Després de la prohibició de diverses manifestacions de protesta per la violència policial arran de l'homicidi il·legítim de Nahel M., de 17 anys, a mans d'un policia, Amnistia Internacional demana al govern francès que doni prioritat a la reforma integral de les normes que regulen l'ús d'armes de foc i de força letal pels agents encarregats de fer complir la llei, que posi fi a la perillosa negació dels efectes del racisme sistèmic entre les forces de l'ordre i que respecti el dret de reunió pacífica.

L'organització ha fet avui aquesta crida en una declaració pública. Amnistia Internacional porta molt temps demanant la creació d'un òrgan independent encarregat d'investigar les denúncies contra funcionaris encarregats de fer complir la llei.

“El tret d'un policia que es va saldar amb la mort de Nahel —l'últim d'una llarga sèrie d'homicidis il·legítims comesos per la policia en controls de trànsit— posa en relleu la necessitat urgent d'abordar una reforma profunda de les perillosament imprecises i permissives normes sobre l'ús d'armes de foc per la policia”, ha manifestat Nils Muižnieks, director regional per a Europa d'Amnistia Internacional.

“Les normes actuals, que incompleixen el dret i les normes internacionals, al costat del llarg temps en el qual no s'ha posat fi a la utilització de perfils racials i al racisme sistèmic ni s'ha garantit la rendició de comptes dels agents que fan un ús innecessari i excessiu de la força, han generat un clima d'impunitat i de por.”

L'homicidi per part la policia francesa de persones que condueixen vehicles o que hi viatgen és un problema de llarga durada. Unes modificacions del Codi de Seguretat Interna van introduir la “absoluta necessitat i l'estricta proporcionalitat” en les normes existents sobre l'ús d'armes de foc en una sèrie de circumstàncies. Això implica que els agents encarregats de fer complir la llei no han d'utilitzar armes de foc si poden aconseguir un objectiu legítim mitjançant altres mitjans menys nocius, i que, quan emprin armes de foc, no haurien de causar un mal major del qual es pretén evitar amb el seu ús. No obstant això, aquestes normes no restringeixen l'ús d'armes de foc als casos en què hi ha una amenaça imminent per a la vida o de lesions greus i, per tant, incompleixen el dret i les normes internacionals de drets humans.

Des del 2017, l'ús de força letal per agents de policia arran d'un “refus d’obtempérer”, o negativa a obeir l'ordre d'un policia de detenir el vehicle —normalment per a un control d'identitat i per una manifesta violació del codi de circulació— s'ha quintuplicat. Segons dades del Ministeri de l'Interior, l'ús de mestresses de foc contra persones dins de vehicles en moviment ha augmentat significativament des de 2017. No obstant això, el simple fet que una persona es resisteixi a ser detinguda o vaig tractar de fugir, sense posar en perill la vida de ningú, no és raó suficient per a usar armes de foc.

“Massa persones —en particular homes negres i àrabs— han mort per trets de la policia francesa en circumstàncies similars. La gent sent ràbia amb raó i la pregunta ‘Quants Nahels no han estat filmats?’ segueix en l'aire,” ha afirmat Nils Muižnieks.

“Les autoritats no només han de fer justícia a Nahel i reformar la política sobre armes de foc de la policia, sinó que també han d'adoptar mesures significatives per a abordar el racisme sistèmic en les actuacions de la policia francesa.”

Informació complementària

Un dels Principis Bàsics de l'ONU sobre l'Ús de la Força i d'Armes de Foc pels Funcionaris Encarregats de Fer Complir la Llei és el Principi 9, que estableix que: “Els funcionaris encarregats de fer complir la llei no empraran armes de foc contra les persones excepte en defensa pròpia o d'altres persones, en cas de perill imminent de mort o lesions greus […]. [S]ólo es podrà fer ús intencional d'armes letals quan sigui estrictament inevitable per a protegir una vida.”

El 7 de juliol de 2023, el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial va afirmar en una declaració que estava “profundament preocupat per la pràctica constant de l'ús de perfils racials juntament amb l'ús excessiu de la força per agents encarregats de fer complir la llei, en particular la policia, contra membres de minories, en particular persones d'ascendència africana i àrab, la qual cosa amb freqüència dona lloc homicidis desproporcionadament recurrents amb gairebé total impunitat”.

En resposta, les autoritats franceses van reiterar la seva afirmació que “qualsevol acusació de racisme o discriminació sistèmica per part de les forces de l'ordre a França manca de fonament”.

Amnistia Internacional França forma part d'una coalició de grups de drets humans que en 2021 va interposar una demanda col·lectiva contra l'Estat francès per la seva inacció en relació amb l'ús dels perfils racials i la discriminació racial sistèmica. El cas continua obert.