Uns nous principis ajudaran governs i jutges i agents encarregats de fer complir la llei a fer front als abusos perpetrats per les empreses Les autoritats de països com Alemanya, els Estats Units, França i el Regne Unit han de prendre mesures immediatament per començar a exigir responsabilitats penals a les empreses per greus abusos contra els drets humans, inclosos els comesos a l'estranger, ha afirmat avui Amnistia Internacional, una de les organitzadores de la presentació d'un nou conjunt de principis per fer front a la delinqüència empresarial. http://www.commercecrimehumanrights.org/

Un grup de juristes experts, amb el suport d'Amnistia Internacional i de l'ONG Taula Rodona Internacional per a la Rendició de Comptes Empresarial (ICAR, per la seves sigles en anglès), han elaborat un conjunt de "Principis sobre la Delinqüència Empresarial" per promoure la investigació i l'enjudiciament de casos de drets humans.

"Cap empresa, per molt poderosa que sigui, ha de situar-se per sobre de la llei, i no obstant això, en els últims 15 anys cap país ha portat a una empresa a judici quan alguna ONG ha presentat proves de la seva implicació en delictes de drets humans comesos a l'estranger. La incapacitat i la manca de voluntat dels governs per complir les obligacions que han contret en virtut del dret internacional i enfrontar-se a les empreses que cometen abusos contra els drets humans dóna a entendre que són massa poderoses per processar-les", ha declarat Seema Joshi, responsable de l'equip d'empreses i Drets Humans d'Amnistia Internacional.

La bretxa de la impunitat

Els Principis sobre la Delinqüència Empresarial tenen com a objectiu abordar la implicació de les empreses en una àmplia gamma de delictes relacionats amb abusos contra els drets humans, com el treball forçós, el tràfic d'éssers humans, els crims de guerra, els delictes econòmics i els danys al medi ambient. Si bé estan dirigits a governs i funcionaris encarregats de fer complir la llei de tots els països, aquests Principis posen especialment de relleu els delictes transfronterers en els quals empreses amb seu en un país estan implicades en activitats delictives en un altre.

"Molts dels casos documentats impliquen a empreses occidentals en greus abusos contra els drets humans en zones inestables o assotades per la guerra, i la mentalitat demirar cap a una altra banda dels governs dels països on estan radicades aquestes empreses revela una doble mesura letal. Encara que el processament d'aquests casos dista molt de ser perfecte, en els països on estan les seus d'empreses globals de cap manera les autoritats serien espectadors passius si els presumptes abusos es produïssin a Nova York, Vancouver, Londres, París o Pequín", ha afegit Seema Joshi.

Alguns sistemes de justícia nacional no tenen competència sobre delictes perpetrats per les seves empreses en altres països. Fins i tot quan la tenen, el poder i la influència econòmica de les empreses fa que les autoritats siguin poc inclinades a actuar. Sovint això significa una total impunitat de les empreses quan estan implicades en activitats delictives a l'estranger.

"És escandalós que en alguns d'aquests casos les víctimes encara no han rebut reparació per terribles delictes. Per exemple, cap govern no ha investigat adequadament la presumpta implicació de la multinacional australocanadenca Anvil Mining en la matança de Kilwa en la República Democràtica del Congo el 2004, on les forces governamentals van matar i van torturar població civil", ha assenyalat Amol Mehra, Director d'ICAR, organització de drets humans radicada a Estats Units.

L'any passat, les autoritats britàniques van fer una confessió sorprenent a Amnistia Internacional: no disposaven d'eines, recursos ni coneixements per investigar si en la filial de Londres del gegant multinacional de les matèries primeres Trafigura havia conspirat per abocar residus tòxics a Costa d'Ivori el 2006, un dels pitjors desastres causats per empreses del segle XXI.

Amnistia Internacional i ICAR han documentat 20 exemples més en els quals les autoritats no han emprès accions judicials contra multinacionals malgrat haver-los facilitat proves de conducta il·legal vinculada a greus abusos contra els drets humans en altres països.

Salvant la bretxa Els Principis posen en relleu com la voluntat política i el compromís dels jutges i funcionaris encarregats de fer complir la llei a l'hora de combatre greus delictes pot impulsar l'acció en futurs casos. Assenyalen l'enjudiciament amb èxit als Països Baixos i per crims de guerra de l'empresari neerlandès Frans van Anraat, per subministrar al règim de Sadam Husein substancies químiques utilitzades en atacs amb armes químiques contra la població kurda el 1987 i 1988. El Departament de Delictes Internacionals neerlandès, que va portar el cas als tribunals, està reconegut com un dels equips especialitzats en delictes internacionals més eficaços i actius.

"Necessitem que es produeixi un enorme canvi en l'enfocament que els governs i els jutges i funcionaris encarregats de fer complir la llei donen a aquests casos: els agents empresarials han de saber que se'ls exigiran responsabilitats per delictes empresarials, i les víctimes han de saber que obtindran justícia pel dany causat", ha assenyalat Amol Mehra.

Els Principis sobre la Delinqüència Empresarial demanen a tots els governs que:

• desenvolupin unes lleis més estrictes quan les existents siguin febles o quan no existeixi legislació sobre aquest tema. Un exemple a seguir seria l'article 7 de la Llei contra el Suborn de 2010 de Regne Unit;
• donin suport i guiïn fermament a les autoritats perquè investiguin els delictes empresarials amb caràcter prioritari;
• garanteixin que els investigadors i fiscals comprenen que els abusos greus contra els drets humans comesos per empreses poden constituir delicte en el seu sistema jurídic;
• garanteixin que es disposa dels recursos adequats -econòmics, tècnics i d'un altre tipus- per investigar i processar amb èxit els delictes empresarials;
• fomentin la cooperació i l'ajuda internacional directa amb la policia i la judicatura en les jurisdiccions pertinents, incloses aquelles on presumptament s'han comès els delictes.

Els Principis serveixen també de crida perquè els agents encarregats de fer complir les lleis s'encarreguin de casos de delinqüència empresarial, recolzant-se en una orientació pràctica sobre la forma més eficaç d'investigar tals casos. Informació complementària

Els Principis sobre la Delinqüència Empresarial van ser elaborats després d'àmplies consultes amb investigadors, fiscals, advocats i agents de la societat civil a tot el món. Ofereixen orientació pràctica sobre afers com: selecció de casos, recopilació de proves, recerca d'instruments, recursos i estratègies per portar endavant els casos, col·laboració transfronterera, accés de les víctimes a la justícia i protecció de testimonis.

El 2004, una investigació local de l'ONU va trobar que la multinacional minera Anvil Mining Ltd havia proporcionat suport logístic a una operació de l'exèrcit congolès per frenar l'intent d'un petit grup rebel de prendre la localitat de Kilwa, port clau per a les operacions de l'empresa.

Anvil nega haver comès cap acte indegut.

Trafigura nega qualsevol responsabilitat sobre l'abocament d'Abidjan.