La pena de mort segueix utilitzant-se com a instrument en l'anomenada "guerra contra les drogues", mentre un nombre alarmant d'Estats de tot el món, en un clar incompliment del dret internacional, executa persones condemnades per càrrecs relacionats amb les drogues. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional la vigília del Dia Mundial contra la Pena de Mort (10 d'octubre).

Almenys 11 països del món -entre els quals l'Aràbia Saudita, la Xina, Indonèsia, Iran i Malàisia- han dictat condemnes de mort o han executat persones per delictes de drogues en els últims dos anys, mentre que desenes d'Estats mantenen la pena capital per a delictes relacionats amb les drogues.

"És descoratjador que tants països segueixin aferrant-se a la falsa idea que matant persones aconseguiran d'alguna manera acabar amb l'addicció o reduir la delinqüència. La pena de mort no serveix per fer front a la criminalitat o per proporcionar els qui necessiten ajuda accés al tractament per superar la drogoaddicció", ha manifestat Chiara Sangiorgio, experta d'Amnistia Internacional sobre pena de mort.

El dret internacional limita l'ús de la pena de mort als "delictes més greus", definits en general per incloure únicament l'homicidi intencional. Els delictes de drogues no entren dins d'aquesta categoria. El dret internacional també fixa com a objectiu que els Estats avancin cap a l'abolició de la pena de mort.

No obstant això, molts Estats justifiquen l'ús de la pena de mort com a manera de fer front al narcotràfic o als problemes causats pel consum de drogues. Aquests Estats fan cas omís de les proves que demostren que, per posar fi a les morts relacionades amb les drogues i evitar la transmissió de malalties infeccioses, la resposta que ha resultat efectiva ha estat la basada en els drets humans i la salut pública, inclosos la prevenció del consum de substàncies i l'accés a tractament. Fins i tot respecte a la delinqüència violenta, no hi ha res que demostri que l'amenaça de l'execució té un efecte més dissuasori que qualsevol altra forma de càstig.

A Indonèsia, per exemple, el govern del president Joko Widodo es va comprometre a utilitzar la pena de mort per combatre una "emergència nacional en matèria de drogues". Catorze persones declarades culpables de delictes relacionats amb les drogues han estat executades aquest 2015, i el govern ha declarat que denegarà les peticions d'indult presentades per persones condemnades per càrrecs de drogues.

"L'ús de la pena de mort per als delictes de drogues no és ni molt menys l'únic motiu de preocupació. Shahrul Izani Suparman, per exemple, tenia només 19 anys quan va ser trobat en possessió de més de 200 gr de cànnabis, per la qual cosa automàticament se'l va considerar culpable de tràfic de drogues i més tard va ser condemnat a una pena preceptiva de mort a Malàisia", ha manifestat Chiara Sangiorgio.

En molts dels països en els quals s'imposa la pena de mort per delictes de drogues, la injustícia es veu agreujada pel fet que les condemnes a mort es dicten després de judicis manifestament injustos. En països com l'Aràbia Saudita, Indonèsia o l'Iran, als acusats se'ls nega de forma habitual l'accés a advocats, o se'ls coacciona, mitjançant tortura i altres maltractaments, perquè facin "confessions" que s'admeten com a prova.

A l'abril de 2016, l'Assemblea General de les Nacions Unides, principal òrgan deliberant de l'ONU, es reunirà en un període especial de sessions sobre les drogues per debatre les prioritats sobre el control mundial d'aquest comerç, inclòs l'ús de la pena de mort per als delictes de drogues. L'últim període especial de sessions sobre aquest tema va tenir lloc el 1998.

"El període especial de sessions que celebrarà l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any que ve oferirà als Estats una oportunitat decisiva de garantir que les polítiques de drogues tant nacionals com internacionals compleixen el dret internacional dels drets humans. Com a primer pas cap a la seva abolició total, els Estats han d'acabar d'una vegada per sempre amb l'ús de la pena de mort per als delictes de drogues", ha manifestat Chiara Sangiorgio. Exemples de països

• La Xina va dur a terme més execucions que tota la resta del món junt però, ja que les xifres sobre la pena de mort es tracten com a secret d'Estat al país, resulta impossible determinar-ne el nombre exacte. Basant-nos en les dades que s'han pogut confirmar, es conclou que els casos de persones condemnades per delictes de drogues constitueixen una proporció considerable de les execucions dutes a terme. En els últims anys, la Xina ha fet alguns intents de reduir el seu ús de la pena capital, per exemple reduint el nombre de delictes punibles amb la mort. No obstant això, els delictes de drogues segueixen castigant-se amb la mort.
• Indonèsia ha executat enguany 14 persones, totes elles acusades de tràfic de drogues. Això ha suposat un fort retrocés per a un país que, fa només uns anys, contemplava posar fi a les execucions, i que s'ha esforçat amb èxit per aconseguir la commutació de les condemnes a mort imposades a ciutadans indonesis en altres països. L'ús de la pena de mort a Indonèsia està plagat d'errors, ja que els sospitosos són torturats de forma habitual perquè "confessin" o són sotmesos a judicis injusts.

• L'Iran és el segon botxí més prolífic del món, superat només per la Xina, i en les últimes dècades ha executat milers de persones per delictes relacionats amb les drogues.Les seves lleis draconianes respecte a les drogues impliquen que una persona pot ser condemnada a mort per estar en possessió de 30 gr d'heroïna o cocaïna. Tan sols el 2015 s'han dut a terme més de 700 execucions, moltes deles quals d'estrangers i de persones procedents d'entorns socioeconòmics desfavorits.
• El tràfic de drogues es castiga a Malàisia amb la pena de mort preceptiva, i les persones trobades en possessió de certes quantitats de substàncies il·legals són automàticament considerades narcotraficants. Malàisia no fa pública la informació sobre les execucions, però la tasca d'observació d'Amnistia Internacional suggereix que la meitat de les penes de mort imposades en els últims anys ho han estat per narcotràfic.
• Les execucions per delictes relacionats amb les drogues han experimentat un espectacular augment a l'Aràbia Saudita en els últims tres anys. El 2014, gairebé la meitat de les 92 persones de l'execució de les quals es va tenir notícia havien estat condemnades per delictes de drogues. El sistema de justícia saudita té mancança. a més, de les salvaguardes més bàsiques per garantir que es protegeix el dret a un judici just. En molts casos, les condemnes s'imposen després de procediments injustos i sumaris que en ocasions se celebren en secret.

Informació complementària El 2014 i 2015, Amnistia Internacional va registrar execucions o condemnes a mort per delictes de drogues als següents països: Aràbia Saudita, Xina, Unió dels Emirats Àrabs, Indonèsia, Iran, Kuwait, Malàisia, Singapur, Sri Lanka, Tailàndia i Vietnam.

A dia d'avui, els delictes de drogues, que poden incloure diferents càrrecs que van des del tràfic fins a la possessió, es castiguen amb la mort en més de 30 països.

Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència del caràcter o les circumstàncies del delicte, de les característiques i la culpabilitat o innocència de l'acusat, i del mètode utilitzat per l'Estat per dur a terme l'execució. La pena capital  viola el dret a la vida, proclamat a la Declaració Universal de Drets Humans, i és l'exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant.