Emmordassades i en silenci. Així han començat un grup d'activistes avui a les 8 del matí la manifestació “Ni Llei Mordassa, ni Mordassa maquillada. Govern, compleix la teva paraula”, que està previst que s'allargui dotze hores a la Plaza de las Cortes, davant del Congrés dels Diputats, a Madrid. El seu objectiu, pressionar el Govern espanyol i els grups parlamentaris enmig de les negociacions per a la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a ‘Llei Mordassa’. Una norma que segons les organitzacions “des de fa set anys ha posat en perill el dret de protesta al nostre país”.
Així, membres d'entitats com Amnistia Internacional, Assemblea Feminista, Coordinadora d'Habitatge, CGT, Defender a Quien Defiende, Ecologistes en Acció, Federació de Sindicats de Periodistes, Greenpeace, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o la Plataforma per la Llibertat d'Informació, romanen durant tot el dia en silenci, mentre fan sonar cada 15 minuts la promesa que va realitzar Pedro Sánchez abans d'arribar a ser president: “La Llei Mordassa? La derogarem quan arribem al Govern”.
“Veiem amb molta preocupació com el temps de la legislatura s'acaba i els partits en el Govern continuen sense apostar per una reforma que garanteixi els drets humans i que retorni al nostre país als estàndards internacionals en matèria de protecció del dret a la protesta. El Govern ha de fer un pas endavant i complir amb el seu acord de coalició eliminant els articles més lesius de la Llei Mordassa”, va sostenir Serlinda Vigara, membre de la plataforma Defender a Quien Defiende com a portaveu del conjunt de les entitats.
A més, a l'acte s'han sumat persones afectades per la Llei Mordassa com Patricia Herrero, que forma part de “Rebelión o Extinción”, moviment que lluita contra la inacció dels governs davant de l'emergència climàtica, qui considera aquesta norma com “un intent de fer callar la protesta i d'intimidar la societat civil, quan més se la necessita”. Mentre que José Miguel Lorenzo, de Desarma Madrid ha lamentat l'arbitrarietat de la norma i com n'és de complex recórrer aquest tipus de sancions en què no hi ha procés judicial. “Nosaltres continuem fent les nostres accions, però sabem que en qualsevol moment et pot caure alguna cosa”.
Per part seva, la periodista Olga Rodríguez, qui ha llegit el manifest, ha destacat: “La llei mordassa i la repressió que aquesta permet estan marcant a foc els qui participen en protestes justes, en manifestacions necessàries i en reclamacions urgents, a través de multes, cops i estigmes. Posa en perill la llibertat d'expressió, d'informació i de protesta, pilars essencials d'una societat lliure i democràtica i d'un periodisme lliure i honest”.
A aquesta proposta està previst que s'hi sumin accions similars d'una hora de silenci en més de 10 poblacions més d'arreu de l'Estat: Barcelona, València, Badajoz, Osca, Lleó, Lugo, Múrcia, Oviedo, Segòvia, Valladolid o Vitòria-Gasteiz.
Una proposta insuficient
L'acte compta amb l'impuls de 10 organitzacions i col·lectius que han expressat que l'actual esborrany de la Llei de Seguretat Ciutadana manté “vuit punts preocupants” que continuarien suposant una amenaça per al dret a la protesta a Espanya, la llibertat d'informació, els drets de les persones migrants a les nostres fronteres o els de les dones que exerceixen la prostitució i víctimes de tràfic amb finalitats d'explotació sexual.
“Necessitem una reforma més profunda que restitueixi els passos enrere fets en matèria de drets i llibertats que va comportar la Llei Mordassa. Si al final s'aprovés l'actual esborrany, els articles que permeten la majoria de les sancions que s'imposen vulnerant el dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica sobre la base d'aquesta llei es mantindrien, i en particular les forces de seguretat podrien continuar amenaçant de sancionar als qui vulguin documentar actuacions policials, sense cap mecanisme efectiu i independent de supervisió d'actuacions arbitràries; emprant pilotes de goma en context de protesta, practicant batudes racistes i devolucions en calent”, ha afirmat Carlos Escaño d'Amnistia Internacional.
Víctimes de les mordasses
Les organitzacions convocants també han volgut posar nom als milers de persones multades durant aquests anys i mostrar així les conseqüències de l'actual Llei de Seguretat Ciutadana.
“Fa molts anys que vaig a desnonaments i sé molt bé com comportar-me. Durant la concentració em limito corejar consignes, fins que els agents ens amenacen de sancionar-nos per això”, relata Mercedes, multada per faltes de respecte a l'autoritat.
“Em van agafar del braç, em van arrossegar, em van treure el DNI de la mà, la motxilla, em van tirar contra un portal i em van treure la càmera per la força”, explica Saúl, multat per ús d'imatges de les forces de seguretat.
“Ens van treure del bar i ens van posar contra la paret. Em van donar un parell de cops de porra forts a les cames, que no vaig veure venir perquè estava d'esquena, que em van fer mal i em van espantar”, explica Javitxu, multat per delicte de desordres públics.
“Quan va veure que jo em queixava per l'actuació, va cridar a uns companys ‘m'ha agredit, m'ha agredit’ i va demanar que em detinguessin. Va venir un altre agent per darrere, em va agafar del coll, em va aixecar cap amunt, ofegant-me, i em va llançar a terra”, diu Albert.