En resposta a la notícia que les autoritats espanyoles tenen previst deportar Mohamed Benhlima, sol·licitant d'asil algerià, denunciant i activista contra la corrupció, Amna Guellali, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica, ha declarat:

"Les autoritats espanyoles són molt conscients del destí que espera a Mohamed Benhlima si el deporten. En els últims dos anys, les autoritats algerianes han intensificat la seva descarada persecució d'activistes en el seu intent d'esclafar qualsevol forma de dissidència. La comunitat internacional té la responsabilitat moral de defensar els qui denuncien les violacions de drets humans i alcen la seva veu contra la corrupció. Espanya ha d'anul·lar immediatament els seus plans de deportació de Mohamed Benhlima i respectar el principi de no devolució".

"Segons el dret internacional, ningú ha de ser retornat a un país en el qual corri perill de patir tortura o altres tractes cruels, inhumans o degradants. Deportar Mohamed Benhlima representaria una greu violació de les obligacions d'Espanya en virtut del dret internacional dels drets humans".

Més informació

Mohamed Benhlima és un ciutadà algerià i un exfuncionari militar que es va convertir en denunciant i que va fer pública la corrupció entre els alts càrrecs militars d'Algèria el 2019.

Va fugir a Espanya al setembre de 2019 després de ser informat que el seu nom era en una llista de militars buscats després de participar en el moviment de protesta Hirak. Des de llavors ha demanat asil tant a Espanya com a França.

El 7 de gener de 2021 va ser condemnat "in absentia" a 10 anys de presó per compartir vídeos online que exposaven la corrupció a l'exèrcit.

Amnistia Internacional Espanya s'ha posat en contacte amb el Ministeri d'Interior per mostrar la seva preocupació pel cas de Mohamed, que es troba en aquests moments detingut i pendent que un jutge autoritzi el seu traslladat a un centre d'internament per a estrangers (CIE) per procedir a la seva expulsió; i exigir que aquesta s'aturi. En l'actualitat hi ha almenys 290 presos empresonats per motius polítics a Algèria, que estan reclosos a la presó preventiva abusiva o condemnats pel seu activisme pacífic. Les autoritats algerianes també han recorregut cada vegada més a l'ús dels càrrecs de terrorisme contra els dissidents, especialment després de canviar la definició de terrorisme per incloure "la temptativa d'obtenir el poder o de canviar el sistema de govern per mitjans inconstitucionals", la qual cosa podria conduir efectivament a la criminalització de la defensa pacífica del canvi polític i democràtic.

Amnistia Internacional ha documentat l'ús de la tortura i altres maltractaments per part de les forces de seguretat algerianes en almenys quatre casos d'activistes detinguts en els últims tres anys per la seva participació a l'Hirak.

En un cas similar, les autoritats espanyoles van expulsar el 20 d'agost de 2021 l'exmilitar i sol·licitant d'asil Mohmed Abdellah, que s'havia refugiat a Espanya al novembre de 2018 després d'haver acusat públicament de corrupció als militars algerians. Després de la seva expulsió a Algèria, Mohmed Abdellah va ser portat directament al centre d'alta seguretat Anta d'Alger. Fins avui segueix detingut. Durant una vista judicial celebrada el 2 de gener de 2022, va declarar públicament que havia estat sotmès a tortura i maltractaments durant la seva detenció.