La recent execució d'un home bielorús declarat culpable d'assalt i assassinat no contribueix en absolut a promoure la causa de la justícia, ha declarat avui Amnistia Internacional.

Es desconeix la data exacta de l'execució d'Andrei Burdyka, de 28 anys d'edat, però es creu que va tenir lloc entre el 14 i el 19 de juliol. Es creu així mateix que ha estat executat un altre home declarat culpable en el mateix cas, encara que aquest punt segueix sense confirmar-se.

"Encara que aquest home ha comès delictes terribles, no se li hauria d'haver executat", ha manifestat Heather McGill, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Bielorússia.

"Ens solidaritzem amb les famílies de les persones que van perdre la vida en l'atracament comès en 2009, però treure la vida a més persones no corregeix el mal causat. Que l'Estat li tregui a algú la vida no és la resposta adequada al problema dels delictes violents a la societat", ha afegit.

"A Bielorússia, l'ús de la pena de mort es veu agreujat per un sistema de justícia penal plagat de deficiències que recorre a la pena cabdal d'una manera que viola normes i lleis internacionals. Existeixen proves creïbles que s'utilitzen la tortura i els maltractaments per obtenir 'confessions'", ha assenyalat.

El 14 de maig, Andrei Burdyka i un altre home van ser condemnats a morir afusellats per delictes comesos a l'octubre de 2009 durant un atracament a mà armada en un habitatge de la ciutat occidental de Grodno.

Ambdós homes van ser declarats culpables d'assassinat amb premeditació, assalt a mà armada, incendi provocat, segrest d'un menor, robatori i furt. Andrei Burdyka i l'altre home es van declarar culpables dels càrrecs.

El dilluns, la mare d'Andrei Burdyka va visitar la presó en la qual hi havia estat empresonat el seu fill. La van informar que havia mort afusellat i li van lliurar la seva roba i les seves ulleres.

Cap de les famílies va ser informada oficialment de les execucions. Els familiars de l'altre condemnat van decidir no viatjar a Minsk per preguntar a les autoritats penitenciàries si havia estat executat.

A Bielorússia, els condemnats a mort no s'els hi informa de l'execució fins a moments abans que es produeixi. Reben un tret en el clatell, encara que en ocasions és necessària més d'una bala.

El cadàver no es lliura a la família, a qui se sol informar quan l'execució ja ha tingut lloc, i el lloc de l'enterrament es manté en secret, la qual cosa causa encara més dolor als familiars.