Tot i que el 2009 va ser un any històric per a la justícia internacional, les polítiques del poder estan agreujant la bretxa en la justícia global, ha afirmat avui Amnistia Internacional en la seva valoració anual de la situació dels drets humans a tot el món.

En la presentació de l’Informe 2010 d’Amnistia Internacional: L’estat dels drets humans al món, que documenta abusos a 159 països, l’organització ha afirmat que governs poderosos bloquegen els progressos en la justícia internacional quan actuen per sobre de la llei pel que fa als drets humans, per protegir els seus aliats enfront de les crítiques, i prendre mesures només quan els convé políticament.

“A la bretxa de la justícia global prosperen la repressió i la injustícia, i milions de persones es veuen condemnades a abusos, opressió i pobresa”, ha afirmat Claudio Cordone, secretari general interí d'Amnistia Internacional.

“Els governs han de garantir que ningú no està per sobre de la llei i que totes les persones tenen accés a la justícia per a totes les violacions de drets humans. Mentre els governs segueixin subordinant la justícia als seus interessos polítics, la majoria de la humanitat continuarà vivint amb por i patint necessitats”.

Amnistia Internacional ha demanat als governs que garanteixin la rendició de comptes per les seves pròpies accions, que ratifiquin l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (CPI) i garanteixin que els crims de dret internacional poden ser jutjats a qualsevol lloc del món. AI també ha afirmat que els Estats que reclamen el lideratge global, com els de el G-20, són especialment responsables de donar exemple.

L’ordre de detenció dictada el 2009 per la Cort Penal Internacional contra el president del Sudan, Omar Hassan Al Bashir, per crims de lesa humanitat i crims de guerra va esdevenir una fita, en demostrar que ni tan sols els caps d'Estat en actiu estan per sobre de la llei. No obstant això, la negativa de la Unió Africana (UA) a col·laborar, malgrat el malson de violència que han patit centenars de milers de persones a Darfur, va constituir un cru exemple del fracàs dels governs a l’hora de donar prioritat a la justícia enfront de la política.

La paràlisi del Consell de Drets Humans de l'ONU pel que fa a Sri Lanka, malgrat els greus abusos -entre els quals possibles crims de guerra- comesos per forces governamentals i pels Tigres d'Alliberament d'Eelam Tamil, també va esdevenir un  testimoniatge de la incapacitat de la comunitat internacional per actuar quan se la necessita. Mentrestant, Israel i Hamás continuen sense fer cas de les recomanacions de l'informe Goldstone del Consell de Drets Humans de l'ONU, que demanava rendició de comptes pel conflicte de Gaza.

El buit en la justícia provoca també que es mantingui una perversa xarxa de repressió a tot el món. Les investigacions d'Amnistia Internacional registren casos de tortura i altres maltractaments en almenys 111 països; judicis injustos, en almenys 55; restriccions a la llibertat d’expressió, en no menys de 96, i presos de consciència empresonats, en un mínim de 48.

Organitzacions i defensors i defensores dels drets humans van patir atacs a molts països, i els governs els van impedir dur a terme la seva tasca o bé no els van protegir.  A l’Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica va donar-se una constant d’intolerància dels governs cap a les crítiques a l’Aràbia Saudita, Síria i Tunísia, i de creixent repressió a l’Iran. A l’Àsia, el Govern xinès va augmentar la pressió sobre els qui van qüestionar la seva autoritat, detenint i assetjant defensors i defensores dels drets humans, mentre que milers de persones van fugir de la greu repressió i les penúries econòmiques a Corea del Nord i a Myanmar.

A una part d'Europa i l’Àsia Central es va reduir l’espai per a la societat civil i les veus independents, i la llibertat d’expressió es va reprimir injustament a Rússia, Turquia, Turkmenistan, Azerbaidjan, Bielorússia i Uzbekistan. Les forces de seguretat van cometre centenars d’homicidis il·legítims a Amèrica -a països com el Brasil, Jamaica, Colòmbia i Mèxic-, i les violacions de drets humans comeses pels Estats Units en les operacions de lluita contra el terrorisme van continuar gaudint d’impunitat. Governs d'Àfrica com Guinea i Madagascar van respondre a la dissidència amb homicidis il·legítims i un ús excessiu de la força, i Etiòpia i Uganda, entre altres, van reprimir aquells qui es mostraven crítics.

Els conflictes es van caracteritzar per una cruel indiferència cap a la població civil. Grups armats i forces governamentals van violar el dret internacional a la República Democràtica del Congo, Sri Lanka i el Iemen. Al conflicte de Gaza i al sud d'Israel, molts civils van resultar ferits o van ser víctimes d’homicidis il·legítims per part de forces israelianes i grups armats palestins. Milers de civils van patir abusos a l’escalada de violència per part dels talibans a l’Afganistan i el Pakistan, o van ser els qui més van patir les conseqüències dels conflictes a l'Iraq i a Somàlia. En la majoria dels conflictes, les dones i les nenes van ser víctimes de violacions i d’altres actes de violència comesos per forces governamentals i grups armats.

Altres tendències que també s’han detectat:

•    Desallotjaments forçosos massius de persones que van perdre les seves cases a l’Àfrica; per exemple, a Angola, Ghana, Kenya i Nigèria, fet que sovint ha agreujat encara més les situacions de pobresa.

•    Augment dels informes de violència intrafamiliar contra les dones, violacions, abusos sexuals, i assassinats i mutilacions després de la violació a Mèxic, Guatemala, El Salvador, Hondures i Jamaica.

•    Milions de persones migrants a països d'Àsia i Oceania, com Corea del Sud, Japó i Malàisia, van ser víctimes d’explotació, violència i abusos.

•    Un brusc augment del racisme, la xenofòbia i la intolerància a Europa i Àsia Central.

•    A l’Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica es va produir un augment de la inseguretat a causa dels atacs de grups armats -alguns d’ells aparentment alineats amb Al-Qaeda- a Estats com l'Iraq i el Iemen.

A tot el món, amb milions de persones vivint en en la pobresa a causa de la crisi econòmica, energètica i alimentària, els fets van mostrar la necessitat urgent d’abordar els abusos que repercuteixen en la pobresa.

“Els governs han de rendir comptes pels abusos contra els drets humans que causen i agreugen la pobresa. La reunió de l'ONU per revisar els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni que se celebrarà el setembre a Nova York, als Estats Units, constitueix una oportunitat perquè els dirigents mundials passin de les promeses a compromisos legalment vinculants”, ha afirmat Claudio Cordone.

Les dones, especialment les pobres, són les més afectades per l'incompliment d’aquests objectius. Aproximadament 350.000 dones van morir per complicacions derivades de l’embaràs; la discriminació de gènere, les violacions dels drets sexuals i reproductius, i la negació del dret a atenció medica són sovint causes directes de la mortalitat materna.

“Si volen fer progressos en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, els governs han de promoure la igualtat de les dones i abordar la discriminació que pateixen”, ha declarat Claudio Cordone.

Amnistia Internacional també ha demanat als Estats del G-20 que no han ratificat l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional –els Estats Units, la Xina, Rússia, Turquia, l’Índia, Indonèsia i l’Aràbia Saudita- que procedeixin a la seva ratificació. La conferència internacional de revisió de l'Estatut de la Cort que començarà a Kampala, Uganda, el 31 de maig, esdevé una oportunitat perquè els governs mostrin el seu compromís amb aquest tribunal.

Tot i que l’any passat va haver-hi greus mancances a l’hora de garantir justícia, molts fets van mostrar que hi ha hagut avanços. A l’Amèrica Llatina es van reobrir les investigacions sobre els crims protegits per lleis d’amnistia, i es van dictar sentències històriques pel que fa a antics dirigents, com les condemnes de l'expresident del Perú Alberto Fujimori per crims de lesa humanitat i de l’últim president militar de l'Argentina, Reynaldo Bignone, per segrest i tortura. Tots els judicis davant el Tribunal Especial per a Sierra Leone van concloure, excepte el de l'expresident de Libèria Charles Taylor, que segueix el seu curs.