Un nou informe d'Amnistia Internacional fet públic avui revela que les amputacions i altres operacions quirúrgiques importants realitzades sense anestèsia són només alguns dels indicis del deplorable estat del sistema d'assistència sanitària de Corea del Nord. The Crumbling State of Health in North Korea, basat en entrevistes a ciutadans nord-coreans i professionals de la salut de Corea del Nord, reflecteix un escenari on els hospitals estan amb prou feines operatius i sense medicaments, i una desnutrició que provoca epidèmies.
Alguns testimonis han descrit els hospitals nord-coreans com llocs on no s’esterilitzen les agulles ni els llençols es renten amb regularitat, com a exemples d’aquesta precària infraestructura sanitària del país.
“Corea del Nord no ha estat capaç de satisfer les necessitats sanitàries i de supervivència més bàsiques de la seva població. Sobretot, en el cas d’aquelles persones que són massa pobres per pagar-se l'assistència mèdica”, ha explicat Catherine Baber, sotsdirectora d'Amnistia Internacional per a l'Àsia i Oceania.
Segons les últimes dades disponibles de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Corea del Nord és el país del món que menys gasta en assistència sanitària: només 0,5 dòlars per persona i any.
El govern nord-coreà continua afirmant que el seu sistema d'assistència sanitària és gratuït per a tothom, però molts testimonis van explicar a Amnistia Internacional que havien pagat per tots els serveis. Als metges normalment se’ls paguen les consultes més bàsiques en cigarretes, alcohol o menjar per les consultes més bàsiques, mentre que per a qualsevol altra cosa, com les anàlitiques o les operacions quirúrgiques, se’ls paga en efectiu.
Mitjançant l'informe s'ha sabut que molts nord-coreans ni tan sols no s'adrecen als metges, sinó que compren directament els medicaments als mercats i s'automediquen seguint les pròpies suposicions o els consells dels venedors. Les autoritats nord-coreanes van prohibir recentment un analgèsic narcòtic summament addictiu que molta gent utilitza habitualment com a remei per a tot.
“El fet que el govern no proporcioni una educació bàsica sobre l’ús de medicaments resulta especialment preocupant en el cas de Corea del Nord, que s'enfronta a una epidèmia de tuberculosi», afirma Catherine Baber. «Cada cop hi ha més pacients que han desenvolupat resistència a medicaments de nova generació per frenar la tuberculosi”.
“La població nord-coreana necessita desesperadament ajuda mèdica i alimentària”, afirma Catherine Baber. “És doncs fonamental que els països donants no utilitzin l'ajuda a Corea del Nord com a arma política”. Amnistia Internacional insta els països donants a seguir proporcionant ajuda humanitària a Corea del Nord a través de l'ONU, i a fonamentar aquest ajut en la necessitat i no pas en consideracions polítiques o accions punitives que puguin amenaçar el dret a la vida i a la salut del poble nord-coreà.
Corea del Nord necessita molta més ajuda internacional per millorar la seva infraestructura sanitària pública. El Programa Mundial d'Aliments (PMA) de l'ONU a Corea del Nord té greus mancances pressupostàries i necessita més ajuda dels donants i més suport polític.
La manca d'aliments és una constant a Corea del Nord. Després d'una improvisada revaluació de la moneda al desembre del 2009, el preu de l'arròs va augmentar més del doble i, segons una ONG citada a l'informe, milers de persones van morir de fam entre gener i febrer d'enguany en una sola província.
Moltes de les persones entrevistades van informar de problemes de salut crònics provocats per la manca d'aliments, i van explicar que van fer front a la fam menjant herba, escorça dels arbres i arrels. La tuberculosi ha reaparegut a Corea del Nord com a conseqüència de la malnutrició.
L'informe es basa en entrevistes a més de 40 ciutadans nord-coreans que actualment viuen a l'estranger, la majoria dels quals van abandonar el país entre el 2004 i el 2009, i a professionals de la salut que treballen amb població nord-coreana.
“El dret internacional, inclosos els pactes ratificats per Corea del Nord, exigeixen al govern proporcionar nivells adequats d’alimentació i atenció sanitària a la població, i demanar cooperació i ajut internacional si no ho pot fer”,
Informació complementària
A començaments de la dècada de 1990 Corea del Nord va patir una fam que va tenir com a conseqüència la mort de prop d'un milió de persones i a la qual van seguir èpoques d'escassetat d'aliments que encara s’allarguen. Les polítiques governamentals han exacerbat de forma significativa la crisi.
L'any 1995, finalment, el govern va demanar a la comunitat internacional ajuda alimentària i humanitària. No obstant això, i fins i tot després que l'ONU i els organismes d'ajuda humanitària comencessin a distribuir aliments i altres productes de primera necessitat al país, el govern en va obstaculitzar el treball sobre terreny i va impedir-los d'accedir a grans sectors de la població.
A conseqüència de l'esfondrament del sistema de racionament d'aliments organitzat pel govern i les pèrdues massives de llocs de treball causades pel tancament de fàbriques i altres empreses de gestió estatal a la dècada de 1990, molts nord-coreans van patir immenses penúries i van haver de fer grans esforços per sobreviure.
Entre el 1995 i el 2005, les operacions d'emergència del PMA a Corea del Nord van sostenir fins a una tercera part de la població del país. En adherir-se a la seva política de “sense accés, no hi ha aliments”, va millorar la supervisió de la distribució dels aliments a Corea del Nord a causa d’un millor accés dins del país.
Al setembre del 2005, les autoritats nord-coreanes van anunciar que ja tenien prou aliments i van ordenar al PMA que finalitzés el seu programa d'ajuda humanitària tot al·legant una millora de les collites. El govern nord-coreà va declarar que només es permetria l'assistència (tècnica) per al desenvolupament a mitjà i llarg termini. No obstant això, l'ajuda alimentària internacional a través del PMA, que va finalitzar al desembre del 2005, es va reprendre un any més tard, arran de les devastadores inundacions del 2006 i el 2007.