A Espanya, els drets de les persones LGBTIQ+, especialment els del col·lectiu trans, s'estan utilitzant com a moneda de canvi en les diferents comunitats autònomes perquè els seus Governs puguin tirar endavant diferents propostes polítiques. Així, estan anul·lant els drets recollits a la Llei Trans estatal en aspectes com la garantia d'accés a serveis de salut, la prohibició de les teràpies de conversió, o el reconeixement legal de gènere per a les persones trans mitjançant l'autodeterminació, incloent-hi menors d'edat.
El 30 de maig, les Corts Valencianes, amb l'acord de Partit Popular i VOX, van aprovar la llei 5/2025, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat que modificava les lleis LGBTIQ+ valencianes, eliminant les garanties d'autodeterminació; obrint la porta a les teràpies de conversió considerades per l'ONU com a tracte cruel, inhumà, degradant i fins i tot tortura; imposant el permís de tutors legals de menors per a iniciar qualsevol procés d'afirmació de gènere i, pel que fa a l'educació, deixant de promoure continguts LGBTIQ+ o activitats complementàries en el sistema educatiu, a més d'introduir el denominat pin parental.
La Comunitat Valenciana se suma a la de Madrid el 2023, la reforma de la qual de la llei autonòmica LGBTIQ+ va eliminar els articles referits al procediment d'obtenció de documentació per a persones trans i va imposar dificultats per a impartir continguts sobre diversitat i drets LGBTIQ+ en centres educatius i mitjans de comunicació autonòmics. Així mateix, les reformes obligaven a les persones trans menors de 16 anys a comptar amb autorització dels qui posseïssin la seva tutela o bé amb l'autorització del jutge que els substitueixi per a iniciar tractaments de bloqueig hormonal. Una reforma recorreguda davant el Tribunal Constitucional pel Defensor del Poble, que ara com ara ha anul·lat l'article que excloïa les associacions LGBTIQ+ de les causes penals i dels procediments administratius sancionadors, fins i tot si representaven a una víctima de delicte d'odi amb el seu permís explícit. El Govern central també va presentar un recurs contra aquesta Llei.
Paral·lelament, a Extremadura o La Rioja, també es van presentar reformes de la lleis autonòmiques LGBTIQ+ que suposaven retrocessos en la protecció de drets, i que finalment han estat rebutjades. Mentre que a Castella-la Manxa, amb la reforma de l'Estatut autonòmic aprovada el passat 29 de maig, s'invisibilitza al col·lectiu LGBTIQ+ com a col·lectiu vulnerable.
“Que de manera recurrent es torni a debatre si es garanteixen o es retallen els drets d'un col·lectiu que ha sofert de manera sistemàtica discriminació i violència, els aboca encara més a la vulnerabilitat i a la possibilitat de ser víctimes de delictes d'odi”
“Els drets de les persones LGTBIQ+ i, especialment, els de les persones trans, no poden ser moneda de canvi i protegir-se o no depenent dels interessos polítics de torn de cada Govern autonòmic. Els drets d'aquest col·lectiu han d'estar garantits a tot l'Estat, independentment de la comunitat autònoma on es visqui. Que de manera recurrent es torni a debatre si es garanteixen o es retallen els drets d'un col·lectiu que ha sofert de manera sistemàtica discriminació i violència, els aboca encara més a la vulnerabilitat i a la possibilitat de ser víctimes de delictes d'odi”, ha dit Beatriz Martos, responsable del treball sobre drets LGTBIQ+ a Amnistia Internacional Espanya.
En relació amb els delictes d'odi, segons les últimes dades de la fiscalia, el 2023 va augmentar el nombre de diligències presentades per delictes de discriminació relacionats amb l'orientació sexual i identitat sexual o de gènere, 90 davant de les 59 de 2022, constituint la segona causa de delictes d'odi després dels produïts per motius racistes i xenòfobs, mentre que les últimes dades recollides pel Ministeri de l'Interior, també de 2023, mostren que el 68,8% de les víctimes van identificar “Orientació sexual/ identitat de gènere” com el motiu pel qual van ser agredides, per davant de les quals van identificar racisme i/o xenofòbia com a motiu discriminatori. A més, també segons aquest Ministeri, els delictes d'odi cap a les persones LGTBIQ+ comesos a internet i xarxes socials han augmentat en un 35% entre 2022 i 2023.
Recomanacions d'Amnistia Internacional
A les comunitats autònomes, entre altres:
- Implementar de manera efectiva la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBIQ+.
- Prohibir la pràctica de mètodes, programes i teràpies d'aversió, conversió o contra condicionament, en qualsevol forma, destinats a modificar l'orientació, identitat sexual o l'expressió de gènere de les persones, fins i tot si compten amb el consentiment de la persona interessada o del seu representant legal.
- Adoptar polítiques públiques per a garantir que no hi ha retrocessos en matèria de drets de les persones LGTBIQ+.
Al Govern central, entre altres:
- Promoure l'elaboració i aprovació de l'estratègia estatal per a la igualtat de tracte i no discriminació de les persones LGTBIQ+.
- Realitzar estudis amb enfocaments interseccionals per a documentar la violència i la discriminació que pateixen les persones LGTBIQ+, evitant que continuï invisibilitzada.
Situació dels drets LGBTIQ+ en el món
Segons dades de ILGA (Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex), 64 Estats membres de l'ONU encara criminalitzen els actes sexuals consentits entre persones adultes del mateix sexe. 12 països condemnen o podrien condemnar amb pena de mort les relacions homosexuals consentides (Aràbia Saudita, Brunei, Mauritània, Iran, Nigèria, Uganda i el Iemen, a més de l'Afganistan, el Pakistan, Qatar, Somàlia i la Unió dels Emirats Àrabs). Des de 2008 fins a setembre de 2024, l'Observatori de Persones Trans Assassinades ha documentat 5.040 assassinats de persones trans i de gènere divers a tot el món. Entre l'1 d'octubre de 2023 i el 30 de setembre de 2024, es van registrar 350 assassinats a tot el món, la quarta xifra més alta des que es porta el registre, sent les dones trans racialitzades les víctimes més freqüents.
A Amèrica, el Brasil va tornar a ser, per catorzè any consecutiu, el país amb més homicidis de persones transgènere en el món. Als Estats Units, la legislació anti-LGBTIQ+ es va expandir ràpidament i, a finals de 2024, només el 54% de les persones adultes LGBTIQ+ vivien en estats on existeixen lleis que reconeixen i castiguen els delictes d'odi per orientació sexual o identitat de gènere. La situació s'ha agreujat amb l'administració Trump, que va emetre una ordre executiva que reconeix oficialment només dos gèneres: masculí i femení, la qual cosa ha donat pas a una sèrie de mesures que esborren drets i visibilitat de les persones trans. Entre aquestes, la restricció del canvi de gènere en passaports, la creació d'un portal per a denunciar a professionals que brindin atenció mèdica d'afirmació de gènere o la signatura d'una ordre executiva que pretén restringir el servei militar a les persones transgènere i eliminar de l'exèrcit les iniciatives de diversitat, equitat i inclusió. A més, s'amenaça amb retirar fons a escoles que reconeguin la identitat d'estudiants trans o els permetin utilitzar banys segons la seva identitat.
A Europa, Turquia continua prohibint les celebracions de les marxes pels drets de les persones LGTBIQ+, mentre que a Hongria el Govern de Víktor Orbán va aprovar recentment un projecte de llei sense dur a terme consultes, que prohibeix les desfilades de l'Orgull, permetent a les autoritats imposar multes als qui participin en ells i fins i tot empresonar als qui els organitzin, així com utilitzar programari de reconeixement facial per a identificar als qui assisteixin, encara quan l'Orgull porta celebrant-se de manera pacífica 29 anys en la capital hongaresa. El 2023, a Rússia es va aprovar una llei que va prohibir a les persones trans accedir a tractaments d'afirmació de gènere i el reconeixement legal de la seva identitat, a més d'invalidar els matrimonis trans i prohibir l'adopció per part de persones transgènere. A això es va afegir que el Tribunal Suprem de Rússia va declarar el “moviment públic internacional LGBTIQ+” com una “organització extremista”, prohibint les seves activitats. Aquestes mesures repressives han suposat l'obertura de causes penals, l'escorcoll de llocs LGBTIQ+, la imposició de multes, i fins i tot detencions per exhibir símbols de temàtica LGBTIQ+ com ara pins o adhesius, o per publicar llibres amb aquest contingut, així com el tancament de grups de defensa de les persones LGBTIQ+.
Al Pròxim Orient i Àfrica, a Líbia, la policia i diverses milícies van detenir persones només per ser LGBTIQ+, i van forçar “confessions” mitjançant tortura. A l'Iraq, es va incrementar la repressió contra aquest col·lectiu. El 2023, la Comissió Iraquiana de Comunicacions va ordenar als mitjans de comunicació evitar l'ús de la paraula "gènere" i substituir "homosexualitat" per "desviació sexual". A Tunísia, les persones LGBTIQ+ s'enfrontaven a penes de fins a dos anys de presó per mantenir relacions sexuals consentides. Uganda compta amb una de les lleis més dures del món contra persones LGTBIQ+, que imposa càstigs com l'empresonament i fins i tot, en alguns casos, fins a la pena de mort. Des que es va aprovar aquesta llei, han augmentat els atacs i la violència contra les persones LGTBIQ+. Només entre juny i desembre de 2024, una ONG local va registrar 379 casos de violència, entre ells amenaces i agressions físiques.
A Àsia, encara que Tailàndia i Taiwan són considerats com a paladins dels dret de les persones LGTBIQ+, a Amnistia Internacional hem alertat sobre com la violència en internet contra aquestes persones continua soscavant els seus drets i els avanços aconseguits en tots dos països.
Bones notícies
Àsia és un dels continents on millors notícies s'han produït en relació amb l'avenç en drets del col·lectiu LGTBIQ+. El Japó i Hong Kong han continuat fent avanços per a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, mentre que Tailàndia l'ha aprovat recentment, convertint-se així en el primer país del Sud-est asiàtic a legalitzar el matrimoni entre persones LGBTI. Grècia i Nepal també ho van legalitzar en 2024. Sent en total 38 els estats membres de l'ONU en els quals el matrimoni igualitari és una realitat. Espanya enguany celebra els 20 anys des de la seva entrada en vigor.
Altres bones notícies de 2024 són que la justícia anul·lava les lleis que penalitzaven les relacions entre persones del mateix sexe a Namíbia i a República Dominicana. Islàndia prohibia les “teràpies de conversió” i Finlàndia permetia a les persones trans més grans de 18 anys canviar el seu gènere legal sense necessitat d'un diagnòstic mèdic.
La resistència més necessària que mai
Malgrat les passes enrere, la resposta de la societat i dels col·lectius LGTBIQ+ continua sent cada vegada més gran. Hem vist manifestacions multitudinàries a l'Argentina contràries a les retallades de drets que el Govern de Javier Milei està intentant imposar al col·lectiu. I a Hongria, malgrat la prohibició governamental de manifestacions en defensa dels drets de les persones LGTBIQ+, el pròxim 28 de juny se celebrarà l'Orgull a Budapest, així ho ha assegurat l'alcalde de la ciutat. A aquesta marxa han anunciat la seva presència més de 70 eurodiputats i eurodiputades, representants polítics de diferents països, incloent-hi Espanya, així com activistes d'Amnistia Internacional de diversos països, entre els quals cinc activistes d'Amnistia Internacional Espanya que faran costat al col·lectiu LGBTIQ+ a la capital hongaresa.
Avui és més important que mai defensar els drets de les persones LGTBIQ+ a tot el món. Per això, activistes d'Amnistia Internacional participaran amb el lema Orgull de Ser en les manifestacions que tindran lloc aquests dies a diferents ciutats de tot l'Estat, com ara Barcelona, València, Madrid, Burgos, Granada, Jaén, Logronyo i Màlaga, entre altres.