Amnistia Internacional fa una crida al govern cubà perquè alliberi immediatament tots els presos de consciència, després que ahir les autoritats cubanes anunciessin l’alliberament de 52 presos.

Cinc dels 52 detinguts, els noms dels quals encara no han estat revelats, sortiran de la presó en breu, mentre que la resta de presos seran alliberats en els pròxims tres a quatre mesos, segons l’acord anunciat ahir per representants de l’Església cubana.

“L’alliberament d’aquests presos és benvingut, però des d’AI volem recordar que no hi ha cap motiu pel qual els 53 presos de consciència a Cuba no puguin ser alliberats immediatament”, ha afirmat Susan Lee, directora del Programa Regional per a Amèrica d’Amnistia Internacional. 

“Aquests homes estan presos des del 2003 per expressar pacíficament les seves conviccions polítiques i haurien de ser alliberats incondicionalment”.

Un pres de consciència que presumptament no apareix en el pla d'alliberament, l'advocat Rolando Jiménez Posada, està complint una condemna de 12 anys a la presó per "manca de respecte a l'autoritat i per revelar secrets sobre la policia de seguretat estatal", després de la seva manifestació pacífica de suport als presos polítics. Amnistia Internacional fa una crida per al seu alliberament immediat.

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, ha afirmat que els presos alliberats i les seves famílies podran establir-se a Espanya, després de les converses que va sostenir amb les autoritats cubanes i amb membres de l'Església catòlica a L'Havana.No queda gens clar, però, si les persones alliberades tindran l'opció de quedar-se a Cuba.

“Obligar-los a sortir del país seria un altre intent de suprimir la llibertat d'expressió i de lliure circulació a Cuba”, ha explicat Susan Lee.

Els 52 van ser detinguts durant la repressió coneguda com la “Primavera Negra”, al març de 2003, quan 75 dissidents van ser arrestats, 23 dels quals ja han estat alliberats.

Amnistia Internacional els va declarar presos de consciència, perquè van actuar sense violència i van ser capturats segons una legislació que criminalitza il·legalment la dissidència política.

L'acord arriba després de les protestes de Guillermo Fariñas, periodista independent en risc de mort després d'estar en vaga de fam durant més de quatre mesos per demanar l'alliberament dels presos de consciència, i que està patint unes condicions de salut molt greus. El també pres de consciència Orlando Zapata Tamayo va morir el 22 de febrer d'enguany, després d'11 setmanes en vaga de fam.

Amnistia Internacional ha instat repetidament el govern cubà, a alliberar immediatament i sense condicions tots els presos de consciència.

“El govern ha de complir ara la seva promesa i alliberar immediatament aquests presos, que, en primer lloc, mai no haurien d’haver estat detinguts ni empresonats”.

Les autoritats cubanes continuen negant l'existència de presos polítics al país, assegurant que "ningú no ha estat mai castigat únicament per expressar una diferència d'opinió o punts de vista, fins i tot quan aquests han estat contraris als de les autoritats”.

Amnistia Internacional fa també una crida perquè els presos polítics rebin judicis ràpids i justos. "El govern cubà també ha de posar fi a l’assetjament i la intimidació dels periodistes independents, activistes de drets humans i dissidents polítics”.

“Les disposicions legals, molt poc concretes i imposades arbitràriament, utilitzades per reprimir la dissidència dins de Cuba, han de revisar-se perquè els drets humans siguin un realitat per a tots els cubans”, conclou Susan Lee.