Els governants del G20 que assisteixen a la cimera virtual que se celebra aquest cap de setmana a l'Aràbia Saudita han de cridar l'atenció de les autoritats saudites per la seva descarada hipocresia sobre els drets de les dones. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui. L'empoderament de les dones ocupa un lloc destacat en l'agenda de l'Aràbia Saudita per al G20, tot i que les activistes que van encapçalar campanyes en favor dels drets de les dones es consumeixen a la presó o s'enfronten a judici.

Amnistia Internacional insta els líders del G20 a unir-se a la crida per l'alliberament immediat i incondicional de Loujain al-Hathloul, Nassima al-Sada, Samar Badawi, Nouf Abdulaziz i Maya'a al-Zahrani, detingudes el 2018 pel seu activisme de drets humans.

"Per a les autoritats saudites, la cimera del G-20 és un punt crític: és el moment en el qual poden promoure davant del món la seva agenda de reformes, i mostrar que el seu país està obert a fer negocis. Mentrestant, les autèntiques reformistes de l'Aràbia Saudita estan entre reixes", ha declarat Lynn Maalouf, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"En lloc de seguir el corrent al maquillat discurs del govern saudita, els líders del G20 han d'aprofitar aquesta cimera per defensar les valentes activistes l'autèntic compromís de les quals amb l'empoderament de les dones els ha costat la llibertat".

En els darrers anys, les autoritats saudites han mirat de remodelar la seva imatge mitjançant costoses campanyes de relacions públiques en les quals han presentat al príncep hereu, Mohammed bin Salman, com a reformista. Al juny de 2018 es va aixecar oficialment la prohibició que les dones conduïssin vehicles, una decisió molt publicitada que es va presentar com a prova de progrés. No obstant això, durant les setmanes anteriors, moltes de les defensores saudites més destacades en favor del dret de les dones a conduir vehicles havien estat detingudes i recloses.

Les autèntiques reformistes de l'Aràbia Saudita

Loujain al-Hathloul, una de les defensores saudites més conegudes del dret a conduir vehicles, va ser detinguda en una onada de repressió el maig de 2018 contra els qui feien campanya en favor dels drets de les dones. Loujain al-Hathloul ja havia estat detinguda anteriorment el 2014 i havia estat reclosa 73 dies. Després del seu alliberament va seguir fent campanya contra la prohibició de conduir vehicles i contra el sistema de tutela masculina, abans de ser detinguda de nou al maig de 2018 juntament amb altres dones. Des de llavors està reclosa, mentre les altres dones s'enfronten encara a judici.

Loujain al-Hathloul porta en vaga de fam des del 26 d'octubre, com a protesta per la negativa de les autoritats a permetre-li un contacte regular amb la seva família. Segons els informes, es troba feble i esgotada, i creix la preocupació per la seva salut.

Nassima al-Sada i Samar Badawi van ser detingudes a l'agost de 2018. Samar Badawi és una activista que ha fet campanya enèrgicament contra la prohibició de conduir i contra l'empresonament del seu marit, l'advocat de drets humans Waleed Abu al-Khair, i el seu germà, el bloguer Raif Badawi. Nassima al-Sada porta molts anys fent campanya pels drets civils i polítics, els drets de les dones i els drets de la minoria xiïta a la província Oriental de l'Aràbia Saudita.

Nouf Abdulaziz és una bloguera i periodista que va escriure sobre una sèrie de qüestions de drets humans abans de ser detinguda al juny de 2018. Poc després de la seva detenció, la també activista Maia'a al-Zahrani va publicar un blog en el qual demanava el seu alliberament; també ella va ser detinguda uns dies després.

Les cinc dones estan empresonades; algunes han estat sotmeses a tortura o maltractaments i han estat recloses en règim d'aïllament.

Mentrestant, des que van assumir la presidència del G20, les autoritats saudites han fet públiques noves iniciatives sobre les oportunitats d'ocupació de les dones, i en la seva agenda presidencial afirmen que tenen un "ferm compromís" d'apoderar dones i nenes.

Drets humans: el capítol que falta en la Visió 2030

El 2017, l'Aràbia Saudita va llançar Visió 2030, un pla per diversificar l'economia i crear més oportunitats per a dones i joves

Abans dela cimera d'aquesta setmana, un grup d'activistes saudites va llançar el que va denominar una "Visió popular de reforma", en la qual exposava 13 qüestions de drets humans sobre les quals demanen a les autoritats que actuïn. Abdullah Alaoudh, un dels seus promotors, ho va descriure com "el capítol que creiem que falta en la Visió 2030 saudita".

La "Visió popular" demana l'alliberament de tots els presos i preses de consciència, així com el respecte dels drets de les dones i els drets de les persones migrants, l'abolició de la pena de mort i la fi de les violacions del dret internacional al Iemen.

"Aquest cap de setmana, per obtenir oportunitats de negocis i un aplaudiment polític, les autoritats saudites parlaran de les reformes promogudes per activistes empresonades", ha declarat Lynn Maalouf.

"Instem els líders del G20 a pronunciar-se contra aquesta descarada hipocresia. Les activistes que segueixen lluitant pels drets humans a l'Aràbia Saudita són les autèntiques veus en favor de la reforma, i han de ser escoltades, no tancades".

Accions per l'alliberament de les activistes

En les últimes setmanes, activistes d'Amnistia Internacional a més de 22 països, com Austràlia, Canadà, Corea del Sud, Estats Units, França, Itàlia, Japó o Turquia han engegat la campanya #FreeSaudiWomen, per demanar l'alliberament de les defensores de drets humans detingudes a l'Aràbia Saudita per defensar els drets de les dones.

A Espanya, són més de 56 les ciutats, entre les quals, Albacete, Badajoz, Barcelona, Burgos, Lugo, Madrid o Saragossa, on activistes de l'organització han sortit al carrer per sensibilitzar i mobilitzar la ciutadania de les seves localitats. Per a això, durant els mesos d'octubre i novembre, han escenificat en espais públics i difós en xarxes socials escenes quotidianes amb situacions que estan o han estat prohibides a l'Aràbia Saudita per a les dones, com per exemple, accedir a un restaurant, a una reunió de treball o a esdeveniments esportius sense veure's sotmeses a la segregació per sexes, així com matricular-se en determinats estudis universitaris sense el permís d'un parent masculí. A l'Aràbia Saudita, les dones porten dècades sotmeses al sistema de tutela masculina, un conjunt de lleis repressives que han imposat restriccions a drets com casar-se, treballar o estudiar, la qual cosa limita amplis aspectes de les seves vides.