Dissabte 12 de març de 2016, Dia Mundial contra la Censura a Internet, AdBlock i Amnistia Internacional emetran conjuntament missatges d'Edward Snowden, Ai Weiwei i Pussy Riot a través d'Internet.

Al llarg del dia es mostraran als 540 milions d'usuaris d'AdBlock els missatges d'Amnistia Internacional en el lloc que habitualment ocupen anuncis publicitaris. Els missatges enllaçaran mitjançant un clic amb material sobre persones que alguns governs han intentat silenciar.

"Encara que una persona no estigui cometent cap irregularitat ni res dolent, està sent vigilat i gravat", afirma Edward Snowden (EUA) en un dels missatges.

"Sense llibertat d'expressió el món modern no existeix; només existeix la barbàrie", afirma Ai Weiwei  (Xina)en el seu missatge.

"Les autoritats no només emmanillen i detenen persones, també ataquen els mitjans de comunicació", afirma una de les membres de Nadezhda Tolokonnikova, una de les integrants de Pussy Riot (Rússia). Governs que intenten tenir el control d'Internet

Els governs busquen amb avidesa el poder de controlar com mai importants aspectes de la comunicació online; així ho afirma Amnistia Internacional. Mentre uns governs intenten aprovar lleis que facultin a les autoritats per vigilar massivament i censurar el que la gent veu a Internet, altres intenten fer-se amb tecnologies que els permetin espiar la gent, manipular-ne il·legalment els equips o censurar la llibertat d'expressió a través de la xarxa.

El 2015, Dinamarca, Finlàndia, França, Països Baixos, Pakistan, Polònia i Suïssa van intentar aprovar legislació sobre els serveis d'intel·ligència que n'ampliava les facultats per espiar les comunicacions dins i fora dels seus territoris. La Xina i Kuwait van aprovar legislació que penalitzava o restringia determinades formes d'expressió a Internet.

El 2015, Amnistia Internacional va documentar detencions de persones pel que havien dit o fet a Internet en més de 16 països. Les víctimes de la censura en línia van des d'activistes polítics kazakhs que han estat condemnats per publicacions a Facebook que, segons les autoritats, inciten a la "discòrdia" social, fins a periodistes i activistes marroquins que estan sent jutjats per ensenyar a utilitzar una aplicació sobre periodisme ciutadà per a telèfons intel·ligents que les autoritats consideren una amenaça per a la seguretat nacional en "desestabilitzar la confiança del poble marroquí en les seves institucions".

"Alguns Estats aconsegueixen nivells orwellians en les seves pràctiques de vigilància, centrant-se especialment en la vida i el treball de les persones que defensen els nostres drets humans: advocats, periodistes i activistes pacífics. La innovació constant dels mètodes de repressió en resposta a una connectivitat cada cop més gran és una greu amenaça per a la nostra llibertat d'expressió", ha afirmat Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional.

"Avui veuran aquí missatges digitals d'Amnistia Internacional; només avui, perquè creiem que usuaris i usuàries han d'estar presents en la conversa sobre la privadesa a Internet. Demà, aquests espais tornaran a estar disponibles. Però, si ho pensen detingudament, en un món que depèn cada cop més de la informació, el nostre dret a la llibertat d'expressió també perilla quan amenacen el nostre dret a la privacitat digital", ha afirmat Gabriel Cubbage, director executiu d'AdBlock. Censura nord-coreana

La campanya publicitària dóna continuïtat a la presentació de la campanya "Connexió Denegada" d'Amnistia Internacional sobre un dels censors d'Internet més repressius del món: Corea del Nord.

Al costat dels missatges de Snowden, Ai Weiwei i una de les integrants del grup Pussy Riot apareixeran uns altres de víctimes nord-coreanes de la censura d'Internet. La població nord-coreana està sotmesa al màxim grau de censura imaginable al món: la immensa majoria està absolutament privada d'accés a la Xarxa Informàtica Mundial (World Wide Web); així ho ha advertit Amnistia Internacional en un informe publicat aquesta mateixa setmana.

L'informe, Connection Denied: Restrictions on Mobile Phones and Outside Information in North Korea, documenta la intensificació dels controls, la repressió i la intimidació de la població nord-coreana des que Kim Jung-un va arribar al poder el 2011. La frontera digital és l'últim front de batalla dels intents del govern nord-coreà per aïllar la seva ciutadania i ocultar la informació sobre la situació atroç dels drets humans al país. Les empreses tecnològiques han de defensar un Internet lliure

Amnistia Internacional demana a les empreses d'Internet que resisteixin la pressió dels governs per afeblir la privacitat i la llibertat d'expressió a la xarxa, i que en canvi desenvolupin i adoptin tecnologies, com l'encriptament de dades, adreçades a reforçar els drets al món digital.

"La llibertat d'expressió en línia corre un greu perill, perquè els governs persegueixen com mai tenir el control d'Internet adoptant nova legislació i tecnologia més intrusiva. Quan no tanquen llocs web i detenen bloguers, sotmeten a vigilància generalitzada el nostre ús d'Internet. No és la xarxa que volem", ha afirmat Salil Shetty.

"El mes passat, Apple es va negar a reduir la seguretat dels seus aparells iPhone per protegir la privadesa de tots els usuaris de telefonia mòbil. És una demostració que algunes empreses ja comencen a adoptar aquesta visió global".

"El món s'ha mostrat massa relaxat referent a la protecció de la privadesa i la llibertat d'expressió en Internet. Ara necessitem un enfocament radicalment diferent sobre la protecció dels drets en línia per defensar-nos de les restriccions que imposen els governs a les llibertats a Internet".