"Aung San Suu Kyi ha intentat restar importància a la gravetat dels crims comesos contra la població rohingya. De fet, ni tan sols es va referir a aquest poble pel seu nom ni va reconèixer la magnitud dels abusos. Aquests desmentits són deliberats, mentiders i perillosos".
"L'èxode de més de 750.000 persones de casa seva i del seu país no va ser sinó el resultat d'una campanya orquestrada d'assassinats, violacions i terror. Costa de creure, com insinua Suu Kyi, que les forces armades "no distingien amb prou claredat els combatents de la població civil". De la mateixa manera, la insinuació que les autoritats de Myanmar poden investigar actualment de forma independent i jutjar els presumptes autors de crims de dret internacional no és més que una fantasia, sobretot en el cas dels alts comandaments militars que han gaudit de dècades d'impunitat total.
"Mentre l'atenció se centra avui en Aung San Suu Kyi, recordem que amb aquesta denúncia es tracta, en realitat, d'obtenir justícia per a la comunitat rohingya, incloses les 600.000 persones que segueixen a l'estat de Rakhine, corrent el risc de patir més crims i que necessiten protecció amb urgència. També afecta els centenars de milers de persones refugiades que no poden tornar a Myanmar, perquè, tot i les afirmacions de Suu Kyi en sentit contrari, el retorn no és segur".
"La Cort i la comunitat internacional han d'actuar amb rapidesa per protegir la població rohingya i prevenir noves atrocitats. Això inclou ordenar a Myanmar que aixequi les restriccions discriminatòries, garanteixi l'accés humanitari i cooperi plenament amb qualsevol investigació internacional".
Informació general
Aung San Suu Kyi, consellera d'Estat de Myanmar i governant de facto del país, lidera la delegació de Myanmar davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ) a L'Haia (Països Baixos) per respondre a la denuncia presentada contra Myanmar per incomplir les seves obligacions contretes en virtut a la Convenció sobre el Genocidi del 1948. La denuncia va ser presentada per Gàmbia l'11 de novembre de 2011.
Avui Myanmar ha respost per primera vegada a les acusacions de Gàmbia davant la Cort. Gàmbia ha demanat a la CIJ que ordeni a Myanmar que adopti "mesures provisionals" per protegir els drets del poble rohingya i evitar qualsevol acte que pugui constituir un crim de genocidi contra aquesta comunitat o contribueixi a la comissió d'aquest crim, en espera d'audiències formals sobre el cas.
Per la seva banda, la investigació d'Amnistia Internacional ha identificat 12 alts càrrecs -entre ells el comandant en cap de les forces armades de Myanmar, el general Min Aung Hlaing- que haurien de ser objectes d'investigació i jutjats pels crims contra la població rohingya.