Madrid.- Quan falta poc pel setè aniversari dels primers trasllats al centre de detenció nord-americà de la badia de Guantánamo, Amnistia Internacional demana al president electe Barack Obama que, després de la seva presa de possessió, anunciï sense demora la data del tancament d’aquest centre, i faci realitat el seu compromís de posar fi a les violacions de drets humans que han caracteritzat les polítiques i pràctiques antiterroristes dels Estats Units en els últims set anys.  L’organització de drets humans també ha demanat al president electe que doni suport a la creació d’una comissió independent d’investigació sobre les violacions de drets humans comeses pels Estats Units o en el seu nom en el marc de  la  “guerra contra el terror”, amb la finalitat de garantir la rendició de comptes i com a senyal d’un canvi fonamental en la política antiterrorista nord-americana.  “No demanem l’impossible. Barack Obama ja ha manifestat la seva determinació de posar remei a alguns dels mals que el govern nord-americà va autoritzar en nom de la seguretat nacional, i li demanem que faci realitat aquest compromís”, ha manifestat Irene Khan, secretària general d'Amnistia Internacional.  “Rebem amb satisfacció la prioritat que s’està donant a la qüestió de Guantánamo”, ha manifestat Irene Khan. “El tancament de Guantánamo pot ser l'inici d’una clara ruptura amb les polítiques de detenció del passat, però només si es fa de manera que compleixi plenament amb les obligacions internacionals assumides pels Estats Units. El quid de la qüestió serà aconseguir que no es creïn altres Guantánamo amb altres noms i a altres llocs.”  El secretari nord-americà de Defensa, Robert Gates, ha demanat al seu equip que elabori plans per al tancament de Guantánamo, un tancament que considera que serà una prioritat alta del nou govern. Això ha d’incloure un pla detallat per al futur dels detinguts. Tot pla de tancar Guantánamo ha d’incloure així mateix l’abandó immediat dels judicis per comissions militars. Tot judici futur ha de portar-se a terme davant els tribunals civils ordinaris.  Altres països han de facilitar el tancament del centre de detenció de Guantánamo oferint protecció humanitària als detinguts a qui ja s’ha autoritzat l’alliberament però que no poden tornar als seus països per temor a sofrir-hi tortura o persecució. Alguns estats de la Unió Europea, entre ells Alemanya i Portugal, han manifestat el seu suport a la idea d’acceptar detinguts a la UE, i la pròpia UE està debatent l’adopció d’un enfocament comú.  “Guantánamo ha estat part d’una estratègia de detenció per la qual els Estats Units han perpetrat una agressió sistemàtica, de set anys de durada, contra els drets humans fonamentals –com el dret a un judici just i a rebre un tracte humà– en el nom de la lluita contra el terrorisme”, ha declarat Irene Khan. “Ja és hora que els Estats Units adoptin un nou enfocament, però altres països tenen també un paper fonamental a l’hora d’ajudar que es tanqui aquest centre de detenció.” El govern espanyol també ha d’oferir protecció internacional  Tal com ja ho han fet altres governs europeus, el govern espanyol ha de comprometre’s a acceptar detinguts de Guantánamo a qui ja s’ha autoritzat l’alliberament però que no poden ser retornats als seus països d’origen degut a la por de sofrir noves violacions de drets humans.  El govern espanyol també ha de portar a terme una investigació exhaustiva sobre la naturalesa de tots els vols sospitosos d’estar relacionats amb activitats il·legals en el context de la “guerra contra el terror” liderada pels Estats Units. Aquesta investigació ha de cobrir les escales a aeroports civils espanyols de vols de la CIA identificades per institucions com el Parlament Europeu i el Consell d'Europa i l’ús de bases militars espanyoles per part d’avions militars nord-americans per al trasllat de presos a Guantánamo. Els resultats han de ser lliurats al jutge de l’Audiència Nacional que manté oberta una investigació judicial sobre l’assumpte dels vols.  A més, s’han de posar en marxa mesures eficaces en aeroports civils, bases militars i ports espanyols per impedir que el territori espanyol torni a ser utilitzat per realitzar o facilitar operacions il·legals en el context del combat al terrorisme. Les mesures també passen per una revisió de l’actual Conveni de Defensa amb els Estats Units. Un desafiament per a Obama  Amnistia Internacional demana al president electe dels Estats Units que durant els seus primers 100 dies en el càrrec emprengui reformes concretes en matèria de drets humans, mitjançant, per exemple, l’anunci dels detalls del pla per al tancament del centre de detenció de la badia de Guantánamo en un termini relativament breu; l’emissió d’una ordre presidencial que prohibeixi la tortura i altres maltractaments, conforme els defineix el dret internacional; i la creació d’una comissió independent que investigui els abusos comesos pel govern nord-americà en la seva “guerra contra el terror”. Per donar suport a aquesta petició, Amnistia Internacional ha iniciat una campanya per Internet (a www.actuaconamnistia.org). Milers de persones ja han donat suport a la ciberacció.Informació addicional  Actualment, uns 250 homes romanen reclosos a Guantánamo. Alguns duen allà més de sis anys. Amnistia Internacional va ser una de les primeres organitzacions que va demanar el tancament de Guantánamo. El dia 11 de gener, activistes, simpatitzants i membres d'Amnistia Internacional en més de 35 països de tot el món demanaran de nou que els Estats Units modifiquin la seva política de detenció en el context de la lluita antiterrorista.  La base de Guantánamo ha estat una de les destinacions o origen dels vols de la CIA per a operacions de detenció secreta i lliuraments extraordinaris i vols militars dels Estats Units que han fet escala en territori espanyol. A la fi de 2008 es va saber que el govern espanyol va autoritzar el gener de 2002 l’ús de les bases militars espanyoles per al trasllat de detinguts a Guantánamo. Entre 2002 i 2007 una dotzena d’avions militars nord-americans procedents de o amb destinació a Guantánamo van fer ús de les bases espanyoles.  Es calcula que al voltant de 200 presos van arribar a la base naval americana en avions militars que encara que no sempre van fer escala a Espanya sí que van creuar l’espai aeri espanyol, l’ús del qual també requereix autorització. Encara que el ministre d’Afers Exteriors -en una compareixença davant el Congrés el mes de desembre- va assegurar que cap d’aquests avions va arribar a traslladar detinguts, no hi ha hagut fins a la data cap investigació exhaustiva promoguda pel govern que ho confirmi.