Davant la notícia de l'arxiu a Espanya de la causa seguida en relació amb el programa espia Pegasus de l'empresa israeliana NSO Group a causa de la “manca de cooperació” d'Israel, amb el qual presumptament s'hauria infectat el telèfon del president del govern d'Espanya i d'alguns membres del seu govern, Donncha O Cearbhaill, director del Security Lab d'Amnesty Tech, ha declarat:

“Aquesta manifesta falta de cooperació per part de les autoritats israelianes amb la investigació penal espanyola és simptomàtica de la impunitat que envolta l'ús indegut dels programes espies i de la tecnologia de cibervigilància. El fet que les autoritats israelianes ni tan sols hagin respost al màxim òrgan judicial penal espanyol mostra la total insuficiència d'unes suposades vies de reparació en relació amb violacions de drets comeses per la indústria dels programes espies".

“Aquest cas posa també de manifest el plantejament deficient i permissiu cap a la regulació internacional dels sistemes de cibervigilància. Els Estats, inclosos els de la Unió Europea, no han de permetre que les empreses exportin lliurement aquestes tecnologies potencialment tòxiques pel món i eludeixin qualsevol responsabilitat després, quan se'n fa un ús indegut, perillós i il·legal.

“És un fet que aquest tipus de programa espia altament invasiu representa un perill real per a la privacitat i la seguretat de qualsevol persona i que s'ha convertit en l'arma preferida dels governs que miren de silenciar periodistes, atacar activistes i esclafar la dissidència, posant innombrables vides en perill. Ha de ser declarat il·legal ja.”

Informació complementària

El diari The Guardian va informar dilluns que el jutge espanyol que investigava el programa espia Pegasus de l'empresa israeliana NSO Group que havia infectat els telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de membres del seu gabinet, havia arxivat provisionalment la seva investigació a causa de la “absoluta” falta de cooperació d'Israel.

La vigilància selectiva il·legítima viola el dret a la privacitat i pot donar lloc a violacions de molts altres drets humans, entre ells els relatius a la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió pacífica.

El president dels EUA, Joe Biden, va prendre al març una primera mesura significativa per a abordar la crisi de programes espia en signar una ordre executiva que limita l'ús pel govern nord-americà de tecnologia de programari espia comercial.

El govern nord-americà i els governs de tot el món han d'anar més enllà i prohibir els programes espia altament invasius, és a dir, aquells que tenen funcions que no poden limitar-se i l'ús de les quals no es pot auditar de manera independent.>