En un informe enviat al govern nord-americà que ha fet públic avui, Amnistia Internacional resumeix els motius de preocupació sobre la imparcialitat del judici contra cinc homes declarats culpables el 2001 d'actuar com a agents de la intel·ligència cubana i càrrecs similars. Els cinc compleixen penes de 15 anys de presó a cadena perpètua en presons federals nord-americanes.

Els cinc condemnats -Fernando González, Gerardo Hernández i Ramón Labañino, de nacionalitat cubana; Antonio Guerrero i René González, de nacionalitat nord-americana- van ser jutjats a Miami i declarats culpables de diversos delictes, com ara actuar i conspiració per actuar com a agents de la República de Cuba no inscrits oficialment, frau i ús indegut de documents d'identitat i, en el cas de tres d'ells, conspiració per transmetre informació sobre la defensa nacional.

Gerardo Hernández també va ser declarat culpable de conspiració per assassinar, pel seu presumpte paper en l'abatiment, a Cuba el 1996, de dos avions de l'organització anticastrista nord-americana Hermanos al Rescate, en què van morir quatre persones.

En una carta adreçada al fiscal general d'Estats Units, Eric Holder, el 4 d'octubre, a la qual s'adjuntava l'informe -The Case of the Cuban Five-, Amnistia Internacional afirmava que, alhora que no adoptava una postura sobre la culpabilitat o innocència d'aquests cinc homes respecte dels càrrecs que se'ls imputaven, considerava que existien dubtes sobre la justícia i imparcialitat del judici, que no s'han resolt en l'apel·lació.

Un motiu de preocupació fonamental i subjacent relatiu a la imparcialitat és el que desperta la celebració del judici a Miami, tenint en compte l'hostilitat dominant cap al govern cubà en aquesta zona i dels actes dels mitjans de comunicació i d'altres tipus celebrats abans i durant el judici. Com exposa en el seu informe Amnistia Internacional, hi ha dades que indiquen que aquests factors van fer impossible garantir un jurat totalment imparcial.

També desperten preocupació certes qüestions sobre la solidesa de les proves en les quals es va basar la declaració de culpabilitat del delicte de conspiració per assassinar en el cas de Gerardo Hernández, així com les circumstàncies de la presó preventiva dels cinc encausats, durant la qual van tenir un accés limitat als seus advocats i a documentació, la qual cosa podria haver menyscabat el seu dret a la defensa.

AI demana la revisió del cas

Amnistia Internacional ha demanat al govern que revisi el cas i pal·liï les injustícies que es puguin haver comès mitjançant el procediment d'indult o altres mitjans apropiats, si les apel·lacions judicials al final no són efectives.

Amnistia Internacional també ha reiterat la seva preocupació per la repetida denegació pel govern nord-americà de visats temporals a les esposes cubanes de dos dels presos, René González i Gerardo Hernández, amb la finalitat de visitar als seus marits. A l'organització li preocupa que aquesta prohibició total o permanent de visites de les seves esposes constitueixi un càstig addicional i sigui contrària a les normes internacionals sobre un tractament humà dels presos i de l'obligació dels Estats de protegir la vida familiar. Amnistia Internacional continua demanant al govern que concedeixi visats temporals a les esposes per motius humanitaris.

Més informació complementària

Els cinc presos van ser detinguts a Miami el 1998. No han negat que actuessin com a agents per al govern cubà; no obstant això, sí que han negat els càrrecs més greus formulats en contra seu i han sostingut que la seva funció era dedicar-se als grups d'exiliats cubans a Miami responsables d'actes hostils contra Cuba i no vulnerar la seguretat nacional nord-americana. Durant el judici no es va presentar cap prova que demostrés que els acusats haguessin manejat o transmès realment informació classificada.

El maig de 2005, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'ONU va adoptar una opinió sobre el cas en la qual concloïa que el govern nord-americà no havia garantit als cinc cubans un judici amb les degudes garanties, tal com preveu l'article 14 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. El Grup de Treball va fonamentar la seva opinió en diversos motius, entre ells l'impacte perjudicial de celebrar el judici a Miami. També va declarar que les circumstàncies de la presó preventiva dels acusats i la classificació inicial de tots els documents del cas de “secrets” van reduir les possibilitats d'una defensa adequada i van menyscabar l'equilibri entre l'acusació i la defensa.

L'agost de 2005, una sala de tres jutges de la Cort d'Apel·lacions de l'11è Circuit va anul·lar per unanimitat les declaracions de culpabilitat dels cinc encausats, declarant que els prejudicis dominants de la comunitat a Miami contra el govern de Castro s'havien unit a altres factors per menyscabar el seu dret a un judici amb les degudes garanties. El govern nord-americà va apel·lar contra la resolució, que va ser revocada posteriorment pel plenari de la cort d'apel·lació per 10 vots enfront de dos.

Les seves declaracions de culpabilitat van ser confirmades per la cort d'apel·lació el juny de 2008, encara que les condemnes a cadena perpètua imposades a dos dels encausats van ser anul·lades i posteriorment reduïdes. Gerardo Hernández és l'únic dels cinc jutjats que encara compleix cadena perpètua (va ser condemnat a dues penes de cadena perpètua). El juny de 2009, la Cort Suprema va denegar una petició per iniciar els tràmits d'un recurs contra les declaracions de culpabilitat dels cinc presos sense donar cap motiu.

El juny de 2010 es va presentar una nova apel·lació davant la cort federal de primera instància, basada, en part, en proves recentment descobertes que els periodistes que havien escrit articles i comentaris perjudicials sobre el cas quan se celebrava el judici eren empleats a sou del govern nord-americà que treballaven per a mitjans de comunicació anticastristes als Estats Units. Encara no s'ha celebrat cap vista de l'apel·lació.

>> Per a més informació, es pot consultarUSA: The Case of the Cuban Five.