A una setmana de la convocatòria de l'1-O, Amnistia Internacional recorda a les autoritats estatals i catalanes que tenen l'obligació de respectar i protegir els drets a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació de totes les persones, tant dins com fora de Catalunya.

Llibertat d'expressió i reunió pacífica

En relació a la llibertat d'expressió i reunió pacífica, Amnistia Internacional recorda que aquests drets han de ser protegits en tot moment, i que qualsevol restricció ha de ser imposada només quan és “demostri necessari i proporcionat per a protegir la seguretat nacional, l'ordre públic o la salut o la moral públiques, o els drets d'altres”.

Amnistia Internacional veu amb profunda preocupació com s'han dut a terme restriccions desproporcionades d’aquests drets, com en el cas de la suspensió per part del jutge d'un acte convocat per la plataforma “Madrileñ@s por el derecho a decidir” el passat 17 de setembre al centre cultural Matadero de Madrid, o el cas de la decisió judicial que va suspendre la xerrada de la diputada de la CUP, Anna Gabriel, al centre cívic Aldabe de Vitòria.

“La llibertat d'expressió i reunió comprèn el dret de reunió pacífica i expressar idees de qualsevol tipus, així com el dret a buscar i rebre informació en qualsevol forma. Les suspensions dels actes públics a Madrid i Vitòria no tenen justificació, i suposen una clara vulneració del dret a reunir-se pacíficament i expressar-se lliurement” ha afirmat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

A més, en cas que les autoritats imposin una restricció a la llibertat d'expressió sota l'argument que suposa una amenaça per a la seguretat nacional, l'ordre públic o al dret d'uns altres, el Comitè de Drets Humans de l'ONU ha declarat que s'ha de demostrar de manera precisa la naturalesa de l'amenaça, i la necessitat i la proporcionalitat de la mesura concreta que s'adopti, establint una connexió directa i immediata entre l'expressió i l'amenaça, fet que els jutges no van fer en aquests casos.

En altres situacions, les autoritats locals han fet, en opinió de l'organització, una interpretació que excedeix els termes de la providència del Tribunal Constitucional de 7 de setembre, la qual està adreçada a les autoritats públiques, per “impedir o paralitzar qualsevol iniciativa [per part de particulars] que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada (del referèndum)”, com són els casos a Gijón, Saragossa o Castelldefels.

En el cas de Castelldefels, a més, l'Ajuntament va denegar de manera genèrica l'autorització d'ocupació de domini públic a set actes d'associacions i partits polítics, fet que suposa una clara vulneració del dret de reunió pacífica.

"Facilitar el dret de reunió pacífica ajuda a garantir que la gent tingui l'oportunitat d'expressar opinions i és important per al ple gaudi d'altres drets humans com el de llibertat d'expressió”, ha declarat Beltrán. “El dret a la llibertat de reunió abasta tant les reunions privades com les reunions en llocs públics, i han de poder tenir lloc, com a norma general, de manera que puguin ser vistes i sentides per part del públic al qual s’adrecen”.

Manifestacions espontànies

En relació a les manifestacions espontànies, que estan sorgint en diferents ciutats com a respostes immediates als esdeveniments, l'organització vol mostrar una vegada més la seva preocupació pel fet que les autoritats puguin esgrimir l'obligatorietat de la notificació prèvia a la celebració de la manifestació per obstaculitzar el seu desenvolupament.

Tal com assenyalen les directrius de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), "les reunions espontànies han de ser legals i han de considerar-se com un aspecte saludable d'una democràcia". El Relator Especial de l'ONU sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d'associació, subratllant la importància de la llibertat de reunió pacífica i la necessitat de garantir que el requisit de notificació no actuï com a barrera per a l'exercici d'aquest dret, ha recordat reiteradament que la manca de notificació pels organitzadors o convocants de la reunió a les autoritats no ha de ser objecte de sancions penals ni de sancions administratives consistents en multes. Tampoc pot sancionar-se a aquelles persones que participen en manifestacions pacífiques no comunicades a les autoritats

.En aquest sentit, Amnistia Internacional vol mostrar la seva preocupació perquè en aquestes manifestacions espontànies es pot estar multant manifestants d'acord a l'establert en la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana actualment en vigor. “Declaracions com les del delegat del Govern a Madrid, amenaçant amb multar a les persones que es manifestin espontàniament estan fora de lloc i posen en perill el dret de reunió pacífica” ha advertit Beltrán

Assenyalaments públics i mitjans de comunicació

D'altra banda, en relació a la instrucció del Fiscal General de l'Estat per investigar “campanyes encaminades a «assenyalar» determinats responsables per la seva negativa a incomplir la llei”, Amnistia Internacional vol destacar que està fent un seguiment d'aquests fets per avaluar que no s'excedeixen els límits de la llibertat d'expressió que podrien derivar en altres accions (com amenaces o atemoriment) prohibides pel dret internacional.

En relació al dret a la informació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, mitjançant Acte de 13 de setembre, ha ordenat a la Guàrdia Civil que investigui “quins mitjans de comunicació han inserit qualsevol tipus de publicitat o propaganda sobre la convocatòria del referèndum i, verificat, es procedirà a fer-los immediat requeriment que cessin en aquesta publicitat, amb les prevencions de les eventuals responsabilitats en què poguessin incórrer, en cas que tals requeriments no fossin atesos”.

Referent a això, Amnistia Internacional recorda, en línia amb el que recullen diversos estàndards internacionals i regionals de drets humans, que les restriccions permissibles a la llibertat d'expressió s'han de referir en general a un contingut concret, i en cap cas poden acceptar-se referències vagues o genèriques, que són incompatibles amb les obligacions internacionalment assumides per Espanya. “Restringir qualsevol «publicitat o propaganda», com indica l'Acte, és notablement imprecís, i pot portar a prohibir comunicacions que són exercicis legítims de la llibertat d'expressió i informació” ha dit Beltrán.

Amnistia internacional seguirà amb atenció els esdeveniments de camí a l'1-O. “Catalunya viu una situació d'alta tensió en la qual, més que mai, és obligació de les autoritats respectar i garantir els drets humans” ha afirmat Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya.