La impunitat davant l'assetjament i les agressions sexuals contra les dones ha fomentat els atacs violents als voltants de la plaça Tahrir en els darrers mesos. Ho denuncia un nou document d'Amnistia Internacional.>
Els testimoniatges que ha recollit l'organització posen de manifest que les agressions segueixen una pauta. Un grup d'homes, que augmenta ràpidament, arrossega la dona dins de la multitud quan està sola o apartada dels seus amics, mentre intenta despullar-la i l'ataca sexualment amb les mans i, en ocasions, amb armes. Les i els activistes que han intervingut per rescatar dones de les agressions també han denunciat atacs físics i sexuals.
“És clau que el president Morsi adopti mesures dràstiques per posar fi a la cultura d'impunitat davant la violència de gènere i que els líders polítics la denunciïn”, ha declarat Hassiba Hadj Sahraoui, directora adjunta del Programa Regional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica d'AI, qui ha afegit: “És vital determinar si l'Estat coordina els atacs multitudinaris o si són organitzats per agents no estatals”.
Violència contra les dones: marca de l'Egipte d'abans i després de Mubarak
Hadj Sahraoui ha explicat que la tàctica d'agressió utilitzada en les recents protestes recorda la violència sexual sobre les manifestants exercida durant el règim de l'enderrocat Hosni Mubarak.
Seguint informacions de l'organització, l'any 2005, el govern egipci va contractar grups d'homes perquè agredissin les dones periodistes que demanaven el boicot al referèndum de reforma de la Constitució, fets pels quals ningú ningú no ha respost. El març de 2011, l'exèrcit va sotmetre 17 manifestantsa proves de virginitat. La única denúncia presentada per una de les agredides va ser desestimada, un any després, per un tribunal militar.
De la mà de diverses organitzacions i de persones defensores dels drets humans s'ha creat Operació contra l'Agressió i l'Assetjament Sexual (OpAntiSH). La iniciativa social va rebre informació sobre 19 casos d'agressions contra dones comeses el 25 de gener de 2013 a les proximitats de la plaça Tahrir. El grup Shoft Taharosh (Jo vaig presenciar un assetjament) va intervenir en cinc casos més. Activistes pels drets de la dona i algunes supervivents de les agressions per motiu de gènere asseguren que els atacs tenen la finalitat d'excloure les dones de la vida pública del nou règim i esmicolar l'esperit de l'oposició.
Malgrat la violència per motiu de gènere soferta, les supervivents continuen prenent part als actes que encaminen el futur d'Egipte. “Les dones d'Egipte han de despertar. En cas contrari, la violència continuarà”, reivindica Dalia Abdelwahab, després de ser agredida sexualment a l'espai públic.
Marc legal per a la violència de gènere
La violència per motiu de gènere que regna a Egipte no deixa al marge l'actitud delsagents policials. “A més de per l'estigma que l'agressió sexual duu aparellada, molts casos no es denuncien perquè, qui intenta formular càrrecs, s'enfronta a un mur d'indiferència i, fins i tot, a la culpa i el menyspreu”, denuncia Hadj Sahraoui.
La llei marc del règim post-Mubarak legitima les pràctiques i actituds violentes per motiu de gènere. La Constitució egípcia, adoptada a partir del referèndum de finals de desembre de 2012, ignora els drets de la dona i, conseqüenment, la discriminació de gènere no està prohibida a Egipte.