena de mort, la fiscalia ha de combinar diversos actes diferents per a al·legar que constitueixen col·lectivament “corrupció en la terra” (efsad fel-arz). En virtut d'aquest projecte de llei, el “espionatge” o la “cooperació amb governs hostils” es consideraran inclosos automàticament en el càrrec de “corrupció en la terra” (efsad fel-arz) i comportaran la pena de mort.

Donat el llarg i esgarrifós historial de les autoritats iranianes de violació dels drets de les persones detingudes per càrrecs de seguretat nacional, Amnistia Internacional renova les seves crides urgents perquè garanteixin que es protegeix totes les persones arrestades recentment de la desaparició forçada i de la tortura i altres maltractaments. Totes les persones privades de llibertat han de tenir accés a professionals de l'advocacia de la seva elecció des del moment de la seva detenció i ser sotmeses a judicis amb les degudes garanties conformement al dret internacional sense recurs a la pena de mort. Les persones detingudes per l'exercici pacífic del dret a la llibertat d'expressió han de ser posades en llibertat immediata i incondicional.

Més risc d'execució de persones que ja són en el corredor de la mort

Després de l'execució de Esmail Fekri el 16 de juny a la presó de Ghezel Hesar a Karaj, província d'Alborz, després d'un judici manifestament injust, Amnistia Internacional expressa preocupació per la possibilitat que, en un intent equivocat de projectar força, les autoritats executin almenys vuit homes més condemnats a mort en diferents causes per acusacions d'espionatge o col·laboració amb Israel després de judicis manifestament injustos.

Entre ells figura l'acadèmic iranosuec Ahmadreza Djalali, reclòs a la presó de Evín, a Teheran, detingut arbitràriament des de 2016. Un Tribunal Revolucionari el va condemnar a mort per “corrupció en la terra” (efsad-e fel-arz) l'octubre de 2017 després d'un judici manifestament injust basat en “confessions” forçades fetes sota tortura i altres maltractaments, incloses amenaces d'execució i de matar o fer mal a la seva família.

També estan en perill Afshin Ghorbani Meyshani, Azad Shojaei, Edris Aali i el nacional iraquià Rasoul Ahmad Rasoul, reclosos a la presó central de Urumieh, província de l'Azerbaidjan Occidental; Mohammad Amin Mahdavi Shayesteh, reclòs a la presó de Ghezal Hesar, província de Alborz; Rouzbeh Vadi, reclòs a la presó de Evín, província de Teheran, i Shahin Basami, reclòs a la presó de Adel Abad, província de Fars.

Ahmadreza Djalali, Afshin Ghorbani Mishani, Azad Shojaie, Edris Aali i Mohammad Amin Mahdavi Shayesteh corren perill imminent de ser executats, perquè el Tribunal Suprem ha confirmat la seva condemna a mort.

Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, independentment de qui sigui la persona acusada, de la naturalesa o les circumstàncies del delicte, de la culpabilitat o la innocència i del mètode d'execució.

Informació complementària

Segons un portaveu governamental iranià, des que va començar l'escalada d'hostilitats entre Israel i l'Iran el 13 de juny, han mort a l'Iran almenys 224 persones, 74 dones i nens i nenes entre elles. Mentrestant, segons el Front Domèstic de les Forces de Defensa d'Israel, han mort en aquest país almenys 24 persones, entre les quals hi ha dones i nens i nenes.