La pràctica nord-americana cruel i deshumanitzadora de mantenir els presos reclosos en règim d'aïllament prolongat a l'única presó federal de màxima seguretat del país constitueix tracte o càstig cruel, inhumà o degradant, i viola el dret internacional, segons Amnistia Internacional.
El nou informe, titulatEntombed: Isolation in the US Federal Prison Systemi publicat avui, revela el rigor de les condicions a què s'enfronten els presos al Centre Penitenciari i Administratiu de Màxima Seguretat dels Estats Units, prop de Florence, Colorado (conegut com ADX Florence).
"No es pot ignorar l'impacte devastador que els períodes llargs d'aïllament poden tenir en el benestar físic i mental d'un pres. Aquest tracte tan dur està tenint lloc diàriament als Estats Units, i és contrari al dret internacional", ha manifestat Erika Guevara-Rosas, directora del Programa per a Amèrica d'Amnistia Internacional.
L'informe explora l'impacte físic i mental de confinar els presos en cel·les d'aïllament durant entre 22 i 24 hores al dia. Les rigoroses condicions d'ADX han portat alguns presos a autolesionar-se greument o a suïcidar-se.
Entre els símptomes provocats per aquest aïllament tan prolongat es troben l'angoixa, la depressió, l'insomni, la hipertensió, la paranoia extrema, les distorsions en la percepció i la psicosi.
La presó federal ADX Florence té capacitat per a 490 reclusos homes. Els presos passen un mínim de 12 mesos en règim d'aïllament abans de poder optar a una reducció de les seves restriccions. En realitat, el període d'aïllament a què són sotmesos molts d'ells és molt més llarg que això. Un estudi elaborat per advocats va concloure que la durada mitjana del període d'aïllament que passaven els presos era de 8,2 anys.
La majoria dels presos romanen reclosos en cel·les amb parets sòlides i una càmera amb barrots, tipus compartiment estanc, entre ells i una porta de metall massís, per assegurar que no tenen contacte amb altres presos. En la paret hi ha una única finestra, en forma d'escletxa, que els permet veure un tros de cel o una paret de maons.
Els mobles de les cel·les són de ciment modelat i consisteixen en un llit, una taula i un tamboret fixats al terra o a la paret, així com una dutxa i un excusat. Els menjars i les dutxes tenen lloc dins de les cel·les, i les consultes mèdiques, incloses les de salut mental, es realitzen sovint per teleconferència.
L'informe d'Amnistia Internacional exposa amb detall alguns exemples de presos la salut mental dels quals s'ha deteriorat dràsticament mentre romanien en aïllament.
Al setembre de 2013, un pres amb antecedents de malaltia mental es va penjar a la seva cel·la després de passar, segons la informació rebuda, més d'una dècada a l'ADX rebent únicament una atenció psiquiàtrica intermitent. En els dies previs a la seva mort mostrava símptomes de psicosi dels quals, pel que sembla, se n'havia fet cas omís.
Ara hi ha senyals inquietants que el govern nord-americà planeja ampliar l'ús del règim d'aïllament a les presons federals. Els plans sobre el Centre Penitenciari Thomson, a Illinois, una nova presó de supermáxima seguretat, inclouen disposicions relatives al règim d'aïllament, reproduint el sistema d'ADX.
"És el màxim exponent de la filosofia de "emmagatzemar" els presos, i la idea que el govern nord-americà planeja ampliar la pràctica malgrat la preocupació internacional que desperta resulta francament inquietant. L'ús d'aquestes formes d'aïllament va més enllà de les mesures penitenciàries legítimes, i s'endinsa en el terreny del tracte cruel i inhumà", ha manifestat Erika Guevara.
"El govern nord-americà ha de garantir que el règim d'aïllament només s'utilitza en circumstàncies excepcionals, com a últim recurs, i mai durant períodes prolongats o indefinits. Cap pres que pateixi una malaltia mental o corri el risc de patir-la ha de ser reclòs en règim d'aïllament".
Informació complementària
Amnistia Internacional va visitar el centre ADX el 2001, però des d'aleshores totes les peticions de visitar-lo han estat denegades. La informació continguda en l'informe ha estat obtinguda mitjançant una diversitat de fonts, entre les quals documents judicials disponibles a través de demandes i una altra informació proporcionada per advocats que representen reclusos de l'ADX, així com directives sobre política emeses per l'Oficina Federal de Presons.
La pràctica de la reclusió prolongada en règim d'aïllament no es limita a l'ADX; tal com assenyala l'informe d'Amnistia Internacional, altres centres federals reclouen també presos en aïllament prolongat en Unitats de Règim Especial.
En alguns casos, els presos són reclosos en aïllament fins i tot abans de ser jutjats. El Centre Penitenciari Metropolità (MCC) de Nova York, conegut també com "Little Gitmo", s'utilitza per recloure presos preventius en règim d'aïllament durant mesos o fins i tot anys abans de ser jutjats. Els detinguts amb prou feines tenen accés a llum natural, i no poden fer exercici a l'aire lliure.
El 2011, Juan Mendez, relator especial de les Nacions Unides sobre la qüestió de la tortura i altres tractes cruels o inhumans o degradants, va demanar a tots els països que prohibissin la reclusió de presos en règim d'aïllament excepte en circumstàncies molt excepcionals i durant el menor temps possible, amb una prohibició absoluta en el cas de menors i persones amb discapacitat intel·lectual.
La majoria dels presos de l'ADX han estat declarats culpables de delictes greus comesos mentre estaven empresonats, com agressió, assassinat o intent de fugida; uns altres han estat declarats culpables de delictes de terrorisme.