Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Informe Menors Soldats: Mali se suma als països que recluten nens i nenes soldats

Un antic nen soldat en un centre per a antics nens soldats a Kivu, a l'est de la RDC, Març 2011 © Amnestia Internacional

Almenys són 17 els països del món que recluten nens i nenes soldats: l'Afganistan, Txad, Colòmbia, Filipines, l'Índia, l'Iraq, Líbia, Mali, Myanmar, el Pakistan, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Somàlia, Sudan, Sudan del Sud, Tailàndia i el Iemen.

Les organitzacions Alboan, Amnistia Internacional, Entreculturas, Fundació El Compromís i Save the Children alerten que augmenta el nombre de països en què se segueixen reclutant menors.

Les dades sobre el nombre de nens i nenes soldats al món segueixen sent incompletes, però governs o grups armats d'almenys 17 països, entre els quals, Afganistan, Sudan, República Democràtica del Congo o el Iemen actualment segueixen reclutant menors, segons dades de Nacions Unides. Amnistia Internacional també ha pogut comprovar que al 2012 a la llista de països s'hi ha afegit Mali. "Hem de lamentar el retrocés que suposa l'augment del nombre de països que recluten menors soldats. Amnistia Internacional va poder constatar el passat mes de gener com grups islamistes armats estan reclutant menors d'entre 10 i 17 anys", ha assenyalat Carlos Sanguino, responsable del treball sobre menors d'Amnistia Internacional. "I només el passat 20 de gener almenys quatre d'aquests nens soldats van morir durant els combats entre els grups armats islamistes i forces militars malianes i franceses que van prendre la ciutat de Diabaly".

Cada dia milers de nens i nenes participen en conflictes armats són utilitzats per cometre atrocitats, pateixen maltractaments i vexacions, violacions o es converteixen en testimonis d'assassinats. No sempre participen directament en els combats, també se'ls assignen funcions de suport que els exposen a enormes riscos com el fet de portar soldats ferits, munició, ser espies o missatgers, i en el cas de les nenes, en ocasions són obligades a servir d'esclaves sexuals.

Avanços al llarg de 2012

No obstant això, al llarg de 2012 s'han produït avanços per posar fre a l'ús de menors soldats. Dues sentències clau de la Cort Penal Internacional i el Tribunal Especial per a Sierra Leone han ampliat l'abast de la rendició de comptes, sentant jurisprudència innovadora en el reclutament i utilització de menors en conflictes armats, la qual cosa és considerat com a crim de guerra.

El 14 de març de 2012, la Cort Penal Internacional va condemnar Thomas Lubanga, per reclutar menors de 15 anys en el seu grup armat, les Forces Patriòtiques per a l'Alliberament del Congo, i per fer-los participar activament en les hostilitats. Per la seva banda, el 26 d'abril de 2012, el Tribunal Especial per a Sierra Leone va declarar l'expresident de Libèria, Charles Taylor, culpable de complicitat amb el Front Revolucionari Unit (FRU) en la perpetració de crims de guerra durant la guerra civil que va viure Sierra Leone entre 1991 i 2002, entre els quals, la utilització de menors soldats.

"Les dues sentències senten importants precedents i serveixen per advertir clarament als qui hagin comès crims de guerra i crims de lesa humanitat a tot el món que els seus actes no quedaran impunes", ha manifestat Yolanda Román, responsable d'Incidència Política de Save the Children. "Esperem que aquestes serveixin perquè es posin en pràctica polítiques concretes per garantir que es compleixi el dret internacional i evitar que se segueixin reclutant menors soldats per part dels grups armats". En els últims anys, s'han aprovat importants plans d'acció coordinats per Nacions Unides per posar fi al reclutament de menors soldats i per assegurar el seu alliberament a República Centreafricana, a Sudan del Sud, a Myanmar i a Somàlia. En l'actualitat aquest nombre de plans d'acció ascendia a 19 el 2012. Al voltant de 150 països han ratificat o signat ja el Protocol facultatiu relatiu a la participació de menors en conflictes armats de Nacions Unides, que segueix sent l'eina jurídica de protecció més important pels i les menors en conflicte.  

Nous reptes

Es té constància de la participació de menors en nombrosos conflictes armats des del 2005, per això és necessari seguir prenent mesures per avançar en aquest camp.

D'una banda, el proper 18 de març Nacions Unides podria pronunciar-se sobre la posada en marxa d'un Tractat Internacional per al Control del Comerç d'Armes, un tractat que ha de regular la transferència d'armes a països en els quals s'utilitzin per cometre violacions de drets humans, entre les quals, la utilització de menors soldats.

Per un altre, és necessari que els Estats donin prioritat als drets de grups especialment vulnerables com els menors. "Els nens que són utilitzats com a soldats no poden ser considerats culpables, han de ser tractats com a víctimes, molts d'ells reclutats a l'escola, i s'ha de seguir apostant per polítiques que afavoreixin la seva reinserció en la societat", destaca Pablo Funes, responsable de  projectes Àfrica d'Entreculturas.

A Mali, un menor soldat reclutat per grups armats islàmics explicava al gener: "Estudiava amb altres 23 alumnes amb un mestre alcorànic. Fa dos mesos, el nét del meu mestre ens va vendre als islamistes. Ens unim a un grup d'altres 14 joves que portaven armes. Al principi em van manar treballar a la cuina. Els rebels ens donaven cops durant les lliçons de l'Alcorà perquè pensaven que la nostra pronunciació dels versicles àrabs no era la correcta".

També aquest menor explicava sobre el seu ensinistrament: "Ens ensinistraven per disparar apuntant al cor o als peus. Abans del combat, havíem de menjar arròs barrejat amb una pols blanca i una salsa amb una pols vermella. També ens posaven injeccions. A mi me'n van posar tres. Després d'aquestes injeccions i de menjar l'arròs barrejat amb la pols, em convertia en un vehicle de motor, podia fer qualsevol cosa pels meus amos".

Peticions de les organitzacions al Govern espanyol Les organitzacions Alboan, Amnistia Internacional, Entreculturas, Fundació El Compromís i Save the Children s'han adreçat al Govern espanyol sol·licitant:

  • Que tinguin en compte les preocupacions i recomanacions existents en relació amb els nens i nenes soldats, especialment en Mali i República Democràtica del Congo, i les promoguin en el marc de les Nacions Unides, Unió Europea, i en les seves reunions bilaterals amb les autoritats dels països que encara recluten menors soldats.
  • Que impulsin programes internacionals d'assistència de menors soldats, prestant especial atenció a la seva situació psicològica, rehabilitació i integració, facilitant-los l'accés a oportunitats d'educació i ocupació adequats.
  • Que promoguin l'adopció d'un Tractat Internacional de Comerç d'Armes sòlid que ajudi a evitar les transferències d'armes que contribueixen a la violència contra els menors, inclòs el reclutament i ús de nens i nenes soldats.

A Espanya, la causa contra la utilització dels nens i nenes com a soldats està promoguda per Alboan, Amnistia Internacional, Entreculturas, Fundació el Compromís i Save the Children. El seu objectiu és sensibilitzar i mobilitzar la població espanyola enfront d'aquesta realitat, incidir perquè la realitat d'aquests menors es mantingui en les agendes polítiques, realitzar investigacions i exigir responsabilitats.

Per a més informació:  www.menoressoldados.org

Informe_Paises_2013.pdf