Amnistia Internacional adverteix que el règim d'excepció prorrogat pel govern i les reformes al sistema penal han desvirtuat l'Estat de Dret a El Salvador. Això ha consolidat un aparell repressiu que, en comptes d'impartir justícia de manera imparcial, s'utilitza com una arma per a criminalitzar persones defensores de drets humans i per a silenciar les veus crítiques, exposant-les a un règim carcerari que atempta contra la seva integritat personal i la seva vida.
A més de tres anys del seu inici, el règim d'excepció, prorrogat ja 42 vegades consecutives, ha consolidat un model que li dona aparença de legalitat a la detenció massiva sense proves, la suspensió de garanties judicials i la imposició de terminis desproporcionats de detenció administrativa. Paral·lelament, les reformes legals en matèria penal i processal penal han introduït mesures com l'ocultació de la identitat de jutges, l'aplicació automàtica de presó preventiva i l'enduriment punitiu contra nens, nenes i adolescents. Aquestes reformes han estat observades per organismes regionals i universals de drets humans per concloure que contravenen estàndards internacionals.
“En lloc d'impartir justícia imparcialment, el sistema penal a El Salvador s'ha convertit en una arma per a castigar la dissidència i sufocar l'espai cívic. Defensar drets humans o protestar pacíficament avui pot costar la llibertat”, ha assenyalat Ana Piquer, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.
El dret a defensar drets sota atac
Amnistia Internacional ha documentat com les autoritats han fet ús de tipus penals amplis i ambigus com ara “agrupacions il·lícites” o “organitzacions terroristes”, per a criminalitzar a líders comunitaris, sindicalistes i persones defensores del territori i el medi ambient. Per part seva, organitzacions locals comptabilitzen més de 70 casos d'aquest tipus en què les persones han estat víctimes de detencions arbitràries, privades de la seva llibertat i sotmeses a processos judicials sense les garanties pròpies de l'Estat de Dret.
Davant la recrudescència de la persecució i criminalització de les persones defensores, al juliol de 2025, Amnistia Internacional va declarar persones presoneres de consciència Ruth López, Alejandro Henríquez i José Ángel Pérez, en determinar que van ser empresonades exclusivament per la seva feina de defensa de drets humans i per exercir pacíficament la seva llibertat d'expressió.
Tot i que ni el decret original del règim d'excepció ni les seves pròrrogues preveuen la seva aplicació a persones acusades de delictes comuns, en aquests tres casos l'organització va poder verificar com el Ministeri Públic i les autoritats judicials van aplicar els terminis i la suspensió de garanties processals, tot i que els càrrecs que se'ls imputen no guarden relació amb l'accionar de les colles.
Tant Ruth, com Alejandro i José Ángel van ser sotmesos a l'ampliació de la detenció administrativa fins a 15 dies, i la imposició de la detenció preventiva sense fonaments suficients ni revisió judicial efectiva. Recentment, el jutjat que coneix la causa d'Alejandro i José Ángel, els qui estan sent processats pels delictes de resistència i desordres públics, va resoldre prorrogar per tres mesos addicionals la fase d'instrucció, sense que existeixin en principi nous elements per investigar. Aquesta decisió vulnera el dret a ser jutjat en un termini raonable i dona manteniment a l'afirmació que a El Salvador la presó preventiva ha deixat de ser una mesura excepcional per a convertir-se en un càstig anticipat, independentment del delicte pel qual la persona està sent processada.
En el cas de Ruth es va verificar, a més, la modificació arbitrària de delictes imputats, i la reserva total del procés. Altres persones defensores i veus dissidents criminalitzades documentades per organitzacions locals presenten irregularitats similars.
Presons com a espais de càstig i tortura
La situació carcerària a El Salvador continua sent alarmant: incomunicació prolongada, l'amuntegament extrem, la manca d'atenció mèdica oportuna i el risc de tortura caracteritzen el règim penitenciari. Això impacta no només en les persones criminalitzades, sinó també a les seves famílies. El cas de l'advocat constitucionalista Enrique Anaya evidència els perills a què s'enfronta una persona quan el sistema limita deliberadament el seu dret a una defensa tècnica efectiva, agreujant riscos fins i tot per a la seva salut, la condició de la qual s'ha deteriorat en detenció. Per part seva, Fidel Zavala, portaveu d'UNIDECH, s'enfronta a un risc real de ser sotmès a tortura o tractes cruels, inhumans o degradants, en un entorn carcerari caracteritzat per l'opacitat, la impunitat i l'absència de controls externs.
“La incomunicació prolongada i les condicions inhumanes de detenció són part d'una estratègia deliberada per a infondre por i fer fallida tant a les persones detingudes com a les comunitats que representen. L'impacte és devastador: autocensura, reducció d'activitats i un espai cívic cada vegada més asfixiat”, ha afegit Ana Piquer.
El 23 de setembre de 2025, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va atorgar mesures cautelars a Ruth López i Enrique Anaya, en advertir que la incomunicació prolongada i la detenció indefinida a què estan sotmesos posen en greu risc la seva vida, salut i integritat. L'organisme va exigir a l'Estat salvadorenc cessar immediatament l'aïllament i garantir condicions de detenció concordes amb els estàndards internacionals.
Amnistia Internacional exigeix a les autoritats salvadorenques l'alliberament immediat i incondicional de totes les persones detingudes únicament per exercir pacíficament els seus drets humans. Alhora, insta les autoritats a complir totalment i de manera immediata amb les mesures cautelars dictades per la CIDH a favor de Ruth López i Enrique Anaya. Finalment, fa una crida urgent a la comunitat internacional perquè intensifiqui l'escrutini sobre les autoritats salvadorenques, amb la finalitat de frenar l'ús indegut del sistema de justícia com a instrument repressiu.