Actuem pels drets humans a tot el món

Equador: la repressió contra les protestes està provocant una crisi de drets humans

Un policia dispara contra manifestants a Quito © Agencia Press South / Getty Images
  • El president Guillermo Lasso ha d'atendre les causes estructurals de les manifestacions

La repressió del govern del president Guillermo Lasso a les manifestacions convocades, en el marc d'una aturada nacional, per organitzacions indígenes, gremials i socials des del 13 de juny de 2022 està causant una crisi de drets humans amb múltiples denúncies de fustigació, ús excessiu de la força, detencions arbitràries, maltractaments, i criminalització de manifestants, periodistes i defensors/es de drets humans, segons Amnistia Internacional.

"La lamentable decisió del president Lasso de reprimir les protestes està provocant una crisi de drets humans que recorda la de l'octubre del 2019. Per evitar que aquesta història es repeteixi, el president ha d'aturar la repressió i atendre les causes estructurals de les protestes, inclòs l'abordatge de la crisi econòmica i l'impacte de les seves polítiques en els drets dels grups més afectats per la pandèmia, com ara els pobles indígenes i persones en situació de pobresa", ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

Des del 14 de juny, l'Aliança pels Drets Humans Equador ha registrat la detenció de 79 persones, 55 persones ferides i 39 episodis de violacions de drets humans -com ara l'ús excessiu de la força, detencions arbitràries de manifestants, agressions a periodistes i intimidació a organitzacions de la societat civil- en el context de la repressió de les manifestacions per part de les autoritats. Altres organitzacions de drets humans han alertat també sobre l'existència de casos de maltractaments i criminalització. Alhora, la Policia Nacional ha reportat incidents de violència per part de manifestants.

Durant la repressió de les protestes d'octubre de 2019, organitzacions de drets humans a l'Equador i Amnistia Internacional van documentar violacions de drets humans similars, que encara romanen en la impunitat.

D'acord amb informació pública, entre la nit del 17 i la matinada del 18 de juny, almenys 16 persones vapatir ferides de perdigons.

El 19 de juny el Comandant General de la Policia Nacional va afirmar que obriria una investigació d'afers interns i va negar tant que els seus agents utilitzessin perdigons, com que haguessin disparat contra les víctimes.

Defensors de drets humans i líders indígenes també han denunciat haver patit fustigació i atacs en fer la seva feina en el context de les protestes.

El 18 de juny, la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE) va denunciar que individus no identificats havien disparat contra la finestra del vehicle del seu president, Leónidas Hissa, mentre es trobava buit. Dues hores més tard, el Ministeri de Govern va informar que sol·licitaria la investigació corresponent i que no tolerava actes de violència "amb més raó si són  els actes ocorren contra els qui ens critiquen, justificadament o no". La CONAIE ja havia denunciat vigilància i fustigació per part de persones no identificades.

El 19 de juny la CONAIE va difondre un vídeo on apareixen dos camions militars amb agents de seguretat presumptament estacionant-se en els voltants de la seu de l'organització a Quito.

La CONAIE, la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Amazonía Equatoriana (CONFENIAE) i l'Aliança pels Drets Humans Equador van denunciar haver sofert atacs als seus llocs web a través de bots que buscaven sobrecarregar els seus servidors el 13, 14 i 18 de juny, respectivament.

"Per evitar l'escalada d'aquesta crisi, des d'Amnistia Internacional demanem al president Lasso cessar l'estigmatització i repressió dels qui exerceixen el seu dret a la protesta pacífica, publicar informació desglossada sobre el nombre de persones ferides i detingudes, així com els càrrecs en contra seva, i atendre les causes estructurals que han portat a diversos sectors de la població a manifestar-se per defensar els seus drets humans", ha afirmat Erika Guevara Rosas.

Davant la preocupant quantitat de denúncies de violacions de drets humans comeses per forces de seguretat, la Fiscal General de l'Estat ha de realitzar investigacions ràpides, exhaustives, independents i imparcials per portar als sospitosos de responsabilitat penal davant la justícia, incloent la cadena de comandament.

Més informació:

El 14 de juny forces de seguretat van detenir Leónidas Hissa, president de la CONAIE, a la província de Cotopaxi. Va estar detingut en règim d'incomunicació i va ser acusat del delicte de "paralització d'un servei públic", abans de ser posat en llibertat aquesta nit. La seva detenció podria haver estat arbitrària i els procediments penals que se segueixen contra ell podrien constituir criminalització de la protesta.

El 17 de juny, el president Lasso va emetre el Decret Executiu Nº 455, que va declarar "l'estat d'excepció per greu commoció interna a les províncies de Cotopaxi, Pichincha i Imbabura", suspenent la llibertat d'associació, reunió i trànsit durant trenta dies. El decret va establir al Districte Metropolità de Quito com "Zona de Seguretat" a càrrec de les Forces Armades, a qui també va ordenar "mantenir l'ordre" en el context de les protestes de manera "complementària" a les accions de la Policia Nacional.

Una versió prèvia del decret, que contenia la signatura del president, incloïa disposicions preocupants que autoritzaven l'ús de "força letal" (Article 11) per les forces de seguretat i la limitació del dret a la informació (Article 9), suspenent "serveis de telecomunicacions fixes, mòbils i d'internet" i restringint la difusió de "informació classificada, reservada o de circulació restringida a través dels mitjans de comunicació social, xarxes socials i contingut comunicacional". Posteriorment, la Presidència va argumentar que es tractava només d'un "esborrany" i va emetre una nova versió sense aquestes disposicions.

El 18 de juny, tot i que l'estat d'excepció va suspendre la llibertat d'associació i reunió, la Presidència va emetre el Butlletí Oficial 561, titulat "La capital dels equatorians marxa per la Pau", per promoure una marxa de "centenars de quiteños i quiteñas (...) preocupats per la situació del país i els actes de violència i vandalisme". El butlletí incloïa el missatge "El Govern Nacional dona suport a aquesta iniciativa i se suma a aquesta causa". Tant la pàgina oficial que albergava el butlletí, com el tweet que ho promovia, van ser eliminats posteriorment. Un video difós en xarxes socials, presumptament gravat durant aquesta marxa, mostra un grup de persones cantant missatges racistes contra la població indígena.