L’Anaïs* va sentir parlar d’Amnistia Internacional en una xerrada, quan anava a l’institut. Se’n va oblidar fins que, anys després, un reportatge sobre la pena de mort al món, i sobre la feina d’organitzacions que contribueixen a reduir-la, la va convèncer per fer-se sòcia d’AI.

El Francesc* veia sovint un grup d’activistes, a Terrassa, amb una taula on recollien signatures i distribuïen tríptics. Un dia, una de les persones de la taula s’hi va acostar i li va demanar si volia donar suport a un grup de persones empresonades per defensar els drets humans a l’Iran. Va signar la campanya i va començar a rebre informació, i un temps després es va associar a AI.

La Lola*, que des de fa anys està preocupada per la qualitat de la sanitat pública, dona suport a les iniciatives de la campanya Més i Millor Atenció Primària, on participa Amnistia Internacional, entre d’altres entitats. Va decidir fer-se’n sòcia, per reforçar així les peticions de més recursos per a les polítiques de salut i per contribuir a fer efectiu el dret a la salut per a totes les persones.

També hi ha qui s’ha associat a Amnistia Internacional per la seva feina a favor de la igualtat de gènere i contra la discriminació que pateixen moltes dones i nenes a tot el món, a l’hora d’exercir els seus drets. O perquè li preocupen les restriccions que molts estats d’Europa i Amèrica del Nord posen a les persones migrants i les que, fugint de conflictes armats, dictadures o l’avanç del canvi climàtic, volen sol·licitar asil i no aconsegueixen fer-ho. Per a d’altres persones, el motiu per fer-se sòcies d’AI és escoltar cada cop més discursos que inciten l’odi envers les persones que venen d’altres països, que pensen diferent, que professen una determinada religió o que s’identifiquen com a lesbianes, gais, bisexuals, transgènere o intersexuals.

Hi ha qui creu en la importància de les veus independents, i s’ha fet soci d’AI perquè és una organització que no rep ajuts de governs, ni d’organitzacions polítiques, sindicals o religioses, i es finança principalment amb les quotes de socis i sòcies i les donacions. I qui en valora el fet de ser, des de 1961, un moviment internacional de persones que es preocupen pels drets humans d'altres persones, de qualsevol condició i en qualsevol país. Un moviment que, també, es defineix pel seu caràcter democràtic, i que es troba periòdicament per celebrar assemblees, on es fa balanç de la feina feta i es prenen decisions per encarar els reptes que venen.

Siguin quins siguin els nostres motius, moltes persones ens retrobarem, o ens trobarem per primera vegada, a l'Assemblea General de socis i sòcies d'Amnistia Internacional Catalunya, que enguany farem a Reus dissabte 5 d’abril. Ens hi veiem?

* Els noms que apareixen en aquesta història són ficticis. Les històries, no.