Una onada d'amenaces, càrrecs infundats, campanyes de difamació, atacs i homicidis contra activistes ambientals i del territori, duts a terme en els últims mesos, ha convertit Hondures i Guatemala en els països més perillosos del món per als qui protegeixen els béns o recursos naturals. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe publicat sis mesos després del brutal assassinat de líder indígena Berta Càceres.

L'informe "Defensem la terra amb la nostra sang" explora l'augment de l'estigmatització, les amenaces, els atacs i els homicidis, així com la manca de justícia, a què s'enfronten les persones i comunitats que lluiten per protegir el medi ambient enfront dels projectes a gran escala de mineria, extracció de fusta i producció d'energia hidroelèctrica.

"La defensa dels drets humans és una de les professions més perilloses de l'Amèrica Llatina, però atrevir-se a protegir els recursos naturals vitals porta aquesta feina arriscada a nivells totalment nous i potencialment letals", ha assenyalat Erika Guevara-Rosas, directora per les Amériques d'Amnistia Internacional.

Un sorprenent 65 per cent (122 de 185) dels assassinats de defensors i defensores dels drets humans que treballaven sobre qüestions relatives a la terra, el territori o el medi ambient registrats al món el 2015 van tenir lloc a l'Amèrica Llatina, segons Global Witness. Vuit van tenir lloc a Hondures, i deu a Guatemala, la qual cosa converteix a aquests països en les nacions amb la taxa d'homicidi per càpita més alta de la regió.

"El tràgic assassinat de Berta Càceres sembla haver marcat un mortal punt d'inflexió per als qui defensen els drets humans a la regió. La manca d'una investigació transparent i efectiva sobre el seu homicidi ha transmès l'abominable missatge que disparar a algú a boca de canó per enfrontar-se a poderosos interessos econòmics està, en la pràctica, permès", ha manifestat Erika Guevara-Rosas.

Hondures: atacs mortals L'assassinat de la líder indígena i defensora dels drets humans Berta Càceres a casa seva, a unes poques hores de distància de la capital d'Hondures, Tegucigalpa, la nit del 2 de març va ser un del seguit d'atacs mortals adreçats contra la seva organització.

Berta Càceres, líder del Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH), portava anys treballant per protegir el riu Gualcarque de l'impacte potencialment negatiu d'una presa que es planeja construir a la zona.

Des que es va iniciar la campanya contra la presa el 2013, Berta Càceres havia rebut diverses amenaces de mort, que no es van investigar adequadament. Les autoritats hondurenyes no li van oferir protecció efectiva malgrat que la Comissió Interamericana de Drets Humans li havia demanat a l'estat que ho fes.

Els atacs, les amenaces i l'assetjament contra els membres de COPINH i de la seva organització germana Moviment Indígena Lenca de la Pau Hondures (MILPAH), que treballa per protegir el territori del poble indígena lenca, es van intensificar després de l'assassinat de Berta Càceres. Els membres de la comunitat afirmen que individus desconeguts els han estat assetjant prop de les seves cases i de l'emissora de ràdio comunitària.

El 15 de març, Nelson García, un altre líder de COPINH, va ser assassinat a trets al carrer quan tornava amb motocicleta a casa seva després d'haver-se reunit amb la comunitat per organitzar una protesta que se celebraria aquest mateix dia. Les autoritats han obert una investigació que encara no ha donat cap resultat.

El 6 de juliol, el cos sense vida de l'activista Lesbia Urquía, va ser trobat en un abocador de la ciutat de Marcala, a la frontera amb El Salvador. Uns dies després, les autoritats van detenir dos homes en relació amb la seva mort, però encara no s'ha acusat formalment cap d'ells. Una setmana més tard, Martín Gómez Vásquez, un altre líder de MILPAH, va ser apedregat quan sortia de la comunitat d'Azacualpa, a l'oest d'Hondures. Segons va explicar, els atacants eren membres d'una família que s'atribueix la propietat d'una porció de les terres ancestrals de la comunitat lenca. Les autoritats hondurenyes encara no han obert una investigació sobre aquest atac. Els advocats i activistes que treballen per aconseguir que es faci justícia per l'assassinat de Berta Càceres també han estat blanc d'atacs i intimidació.

El 13 de juliol, l'oficina de Víctor Fernández, defensor dels drets humans i advocat que representa a la família de Berta Càceres, va ser assaltada. Els lladres només es van endur informació relativa al cas de Berta. La policia ha explicat que està investigant els fets, però fins al moment no hi ha hagut resultats. El 2 de maig algú va disparar contra el periodista hondureny Félix Molina quan viatjava en taxi per la capital del país, Tegucigalpa, després d'haver publicat un article sobre el cas de Berta. Les autoritats no han obert una investigació efectiva sobre l'atac.

Guatemala: campanyes de difamació A Guatemala, els activistes ambientals i que treballen sobre el dret a la terra han estat objecte de constants campanyes de difamació dirigides a estigmatitzar-los i desacreditar-los per obligar-los a abandonar el seu treball legítim. Aquestes campanyes han inclòs acusacions i processaments per càrrecs falsos per silenciar-los.

Les comunitats que lluiten contra els projectes miners i d'explotació d'altres recursos naturals a les seves terres s'han vist especialment afectades.

Aquest mateix any, una dels exlíders de Resistència Pacífica La Punta de pica -organització prop de la capital guatemalenca que lluita contra un projecte miner local- va ser amenaçada, juntament amb els seus fills de poca edat. Va denunciar les amenaces a les autoritats.

Creu que les amenaces són una conseqüència del seu treball d'oposició a la construcció de la mina, per l'impacte que podria tenir en la comunitat i a les seves terres. Un dels principals diaris nacionals, Prensa Libre, va publicar un anunci de pàgina completa en el qual un important representant d'una empresa minera del país acusava de "terrorisme" algunes organitzacions de drets humans, i contribuïa així al patró d'estigmatització.

Protecció ineficaç Els mecanismes de protecció per als defensors i defensores dels drets humans en perill existents en tots dos països han demostrat la seva ineficàcia.

A Hondures, encara que s'ha establert per llei un mecanisme de protecció per als defensors i defensores dels drets humans en situació de risc, en la pràctica el programa no s'ha aplicat adequadament a causa de la manca de voluntat política i recursos econòmics. Les persones que defensen els drets humans han denunciat que no se les consulta adequadament sobre les seves necessitats, i que en ocasions la protecció que se'ls ofereix prové de les mateixes forces de seguretat sospitoses dels atacs o amenaces de què són víctimes.

"Quants defensors i defensores més dels drets humans, com Berta, han de morir perquè les autoritats actuïn amb la finalitat de protegir les persones que defensen el nostre planeta". La manca de justícia contribueix a l'atmosfera de por i impunitat que facilita aquests crims", ha manifestat Erika Guevara-Rosas.