El patró d'assetjament contínua per mitjà de l'abús del sistema penal per part de les autoritats del Ministeri Públic (MP) i de l'Organisme Judicial (OJ) per a reprimir i desmantellar la lluita contra la corrupció i la impunitat, incorpora diverses formes de discriminació i violència de gènere que exposen les dones criminalitzades a un doble càstig, ha afirmat Amnistia Internacional avui en publicar el nou informe, “Tot el sistema en contra”, criminalització de dones operadores de justícia i defensores de drets humans a Guatemala.
“És alarmant veure com les autoritats del Ministeri Públic i l'Organisme Judicial a càrrec d'aquests casos no només han implementat una estratègia perversa de persecució penal infundada i d'intimidació, sinó que a més donen pas lliure, amb total indiferència i impunitat, a la discriminació i la violència basada en gènere en contra de les dones operadores de justícia i defensores de drets humans criminalitzades", ha afirmat Ana Piquer, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.
Les persones que van participar professionalment en la lluita contra la impunitat i la corrupció s'enfronten a accions coordinades destinades a perseguir-les judicialment i empresonar-les de manera arbitrària, mitjançant càrrecs sense fonament i presentats en procediments penals sense les garanties d'un judici just. Aquestes accions conformen un patró de criminalització i assetjament que, alhora, constitueixen violacions de drets humans atribuïbles al MP i l'OJ.
Basat en entrevistes i l'anàlisi d'una desena de casos, l'informe exposa les característiques d'aquest patró i els impactes d'aquestes pràctiques ilegitimas sota el dret internacional dels drets humans. L'informe relata detalladament les històries de l'exjutgessa Erika Aifán, l'exfiscal i presa de consciència Virginia Laparra, les antigues auxiliars fiscals Paola Escobar i Aliss Morán, i l'advocada i exdirigent de la CICIG, Claudia González, totes elles sotmeses a processos injustos només per haver realitzat funcions legítimes dins del sistema de justícia penal.
“En comptes de ser protegides, aquestes dones estan exposades a un càstig addicional només per haver-se atrevit a enfrontar la impunitat i els rols de gènere tradicionalment establerts”, ha afegit Ana Piquer, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.
“En comptes de ser protegides, aquestes dones estan exposades a un càstig addicional només per haver-se atrevit a enfrontar la impunitat i els rols de gènere tradicionalment establerts”
Patró de violacions de drets humans
La investigació evidencia que les persones operadores de justícia i defensores de drets humans solen enfrontar-se al mateix temps a nombroses demandes penals, administratives o disciplinàries. Amnistia Internacional considera que el nombre extremadament elevat de denúncies penals simultànies i mancades d'una base fàctica o legal suficient analitzades en l'informe, juntament amb el fet que aquestes denúncies són promogudes per les autoritats amb l'única intenció de castigar i silenciar operadors de justícia i defensores de drets humans, converteix aquests casos en demandes estratègiques contra la participació pública, també conegudes, per les seves sigles en anglès, com SLAPP (Strategic Lawsuit Against Public Participation).
L'informe detalla que, al llarg del procés penal, les persones criminalitzades s'enfronten a una infinitat de violacions als seus drets a mà de de el MP i del OJ. Amnistia Internacional ha documentat per exemple que les autoritats han abusat de la detenció preventiva, ordenant aquesta mesura sense respectar els estàndards internacionals sobre aquest tema, i han permès detencions prolongades de persones que no són presentades davant un jutge sinó fins a setmanes després del seu arrest en violació de normes nacionals i internacionals. A això se sumen vulneracions de la presumpció d'innocència, al dret de defensa, repetides restriccions injustificades de la publicitat de les audiències i un patró de retards injustificats dels processos i audiències. A més, crida l'atenció que alguns tipus específics de delictes s'utilitzen amb més freqüència en els processos de criminalització com els d'abús d'autoritat, revelació d'informació i incompliment de deures i que una xifra significativa d'aquests casos estan sent coneguts només per un reduït nombre de Jutjats de Primera Instància Penal.
En paral·lel, les persones criminalitzades s'enfronten un assetjament continu en espais públics, i en l'esfera digital. Els atacs en xarxes socials, provinents d'hordes de comptes coordinats (Netcenters), inclouen insults, missatges denigrants cap a elles i les seves famílies, vigilància, i fins i tot amenaces de detenció, danys o mort. Aquests atacs són activats estratègicament pels seus autors en moments claus del procés judicial per a incrementar la intimidació i l'assetjament a les persones criminalitzades.
La informació recollida per Amnistia Internacional mostra que les denúncies destinades a posar fi a aquests tipus d'assetjament estan estancades o rebutjades. Addicionalment, els mateixos comptes que executen els atacs en l'esfera digital han filtrat a xarxes socials, amb plena impunitat, informació dels casos que només ha d'estar en coneixement de les autoritats, anunciant anticipadament, per exemple, operatius o altres accions d'aquestes autoritats.
De manera molt preocupant, l'organització també va documentar que aquestes tàctiques s'han ampliat, enfortit i repetit de manera tal que han abraçat cada vegada més persones operadores de justícia i defensores de drets humans al llarg dels últims anys, generant un profund efecte inhibidor en les i els professionals del sector justícia al país.
Discriminació i violència de gènere
Les persones criminalitzades solen enfrontar-se a accions específiques de discriminació, violència de gènere i racisme. Aquest fenomen afecta de manera particular les dones operadores de justícia i defensores de drets humans que s'han atrevit a lluitar contra la corrupció i reptar els rols que tradicional i socialment són assignats a la “masculinitat” en la procuració de justícia.
Els testimonis rebuts per Amnistia Internacional inclouen gestos i discursos misògins de les parts que intervenen en el marc dels processos, així com múltiples missatges i muntatges difosos a xarxes socials, tots destinats a restar-los valor com a professionals i com a dones.
Malauradament, la investigació evidencia que les autoritats han faltat a les seves obligacions en relació amb la prevenció i sanció de la discriminació i violència, en no posar fi a aquestes pràctiques que van ocórrer en més d'una ocasió durant les audiències en el marc dels processos penals seguits en contra de les dones operadores de justícia i defensores de drets humans criminalitzades, i en no investigar adequadament les denúncies relacionades amb la violència en línia.
“El jutge hauria hagut de parar al querellant adhesiu pels seus comentaris misògins, la violència verbal, o els seus qüestionaments sobre les nostres vides personals perquè el cas no es relacionava amb això, però no ho va fer. Fins i tot un fiscal reia. Nosaltres vam haver de parar-los.” va dir una advocada i defensora de drets humans entrevistada per a aquest informe.
Aquesta desprotecció, juntament amb altres aspectes relacionats amb els rols de gènere i de cura que assumeixen, també ha tingut impactes diferenciats per a les dones criminalitzades, que afecten diversos aspectes de les seves vides.
Justícia descarrilada, societat en risc
El patró de criminalització analitzat revela, de manera inquietant, no solament retrocessos en la lluita contra la impunitat, sinó el descarrilament de la justícia al país.
Tant la llei guatemalenca com les normes internacionals de drets humans estableixen que les i els jutges i fiscals han de poder exercir la feina de casa sense pressions. No obstant això, en els casos analitzats el Ministeri Públic i l'Organisme Judicial no han protegit la independència dels seus funcionaris, a pesar que es tracta d'un element fonamental per a garantir l'adequant funcionament de la justícia i els drets humans de la població.
L'organització observa amb molta preocupació que els quatre casos de criminalització exposats en l'informe deriven d'assenyalaments i recerques de fets de corrupció en el si mateix del sistema d'administració de justícia, incloent-hi el nomenament de magistrats.
Amnistia Internacional considera que la criminalització sistemàtica de les persones operadores de justícia i defensores de drets humans que han enfortit la lluita contra la corrupció és perillosa quan posa en dubte el correcte desenvolupament de les funcions judicials i fomenta la impunitat, la qual cosa alhora posa en risc l'accés a la justícia de les persones víctimes de delictes i violacions de drets humans. A més, té un efecte acovardidor que va més enllà del fòrum jurídic, i impacta negativament en la llibertat d'expressió i el dret de defensar drets humans de la societat en el seu conjunt.
“El fet que les dones que han denunciat, investigat o conegut d'aquests casos de corrupció són les que avui s'asseuen a la banqueta de les acusades i fins i tot s'hagin enfrontat la presó, és simptomàtic d'un sistema de justícia malalt. Urgeix que les autoritats guatemalenques canviïn el rumb per a sanar les seves institucions, sitiuant en el centre els drets de totes les persones a Guatemala, d'acord amb el dret internacional, i posin fi a aquesta persecució penal per motius polítics”, ha afegit Ana Piquer.
Entre les seves recomanacions, Amnistia Internacional insta les autoritats a desestimar les denúncies penals infundades i que tinguin com a objectiu o resultat menyscabar el treball de les persones operadores de justícia i defensores de drets humans, atemorir-les o castigar-les per la seva feina, i investigar la fustigació judicial, així com totes les formes d'assetjament, discriminació i violència de gènere descrits en l'informe.
A més, és fonamental que les autoritats adoptin polítiques i mesures per a identificar, evitar i sancionar la discriminació i la violència de gènere en contra de dones operadores de justícia, defensores de drets humans i periodistes, fins i tot en entorns digitals.
L'organització també recomana adoptar mesures per a facilitar la reintegració del personal del MP forçat a renunciar, acomiadat arbitràriament o sancionat injustament en el context descrit abans, així com vetllar perquè que els processos de selecció de magistrades i magistrats de la Cort Suprema de Justícia i de Tall d'Apel·lacions es basin en la idoneïtat, mèrits i independència de les i els aspirants al càrrec i siguin transparents.